El blog de Jordi Viladrosa

28 de març del 2024

El report PISA, un referent internacional d’avaluació educativa

Les proves PISA són una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius en una perspectiva global

Per Jordi Viladrosa i Clua

El report PISA (Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) és un estudi elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de quinze anys en diferents països. Aquest informe rigorós i que parteix d’activitats d’avaluació de tipus competencial s'ha convertit en una referència clau per entendre i comparar els sistemes educatius a escala mundial. Algunes de les raons per les quals aquest report té rellevància són:

Comparació Internacional: L'informe PISA permet comparar el rendiment educatiu de diferents països i regions. Aquesta comparació proporciona indicadors sobre quines pràctiques educatives són més efectives i pot ajudar les administracions educatives dels països a identificar àrees de millora.
Benchmarks Internacionals: L'estudi estableix benchmarks internacionals en les àrees d'aprenentatge clau com matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Aquests “índexs de referència” poden ser utilitzats pels governs de cada país per avaluar el seu propi rendiment i establir objectius per a la millora.
Identificació de Tendències: El report PISA permet identificar tendències en l'educació i el rendiment estudiantil al llarg del temps. Això pot ajudar a preveure i abordar problemes emergents o canvis necessaris en els sistemes educatius.
Foment de la Transparència: L’estudi fomenta la transparència en els sistemes educatius en proporcionar dades accessibles i comparables. Aquesta transparència pot ajudar a responsabilitzar els governs, els educadors i els responsables de les polítiques educatives.
Identificació de Desigualtats: Aquest report també destaca les desigualtats en l'educació, incloses les disparitats en el rendiment entre grups socioeconòmics. Aquesta informació pot ser crucial per abordar les desigualtats i millorar l'equitat en els sistemes educatius.

Tot i això, cal tenir en compte que l'informe PISA no mesura tots els aspectes rellevants de l'educació i que hi ha crítiques i debats sobre el seu enfocament i les seves implicacions polítiques, com és natural. Malgrat això, continua sent una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius en una perspectiva global.

PISA avalua la qualitat dels sistemes educatius entenent per qualitat l'alt rendiment de tots els alumnes. El països amb millors resultats no solament tenen un bon resultat sinó que, a més a més, són inclusius, i ho són de tot el sistema. La mostra de participants d'un país/estat/regió es fa d’acord amb unes normes tècniques estrictes del Consorci de PISA.

El report PISA 2022 al nostre país

A l’estat espanyol en general i, més encara, a Catalunya els resultats obtinguts són preocupants. Les reaccions han estat les esperades i han tingut un fort ressò en els mitjans de comunicació. Els sistemes educatius, però, són complexos i no solen respondre bé a les presses i a les accions efectistes. Qualsevol llei o política educativa que s’implementi vol temps perquè s’acabi consolidant i vol també una avaluació constant de seguiment per tal de corregir allò que no funciona prou bé.

Quan reaccionem aïradament pels resultats d’una prova externa que mesura aspectes que potser no havíem considerat prioritaris o que hem treballat a les aules amb enfocaments metodològics diferents dels que han estat utilitzats en les proves com les que comentem en aquest article, estem acceptant que no es tracta d’un problema conjuntural i que en matèria d’educació calen més consensos a mitjà i a llarg termini. El tan vituperat model competencial, al qual s’atribueixen tots els mals, és molt lluny encara de les nostres aules i tots sabem que no és cert que sigui incompatible amb la memorització i els coneixements, ans al contrari. Com diu Héctor Ruiz, “memòria i aprenentatge són indissociables”.

Les proves PISA no estan pensades per a ser la selectivitat dels sistemes educatius dels països que les fan (81, en aquesta ocasió). No mesuren un currículum concret. Sí que posen el dit a la nafra, però, d’una societat que en els darrers anys ha canviat moltíssim. L’ensenyament contínuament discutit que procuren les institucions educatives, els diferents models educatius que es promouen en el si familiar, la falta d’acord a l’hora de definir quin ha de ser el currículum bàsic i comú que han d’assolir els alumnes, la crisi dels models de professor que ens calen, les innovacions, que no ho són tant, a cop de decret, i uns recursos mal repartits, entre altres aspectes, estan estressant el sistema educatiu per totes bandes.

Què trobem a PISA 2022

El report PISA ens permet fer múltiples lectures dels resultats obtinguts i dels indicadors que correlacionen algunes dades estudiades. En aquesta edició, la competència matemàtica ha estat la principal i la comprensió lectora i la científica han estat secundàries. La novetat és que el 2024 també es publicaran els resultats de les competències en pensament creatiu, la financera i la d’aprenentatge al llarg de la vida, que també van ser avaluades.

Analitzats globalment els resultats en matemàtiques, entre 2012 i 2022, i entre 2018 i 2022 destaca un acusat empitjorament a escala OCDE (-21 punts), a Espanya (-11 punts), i la hipòtesi és si la causa han estat els efectes de la pandèmia en els sistemes educatius. No obstant això, caldrà esperar les dades dels pròxims cicles de PISA per confirmar-la.

El rendiment mitjà estimat d'Espanya (474) en lectura no difereix significativament de la mitjana OCDE (476) ni del Total UE (475). D’altra banda, el rendiment en ciències (485) tampoc no presenta diferències estadísticament significatives amb la Mitjana OCDE (485) ni amb el Total UE (484). A diferència del que s’ha dit en el cas de les matemàtiques, no sembla que hi hagi indicis que la situació pandèmica hagi afectat l'evolució dels resultats en lectura i ciències, ja que durant el període 2018-2022 les tendències, a escala global, són continuistes pel que fa a les del període 2012-2018.

L’anàlisi del rendiment dels estudiants pel que fa al grau d’inclusivitat dels sistemes educatius dels països participants se centra en quatre aspectes: gènere, immigració, titularitat del centre i estatus social, econòmic i cultural. S’estudia la capacitat dels sistemes educatius de combinar nivells alts de rendiment amb l’equitat en educació. Com ja havia passat en informes anteriors, els resultats de PISA 2022 mostren que un alt rendiment i una equitat més gran en l'educació no són mútuament excloents.

Una dada que es va repetint a cada avaluació significativa és que a la majoria dels països, de mitjana, les noies superen els nois en lectura i, en grau més baix, els nois superen les noies en matemàtiques. En ciències, les diferències per gènere no són significatives.

Pel que fa a l’índex de l’estatus social, econòmic i cultural (ISEC), que combina el nivell educatiu i professional més alts dels pares i les possessions de la llar, de mitjana, als països de l'OCDE, els estudiants socioeconòmicament afavorits van obtenir 93 punts més en matemàtiques que els estudiants desafavorits. A Espanya, aquesta bretxa de rendiment és de 86 punts.

Propostes per a la millora de la governança educativa

Sense ànim de tenir la clau màgica de la solució a tots els problemes, proposo tot seguit algunes accions que, al meu, entendre, podrien ser útils:

· Revisar i actualitzar el currículum actual perquè els objectius d’aprenentatge a assolir estiguin més ben definits i siguin més concrets per a cada final de cicle o etapa. Aquests objectius i els continguts que hi estan vinculats han de ser els elements clau per a les planificacions didàctiques. Cal trobar la manera d’encaixar amb la pràctica docent l’anomenat model educatiu competencial sense estridències.

· Les metodologies emprades han de comptar amb evidències científiques de la seva utilitat i seran els professors i els equips docents els qui decidiran quines són les més oportunes a cada realitat. Les anomenades “situacions d’aprenentatge” són una eina més de planificació, però no l’única. Treballar per projectes és compatible amb fer una classe basada en la instrucció directa i cal evitar les polaritzacions. Cada professional sabrà què cal fer en cada moment del procés d’aprenentatge.

· L’ascensor social ha de tornar a ser una eina clau de millora personal i el resultat natural d’haver assolit els aprenentatges previstos de manera sòlida. Un alumne que no assoleix els mínims previstos no pot avançar al cicle o curs següent. L’organització escolar ha de ser flexible i ha de comptar amb els recursos necessaris segons les peculiaritats de cadascun dels centres educatius. L’educació inclusiva ha de superar el seu marc teòric i ha de ser una realitat tangible a cada aula on faci falta. I un fet que és de sentit comú: a les aules s’hi ha de poder fer classe i els alumnes tenen dret a rebre una docència de qualitat.

· La formació inicial i contínua del professorat ha de tenir solidesa teòrica i pràctica. Els cursets que no aporten gran cosa més que trobar-se unes quantes persones per parlar d’alguna cosa, no poden ser tinguts en compte per a cap acreditació formal. La formació en centre ha de tenir prioritat i s’ha de vincular a necessitats concretes i consensuades que acabin fent viable la transferència dels continguts apresos. Caldria fer un nou plantejament dels criteris que es demanen per a accedir a la professió i del pla d’estudis que ofereixen actualment les facultats d’educació.

· L’administració educativa ha de ser el pal de paller organitzatiu del sistema entès de manera global, ha de tenir un nord clar, definit i fruit del consens, sigui quina sigui l’orientació política del govern de torn. Ha de liderar aquest procés a través dels organismes imprescindibles, ni un de més; i és imprescindible optar per una desburocratització contundent i efectiva. L’element nuclear ha de ser cadascun dels centres educatius, que ha de comptar amb una adequada i pertinent avaluació. Això també demana aplicar una política descentralitzada.

· La qualitat del sistema sempre depèn del seu professorat. No se li pot demanar que faci de tot. A cada professional, el seu àmbit d’expertesa; això facilita la professionalitat esperada. Després caldrà destinar el temps necessari per a cada tasca i funció, lectiva o no. Les reunions, en general, són una pèrdua de temps valuosíssim; això no elimina, naturalment, les coordinacions imprescindibles i la posada en pràctica d’altres models de suport docent, quan calgui. L’avaluació de la funció docent i directiva s’ha de generalitzar a tot el sistema.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/pisa-un-referent-internacional-davaluacio-educativa/

4 de març del 2024

Ressenya de "Los secretos de la memoria", d'Héctor Ruiz Martín

Sense memòria no recordaríem que existim

“El cervell no conservarà cap informació que no hagi merescut la nostra atenció“

per Jordi Viladrosa i Clua

Héctor Ruiz Martín, biòleg i investigador en els àmbits de la psicologia cognitiva de la memòria i l'aprenentatge, ha estat professor a l'educació secundària i a la universitat. Actualment, dirigeix la International Science Teaching Foundation. En els darrers quinze anys, ha treballat en el desenvolupament de recursos educatius fonamentats en l'evidència científica al voltant de l'aprenentatge. A més, ha estat assessor de diversos governs i institucions educatives a Espanya, Àsia i Llatinoamèrica. Hèctor Ruiz és també autor de ¿Cómo aprendemos? (Editorial Graó y ISTF), Aprendiendo a aprender (Editorial Vergara), Conoce tu cerebro para aprender a aprender (ISTF) i Edumitos. Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico (ISTF).

Amb una prosa àgil, un llenguatge divulgatiu i un to formal, Héctor Ruiz ens presenta aquest assaig sobre què és la memòria, com funciona i quina relació té amb l’aprenentatge. Amb nombroses referències a estudis i recerques i el testimoni de casos reals, ens va endinsant en els factors que hi influeixen i en els motius de les seves fallides en tantes ocasions sigui quina sigui l’edat de la persona que en viu l’experiència. La seva lectura interessa a un públic general, especialment, però, als professionals de l’educació i als pares i mares, sempre tan preocupats per com s’adquireixen els aprenentatges imprescindibles per anar pel món ben preparats.

Tipus de memòria

A “Los secretos de la memòria” trobem referències contínues a les diferents funcions que té cada classe de memòria i com interactua cadascuna d’elles amb diverses àrees del cervell. Quan rebem informació a través dels sentits és enviada al cervell, que la processa i, amb les condicions pertinents, la podem recuperar. Això té lloc amb el protagonisme d’alguna de les memòries de què disposem:

1. Memòria sensorial. Si volem prolongar el processament de la informació que rep el cervell, més enllà del que dura aquest tipus de memòria es requereix atenció.

2. Memòria de treball. El cervell rep informació de l’entorn i del subconscient. Es tracta d’un espai mental on raonem, recordem i imaginem.

3. Memòria a llarg termini. Ens permet desar una informació en un estat inactiu, fora de la consciència, i recuperar-la més endavant. La podem subdividir en altres classes de memòria.

3.1. Memòria declarativa o memòria explícita. Ens permet emmagatzemar informació que podem expressar verbalment.

3.1.1. Memòria autobiogràfica (o episòdica). Emmagatzema els records de les nostres vivències: fets específics vinculats a un lloc i a un temps determinats on estàvem implicats. Està relacionada amb l’hipocamp.

3.1.2. Memòria semàntica. Conté els nostres coneixements: dades i conceptes deslligats del context on es van adquirir.

3.2. Memòria implícita: memòria procedimental. No depèn de l’hipocamp. És lenta i requereix diverses sessions de pràctica fins a dominar una nova habilitat.

4. Altres classes de memòria són la memòria espacial o la memòria prospectiva.

No hi ha raonament ni aprenentatge sense memòria

Afirma Ruiz que la memòria és la nostra capacitat d'aprendre qualsevol cosa i que el nostre cervell canvia les nostres experiències i accions. Gràcies a aquests canvis en l’estructura del cervell podem respondre de manera diferent la pròxima vegada que hi accedim. Són, de fet, diferents memòries que s'ocupen de diferents objectes d'aprenentatge i que fins i tot depenen de diferents àrees del cervell.

Tots els nostres aprenentatges: coneixements, idees, habilitats, els fem gràcies a la memòria. El nostre autor insisteix en diversos llocs del llibre que la memòria no és tant un magatzem de dades com una xarxa de significats que ens permeten interpretar el món al nostre voltant, raonar, resoldre problemes, etc. i recordar el rerefons de les nostres experiències.

Per això, sosté Ruiz que la millor manera de treballar la memòria no és altra que fer-la viva a través de l’aprenentatge. Així, doncs, “aprendre consisteix sovint a acumular noves dades i fets que amplien les nostres estructures conceptuals. En altres ocasions, aprendre consisteix a establir noves connexions entre alguns dels nostres coneixements previs, amb l’objectiu de construir noves idees i conceptes”.

I l’herència genètica, què hi té a veure? Ruiz afirma que “és indiscutible que l’habilitat per a aprendre té una base hereditària, malgrat que la genètica no és l’únic factor determinant. L’ambient i l’experiència intervenen en la propietat de canviar que té el cervell; això és la neuroplasticitat”.

La mala experiència d’oblidar allò que volem recordar

Héctor Ruiz es pregunta si l’oblit existeix perquè els records desapareixen de la nostra memòria o bé perquè no aconseguim trobar-los, encara que hi siguin. Els capítols tres, quatre i cinc del llibre ens ofereixen una àmplia resposta a aquesta qüestió. S’hi esmenta Hermann Ebbinghaus, famós per la primera corba de l’oblit, un gràfic que constata com a mesura que passa el temps anem oblidant allò que havíem après i com és possible de tornar-ho a aprendre amb menys esforç que si no ho haguéssim après mai.

Segons el nostre autor, la major part dels psicòlegs cognitius expliquen l’oblit com una pèrdua d’accessibilitat a uns records que potser continuen disponibles en algun racó de la memòria. I la interferència que provoca el fet que uns records es barregin amb uns altres en podria ser la causa principal. També cal tenir en compte que hi ha un modulador que no acabem de tenir controlat del tot: el factor emocional, que pot requerir més atenció.

De vegades, recordar els fets de manera fiable i completa té molta importància. És en aquesta part del llibre on Ruiz explica els avantatges de l’entrevista cognitiva en comptes de la hipnosi en aquests contextos. Generar i implantar falsos records compta amb evidència científica i cal tenir-ho en compte per diferenciar-los dels records genuïns. El seu avantatge és que obren la porta a imaginar-nos el futur.

Una aplicació pràctica, per acabar: aprendre és la millor manera d’exercitar la memòria i això es fa adquirint coneixements que puguem associar a allò que vulguem recordar, en unes condicions adequades i amb unes estratègies d’aprenentatge específiques i eficaces.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/els-secrets-de-la-memoria-que-es-i-com-funciona/

22 de novembre del 2023

L'expressió oral a la Secundària: una eina essencial per a la comunicació

Com preparar un discurs eficaç

Per Jordi Viladrosa i Clua

Actualment, l'expressió oral és una eina essencial per a la comunicació en qualsevol àmbit de la vida. En educació, és especialment important que els alumnes de l'ESO i el batxillerat desenvolupin aquesta competència, ja que els permetrà expressar-se amb claredat, eficàcia i seguretat en diferents situacions comunicatives amb més o menys grau de formalitat. Gràcies a l'expressió oral s'aprèn a participar en l'aula, exposar temes, defensar idees i punts de vista i resoldre problemes de manera col·laborativa.

En aquest article es proposen una sèrie de consells per preparar un discurs oral eficaç. Tindrem en compte els aspectes següents: estructura, argumentació, creativitat, llenguatge, llenguatge no verbal, espai i temps i imatge personal, que coincideixen amb els criteris de realització de la rúbrica utilitzada per valorar els discursos dels estudiants que participen any rere any al Torneig de Discurs TEDIS, organitzat pel Centre d'Estudis Impuls Educació.

Elements d'un discurs

De manera breu, s'exposen a continuació les característiques de cadascun dels elements d'un discurs oral.

1. Estructura

El primer pas per preparar un discurs oral és definir-ne l'estructura. Ha de ser clara i concisa, i ha de permetre a l'orador organitzar les idees de manera lògica.

Una estructura típica per a un discurs oral consta de les següents parts:

Introducció: l'orador ha de presentar el tema i copsar l'atenció del públic.
Cos: qui exposa ha de desenvolupar el tema, presentant els arguments i les proves que el sustenten.
Conclusió: és on cal resumir les idees principals i deixar una impressió positiva en el públic.

2. Argumentació

Els arguments són el nucli de qualsevol discurs oral. Han de ser sòlids i convincents, i s'han de recolzar en proves. Hi ha diferents tipus d'arguments, com ara els arguments de fet, els arguments d'autoritat, els arguments d'analogia o els arguments de causalitat. L'orador ha de triar el més adequat per al seu discurs.

3. Creativitat

Aquest és un element important, ja que en depèn que el discurs sigui més atractiu i memorable per al públic. Entre els recursos que podem utilitzar per afegir creativitat tenim l'ús d'imatges, metàfores o anècdotes. També es pot fer servir l'humor o el suspens per mantenir l'atenció del públic.

4. Llenguatge

S'aconsella fer servir un llenguatge clar, concís i adequat al públic a què s'adreça l'exposició. De vegades serà millor evitar la utilització d'un llenguatge massa tècnic o especialitzat, encara que d'altres vegades això serà un element necessari. En tots dos casos cal procurar una pronunciació clara i comprensible.

5. Llenguatge no verbal

El llenguatge no verbal és tan valuós com el llenguatge verbal. L'expositor ha de mantenir una postura alçada i una mirada segura, i ha de fer ús de gestos i expressions facials que donin suport a les seves paraules amb naturalitat, sense perdre el contacte visual amb el públic.

6. Espai i temps

L'orador s'ha de familiaritzar amb l'espai on pronunciarà el discurs, i ha d'ajustar el to de veu i els moviments a la mida de la sala. També és important respectar el temps assignat.

7. Imatge personal

La imatge personal té un component subjectiu que cal controlar perquè pot influir en l’èxit d'una exposició oral. L'orador s'ha de vestir adequadament per a l'ocasió, i ha de ser conscient que és una eina de comunicació rellevant.

Consells per a professors

Preparar els alumnes per pronunciar un discurs oral o dur a terme una exposició requereix mètode, paciència i pràctica. Per això serà primordial, per exemple:

Oferir oportunitats de pràctica: Els alumnes han de tenir l'oportunitat de practicar les exposicions orals en diferents contextos de manera planificada i sistemàtica. Això els ajudarà a desenvolupar la seva confiança i a millorar la seva capacitat d'improvisació. Això implica que han d'estudiar el tema que exposaran, practicar el seu discurs i assajar-ne la presentació.
Oferir feedback: Els professors han d'oferir als alumnes un feedback constructiu i orientat a l'aprenentatge. Es pot fer individualment o amb consells adreçats a tot el grup.
Crear un clima de confiança: Els alumnes han de sentir-se còmodes a l’hora de parlar en públic. Per això, els professors poden fomentar la participació dels alumnes en un ambient de respecte.

Exemple pràctic

Imaginem que un grup d'alumnes de 4t d’ESO ha de defensar un posicionament personal sobre l'impacte del canvi climàtic al planeta. Els alumnes han de preparar un discurs oral de 5 minuts, posem per cas, en què han d'exposar les principals idees i arguments sobre aquesta qüestió.

Suggerim seguir els passos següents:

Investigar el tema per recopilar informació sobre les principals dades i arguments.
Organitzar la informació que han recopilat, de manera que el discurs sigui clar i concís d'acord amb les normes o les bases.
Escriure un guió que els ajudi a organitzar les idees i a controlar el temps.
Practicar el discurs en veu alta, davant d'un mirall o davant d'un company, amic o familiar, i fins i tot gravar-lo per mirar-lo més tard per identificar possibles errors i millorar la claredat i la precisió del llenguatge.

Pel que fa a l'estructura de la seva exposició, els alumnes es poden basar en les tres parts clàssiques:

Introducció: heu de presentar el tema de l'exposició i plantejar la tesi que defensaran.
Desenvolupament: han d'exposar les principals dades i arguments que donen suport al plantejament.
Conclusió: presentar un resum de les idees principals de la seva exposició i reafirmar-ne el raonament o la tesi.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/lexpressio-oral-a-la-secundaria-una-eina-essencial-per-a-la-comunicacio/

Discursos emblemàtics per continuar aprenent

Un discurs és una manera d'entendre el món, d'ensenyar alguna cosa nova i de promoure una acció concreta.

Per Jordi Viladrosa i Clua

L'art de persuadir els altres sempre ha tingut l'oratòria com a aliada, una aptitud amb què s'aconsegueix un discurs que comuniqui un missatge rellevant i clar, on és tan important el llenguatge verbal com el corporal. La seva estructura és fonamental perquè enganxi a l'audiència i capti allò que realment vol transmetre qui ho pronuncia.

En aquesta ocasió, ens centrarem en l'anàlisi de cinc discursos que, entre molts altres que han deixat empremta en la nostra història contemporània, aporten elements de valor innegable per al progrés de la societat i ens recorden que els drets i els valors es defensen i es viuen per aconseguir que entre tots construïm un món millor.

El primer que m'ha semblat oportú comentar és el de Winston Churchill el 1940, "We Shall Fight on the Beaches” (Lluitarem a les platges). Aquest discurs icònic va ser pronunciat durant la Segona Guerra Mundial. Churchill hi va transmetre determinació i resistència davant l'adversitat, la capacitat de lideratge i la mobilització de la voluntat col·lectiva i la defensa dels valors democràtics. Es considera un dels discursos més emblemàtics de la història. Entre els aspectes més rellevants tenim els següents:

· Churchill va destacar la determinació de la nació britànica i la disposició a lluitar contra l'ocupació nazi.

· Va emfatitzar el valor i el sacrifici dels soldats i el poble britànic a la defensa del seu país.

· Churchill va subratllar la importància de l'aliança entre la Gran Bretanya i els seus aliats, i la necessitat de mantenir la solidaritat i el suport mutu davant de l'enemic.

· Malgrat les dificultats i la incertesa, Churchill va transmetre un missatge d'esperança i fortalesa.

"I Have a Dream " (Tinc un somni) és el discurs pronunciat per Martin Luther King Jr. el 1963. Hi va advocar per la igualtat racial i la justícia social, la capacitat d'inspirar les masses, la visió d'un món millor i més just, i una invitació a l'acció i la unitat. Aquests són alguns dels seus punts clau:

· Luther King Jr. va denunciar la discriminació racial i la injustícia que patien els afroamericans als Estats Units. Va posar èmfasi a garantir la igualtat de drets per a tots els ciutadans, sense tenir en compte el color de la pell.

· Va visualitzar un món on totes les persones, sense importar el seu origen ètnic, visquessin juntes en harmonia i es tractessin amb respecte mutu.

· Luther King Jr. va advocar per la no-violència com a mitjà per aconseguir el canvi social. Inspirat per la filosofia de Mahatma Gandhi, va promoure la resistència pacífica i la protesta no violenta com a eines poderoses per lluitar contra la injustícia i aconseguir la igualtat.

· Va reivindicar els drets civils com a drets inalienables i fonamentals de totes les persones. Va demanar la protecció dels drets de vot, la igualtat d'accés a l'educació i la justícia, i la fi de la discriminació en totes les seves formes.

· Va instar l'audiència a actuar i lluitar per la justícia i la igualtat. Va animar les persones a no defallir per tal de buscar un món millor i els va infondre l’esperança que, malgrat els desafiaments, el canvi era possible.

El discurs de Pau Casals davant les Nacions Unides, conegut com el "Discurs de la Pau", va ser pronunciat el 24 d'octubre de 1971 a la seu de l'ONU a Nova York. Es va convertir en un símbol d'esperança i de defensa de la pau i la necessitat de deixar de banda les diferències. En ell, Pau Casals va abordar diversos punts clau:

· Va fer una crida a buscar la pau i la fraternitat entre els pobles del món. Per això va animar a abandonar la violència i la guerra, i a procurar la resolució pacífica dels conflictes internacionals.

· Casals va denunciar la creixent despesa en armes i la carrera armamentista entre les nacions. Va instar a redirigir aquests recursos cap al benestar de la humanitat , especialment en termes d'educació, salut i erradicació de la pobresa.

· Pau Casals, reconegut violoncel·lista i director d'orquestra, va ressaltar el poder de la música com un llenguatge universal que transcendeix les barreres culturals i lingüístiques. Va posar èmfasi en la seva capacitat per inspirar i unir les persones al voltant de valors comuns.

· Va emfatitzar la importància d'educar les generacions joves en els valors de la pau, el respecte mutu i la justícia. Va destacar el paper fonamental dels joves en la construcció d'un món millor i va animar a protegir i nodrir-ne l'esperit.

Un dels discursos més emblemàtics de Sant Joan Pau II és el que va pronunciar el 2 de juny de 1979 en la primera visita al seu país natal, Polònia, durant el seu papat. Aquest discurs, conegut com el "Discurs de Varsòvia", és considerat històric i significatiu per diverses raons:

· Sant Joan Pau II va encoratjar els polonesos a mantenir la fe i l'esperança enmig de l'opressió i la lluita per la llibertat. Les seves paraules van inspirar el poble polonès en la seva lluita per la democràcia i els drets humans.

· Va reafirmar la seva creença en la llibertat com un dret fonamental i va defensar la dignitat de cada persona com a imatge de Déu.

· El discurs de Sant Joan Pau II a Varsòvia també va ser una invitació a mantenir la fe i els valors morals en una època d'agitació i de conflicte. Va posar èmfasi en la importància de la fe a la vida de l'individu i de la societat.

Les principals aportacions de Sant Joan Pau II durant el seu papat van més enllà d'un sol discurs. No hi ha dubte que va ser un prolífic autor i teòleg. Els seus escrits comprenen una àmplia gamma de temes, des de la moral i l'ètica fins a la teologia de la sexualitat i la vida humana. Actualment, continua sent una font d'inspiració per a milions de persones a tot el món.

A "The Power of Introverts" (El poder dels introvertits), l'autora del qual és Susan Cain (2012), es destaquen les qualitats i fortaleses dels introvertits en un món sovint afavoridor dels extravertits. Promou la defensa de la diversitat i la valoració de diferents perspectives i personalitats. En ell, Cain:

· Subratlla que ser introvertit no és negatiu o que necessita ser corregit, sinó que és una valuosa manera de ser i contribuir al món. Ressalta les qualitats positives d'aquestes persones, com la capacitat de reflexió profunda, l'escolta activa, la creativitat , el pensament independent i la resolució de problemes.

· Argumenta que els millors resultats s'aconsegueixen quan els equips de treball inclouen tant introvertits com extravertits. Ressalta la importància de reconèixer i aprofitar les habilitats i contribucions úniques de cada grup, promovent un equilibri que fomenti la diversitat de pensament i la col·laboració efectiva.

· Advoca per crear entorns que permetin als introvertits ser autèntics i desenvolupar les seves fortaleses individuals. Destaca la importància de cultivar l'autoestima i la confiança en ells mateixos, i com això contribueix al benestar personal i a l'èxit en diversos àmbits de la vida.

· Promou un canvi cultural en què es valori i es doni suport a la diversitat de personalitats. Proposa la creació d'espais i oportunitats que fomentin la participació equitativa on tothom sigui escoltat i apreciat.

Elements comuns a tots ells

Tot i que els discursos que hem escollit aborden temes diferents i van ser pronunciats en contextos històrics i culturals diferents, hi ha alguns punts que tots tenen en comú:

· Inspiració i motivació Busquen inspirar i motivar l'audiència. Ja sigui mitjançant l'expressió d'un somni, la invitació a l'acció, o el foment de la determinació i la valentia, cada discurs té com a objectiu transmetre un missatge poderós que inspiri les persones a canviar i a lluitar per allò amb què creuen.

· Lluita per la llibertat i la igualtat: Aborden la lluita per la llibertat, la justícia i la igualtat en diferents contextos. Ja sigui la lluita contra la discriminació racial, el totalitarisme o l'opressió, tots aquests discursos defensen la idea que totes les persones han de ser tractades amb igualtat i tenir oportunitats justes.

· Superació d'obstacles i adversitats Cada discurs fa referència a la superació d'obstacles i adversitats. Ja sigui la resistència contra l'ocupació nazi o la lluita contra l'opressió, aquests discursos destaquen la importància de perseverar enmig de les dificultats i mantenir l'esperança d'un futur millor.

· Valor i sacrifici: Emfatitzen el valor i el sacrifici com a elements fonamentals per aconseguir el canvi. Destaquen la importància de la valentia individual i col·lectiva, així com el compromís de lluitar per principis i valors més elevats, fins i tot quan això impliqui sacrificis personals.

· Invitació a la unitat i solidaritat. Cada discurs convida particularment a la unitat i la solidaritat, ja sigui entre diferents grups ètnics, països o individus. Ressalten la importància de treballar junts, superar les divisions i unir-se darrere d'un objectiu comú.

En conjunt, aquests discursos demostren el poder de l'oratòria per transmetre missatges inspiradors, motivar les persones i impulsar el canvi a la societat. Darrere de cadascun hi ha molta feina, talent i capacitat d'emocionar-se i d'emocionar portant les paraules que s'han escrit en un paper a una audiència que s'interessarà pel contingut i per incorporar el missatge transmès a la seva pròpia vida.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/discursos-amb-impacte/

3 d’octubre del 2023

Qualitat del sistema educatiu i dels centres escolars

Hi ha alguns indicadors clau per determinar el grau de qualitat en l'educació

Per Jordi Viladrosa i Clua

Definir què entenem per qualitat educativa i quins procediments són els més idonis per mesurar aquest constructe ha estat i continuarà sent un tema de debat entre els administradors de l'educació, les famílies, el professorat i tots els interessats en aquesta qüestió. La bibliografia és abundant i ens mostra que no hi ha un únic enfocament global, sinó múltiples aspectes d'una mateixa realitat. El que es procura en aquest article és dilucidar algunes constants, indicadors o punts clau en què sembla que hi hagi més coincidències entre els diversos actors implicats. No en va és aquest un repte per a qualsevol govern i, per extensió, per a tota la societat.

S'afirma a la Declaració d'Incheon (2015) que “la qualitat de l'educació suposa almenys que els alumnes adquireixin competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul, que seran els pilars per a l'aprenentatge futur, així com per a les competències d'ordre superior. Per això són indispensables, d'una banda, mètodes i continguts pertinents d'ensenyament i aprenentatge que s'adeqüin a les necessitats de tots els educands i siguin impartits per docents qualificats, formació, remuneració i motivació adequades, que utilitzin enfocaments pedagògics apropiats i que utilitzin el suport de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) adequades”.

Punts clau a considerar

Penso que no ens costaria gaire posar-nos d'acord que els aspectes següents són alguns dels elements clau que podríem tenir en compte a l'hora de determinar la qualitat d'un centre escolar.

· Enfocament en l'aprenentatge: Els centres escolars han de centrar-se en el progrés i l'aprenentatge dels estudiants, promovent l'ensenyament efectiu, les expectatives altes i la retroalimentació constant. Segons l'investigador australià John Hattie, les aspiracions que els progenitors tenen cap al futur de l'estudiant és el factor que més influeix, per sobre de l'estatus socioeconòmic.

· Lideratge escolar efectiu La presència de líders escolars compromesos i capacitats és fonamental per millorar la qualitat educativa. Els líders han de fomentar una visió compartida i desenvolupar el talent del personal.

· Participació de la comunitat La col·laboració entre escoles, pares i la comunitat en general és essencial per crear un entorn de suport perquè enforteix l'enllaç entre l'escola i el context social.

· Equitat educativa Els centres escolars han de garantir que tots els estudiants tinguin igualtat d'oportunitats per accedir a una educació de qualitat, independentment del seu origen socioeconòmic, gènere, ètnia o altres característiques individuals. Segons Melvin Ainscow, quan s'avança en inclusió i equitat s'aconsegueix un impacte al rendiment general.

· Avaluació i retroalimentació: Els sistemes d'avaluació formativa i la retroalimentació regular i significativa ajuden a millorar el rendiment estudiantil i guiar la presa de decisions pedagògiques.

· Tecnologia educativa i aprenentatge digital: Estudis recents han investigat l'impacte de la tecnologia educativa en la qualitat de l'aprenentatge, així com el desenvolupament d'habilitats digitals en els estudiants i els seus professors i s'està debatent actualment com aconseguir una implementació efectiva d'eines digitals als centres escolars.

Mesura de la qualitat d'un centre educatiu

Tot i que cada país té els seus propis sistemes i enfocaments, hi ha alguns indicadors comuns que es consideren rellevants per avaluar la qualitat dels centres educatius. Sense ànim de ser exhaustiu, alguns dels més utilitzats són els següents:

· Resultats acadèmics: S'avalua el rendiment dels estudiants en exàmens estandarditzats, taxes de graduació, percentatge d'estudiants que aproven l'EBAU/PAU i continuen estudis superiors, entre d'altres. Encara no s'ha generalitzat l'enfocament competencial que preveu l'última llei d'educació, la LOMLOE.

· Avaluacions externes: Les avaluacions externes realitzades per organismes independents o institucions educatives proporcionen informació sobre la qualitat del centre, encara que se sol discutir l'enfocament i la interpretació dels resultats: proves de competències bàsiques, l'informe PISA, l'estudi internacional PIRLS…

· Recursos i condicions d'ensenyament: Es considera la disponibilitat de recursos educatius, infraestructures adequades, accés a tecnologia, equipament, biblioteques, instal·lacions esportives, laboratoris, entre d'altres.

· Qualificació, desenvolupament professional i formació del personal docent: S'avalua la qualificació acadèmica i la formació contínua del professorat, així com la seva participació en activitats de desenvolupament professional.

· Utilització de pràctiques pedagògiques efectives: Observar l'ús de mètodes d'ensenyament que comptin amb el suport de la recerca i la implementació d'enfocaments pedagògics centrats en l'aprenentatge actiu en un enfocament competencial.

· Clima escolar i satisfacció dels estudiants: Es té en compte la percepció dels estudiants sobre l'ambient escolar, la relació amb els docents, el suport emocional, la participació en activitats extraescolars, entre altres aspectes.

· Participació dels pares i la comunitat: Es considera la col·laboració activa dels pares a la vida escolar, la participació en activitats, les relacions entre l'escola i el seu entorn.

· Inclusió i equitat: S'avalua l'enfocament inclusiu del centre educatiu, la personalització de l'ensenyament, la igualtat d'oportunitats per a tots els estudiants i l'atenció a les necessitats específiques de suport educatiu.

Indicadors utilitzats pel diari El Mundo

El Mundo és un mitjà de comunicació que fa anys que publica la llista dels 100 millors col·legis segons els seus propis criteris. Els indicadors que utilitza en la seva avaluació i que poden variar d'un any a l'altre tenen en compte els factors següents, entre d'altres:

· Els resultats acadèmics

· La titulació i trajectòria del professorat

· Els recursos i instal·lacions

· Les activitats complementàries i extraescolars

· La relació professor-alumne

És important tenir en compte que, quan s'escull un centre educatiu, a més, cal considerar altres aspectes i altres fonts d'informació per valorar-ne la qualitat educativa, ja que són múltiples els factors que cal tenir en compte segons les necessitats individuals de cada estudiant i la seva família.

Què busquen les famílies quan han d'escolaritzar els seus fills?

Abans dels terminis de matriculació que ofereixen els centres escolars i les administracions educatives, apareixen a la premsa i a múltiples publicacions articles en què se suggereixen alguns factors que s'han de tenir en compte a l'hora d’elegir un centre educatiu. Entre els més destacats tenim els següents:

· Qualitat acadèmica. Això implica conèixer els resultats acadèmics del col·legi, la seva reputació i les estratègies pedagògiques utilitzades.

· Ambient escolar i clima de convivència: Valoren un ambient escolar segur, inclusiu i respectuós on els seus fills i filles se sentin còmodes i motivats per aprendre. Busquen una escola que promogui relacions positives entre estudiants i professors, així com l'atenció a la diversitat i la promoció de valors socials.

· Recursos i programes complementaris: Solen mostrar interès en els recursos i programes complementaris que ofereix l’escola, com ara biblioteques ben equipades, laboratoris científics, activitats extraescolars, esports, art, música, tecnologia, entre d'altres. Aquests recursos i programes ofereixen oportunitats addicionals per al desenvolupament integral dels estudiants.

· Professorat qualificat i compromès: Valoren un professorat qualificat, experimentat i apassionat que estimuli el creixement acadèmic i personal dels seus fills i filles.

· Relació entre la llar i el col·legi: Busquen un col·legi que fomenti una bona relació i comunicació amb les famílies. Els interessa estar involucrats en l'educació dels seus fills i filles i participar en la vida escolar, ja sigui a través de reunions, esdeveniments, activitats conjuntes o altres formes de col·laboració sempre que les trobin útils per als seus interessos.

· Costos i accessibilitat: També tenen en compte la relació qualitat-preu del col·legi i la seva accessibilitat geogràfica. Consideren els costos de la matrícula, si n'hi ha, i les quotes de les activitats complementàries i extraescolars, així com la distància i la facilitat de transport a l'escola. Aquest factor es dona també als centres concertats i, en menor grau, en alguns centres públics ubicats en zones allunyades dels centres urbans.