Ves al contingut principal

Entrades

Entrevista al Diari de Terrassa

Agraeixo al periodista Sergi Estapé del Diari de Terrassa l'entrevistaque em va fer com a vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Pedagogs de Catalunya publicada el dia 8 d'abril.
Entrades recents

Aprendre amb o sense llibres de text

Des que anem prenent cada cop més consciència que un enfocament competencial del currículum és en l’actualitat una bona opció metodològica, hem anat qüestionant diversos àmbits de l’ensenyament i de l’aprenentatge: si cal fer deures o no, com ha de ser l’avaluació o si s’hauria de suprimir, si els llibres de text han de ser digitals o no en cal, si treballem per projectes, etcètera.
En aquest article em centraré en l’ús del llibre de text com a recurs didàctic. Per començar, podem partir de la base que no hi ha opcions exclusives perquè els factors a considerar són múltiples: el projecte educatiu, les opcions curriculars, les metodologies de treball, els agrupaments de l’alumnat, l’estructura organitzativa i la manera com tractem la diversitat... Des d’aquesta perspectiva, doncs, comptar amb un llibre de text com a recurs no és ni positiu ni negatiu sinó que dependrà del grau de flexibilitat amb què l’utilitzem i si l’opció editorial triada és coherent amb el projecte educatiu i el pla…

Temps de canvis en educació

En els darrers mesos, no hi ha hagut cap institució educativa que no hagi posat el seu projecte pedagògic a mans d’experts i de professionals del sector per tal d’albirar quins canvis s’han de dur a la pràctica, com caldrà fer-ho i quins seran els eixos clau de tot aquest procés d’innovació.
Se sol afirmar que encara treballem amb eines del segle XX adreçades a alumnes del segle XXI i que tot plegat va quedant obsolet. Els nous gurus de la psicologia o de la pedagogia llencen proclames més teòriques que pràctiques de com cal procedir i de quines són les metodologies emergents que cal aplicar si volem tenir entorns educatius de qualitat.
El llistat de receptes és extens: programes d’educació socioemocional, gamificació dels aprenentatges (tot ha de ser lúdic), projectes innovadors (sobretot han de dur aquest adjectiu!), entorns motivadors d’aprenentatge, generació de talent, personalització de l’aprenentatge, estímul de la competència digital, etcètera.
Tot és prou important; que no se’…

Projectes pedagògics innovadors

Diverses institucions educatives malden per comunicar a la societat els seus models pedagògics renovats. És el cas del projecte Horitzó 2020 dels jesuïtes, el projecte Summem de l’escola Pia o el projecte Aude! de la Institució Familiar d’Educació, per destacar-ne alguns que ja es troben en una fase inicial d’implementació. Tots aquests projectes volen donar resposta als nous reptes als quals ha de fer front el sistema educatiu; entre d’altres motius, perquè la ciutadania del futur ha d’aprendre d’una manera diferent ja que tindrà unes necessitats diferents de les que han tingut i tenen les generacions contemporànies.
Són realment innovadors, aquests projectes? Decroly (1871-1932), Kilpatrick (1871-1965), Montessory (1870-1952), entre d’altres, es consideren precursors de l’anomenada “Escola Nova”, un moviment de renovació pedagògica europeu del segle XIX que ja tenia entre els seus principis que l’ensenyament se centrés en l’alumne i en els seus interessos a partir de mètodes basats …

Aportació per a l'avaluació del professorat

UDC post Duran

Vagi per endavant que vaig militar trenta anys a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i que el referent democratacristià del gairebé centenari partit polític em va acompanyar fins a finals de 2015. Cap penediment; ans al contrari. Però darrerament ja no el tenia com el meu partit i, en conseqüència, el vaig deixar. Els qui interpretàvem l’aposta per la confederació com la traducció pràctica del sobiranisme portat a la màxima expressió mai no vàrem ser un sector majoritari, però tampoc no vàrem abandonar la defensa d’aquest punt de vista malgrat que els diversos comitès de govern presidits per Josep A. Duran i Lleida van dirigir el relat polític en un altre sentit. Legítimament; també cal dir-ho.
Qui va ser el líder polític més ben valorat força mesos segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) en plena crisi, negada per Zapatero i amb un Rajoy amatent per fer-se amb el poder, va trigar més temps del compte a entendre que el seu lideratge ja havia fet moltes i bones aportacion…

Fem deures aquest estiu?

La tradició de manar i de fer els anomenats deures d’estiu ha entrat en crisi. Més concretament, és la manera convencional d’entendre aquestes activitats la que ha caducat. El punt d’inici hauria de ser, al meu entendre, que els pares i el professorat ens preguntéssim qui necessita fer deures durant el temps de vacances. Aquesta pregunta la podem respondre, a grans trets, centrant-nos en les dues etapes educatives clau: la primària i la secundària.
Si comencem per la secundària, actualment ens trobem davant el fet que hi ha alumnes als quals els ha quedat pendent alguna assignatura i que tenen l’oportunitat de recuperar-la al setembre. Aquests alumnes es troben amb un temps extra per fer algunes activitats que no són pròpiament deures en el sentit tradicional del mot, sinó una mena de contracte de recuperació que concreta quins objectius cal assolir, quines tasques cal fer i amb quines condicions per tal de presentar-les abans que comenci el nou curs i poder aprovar una matèria que, pe…