Ves al contingut principal

Entrades

L’electorat, entre els partits i els blocs

Quan la ciutadania és convocada a les urnes exerceix el dret polític de sufragi mitjançant el qual escull els seus representants a les institucions. Fa pocs dies, un article de la Constitució espanyola que havia passat desapercebut va ser utilitzat –i ho és encara- pel Govern de l’Estat per convocar eleccions a Catalunya, després d’haver destituït el President, el seu Govern i el Parlament legítims. Una situació inèdita que havia de “normalitzar” la relació entre Catalunya i Espanya des de la perspectiva no dels partits polítics sinó dels blocs constitucionalista, independentista o dels “equidistants”.
El president Montilla avisava en un llunyà 2007 que una part important de la població sentia una “desafecció emocional” vers les institucions espanyoles que calia considerar un perill greu per les conseqüències que se’n podien derivar. L’Espanya que no escolta no li va fer cas i avui es veu més clar que mai que tenia raó. Tots els partits polítics nacionalistes de l’Estat han fet l’orni…
Entrades recents

Temps de canvis en educació

En els darrers anys, no hi ha cap institució educativa pública o concertada que no hagi posat el seu projecte pedagògic a mans d’experts i de professionals del sector per tal d’albirar quins canvis s’han de dur a la pràctica, com caldrà fer-ho i quins seran els eixos clau de tot aquest procés d’innovació.
Se sol afirmar que encara treballem amb eines del segle XX adreçades a alumnes del segle XXI i que tot plegat va quedant obsolet. Els nous gurus de la psicologia o de la pedagogia llencen proclames més teòriques que pràctiques de com cal procedir i de quines són les metodologies emergents que cal aplicar si volem tenir entorns educatius de qualitat.
El llistat de receptes és extens: programes d’educació socioemocional, gamificació dels aprenentatges (tot ha de ser lúdic), projectes innovadors (sobretot han de dur aquest adjectiu!), entorns motivadors, generació de talent, personalització de l’aprenentatge, estímul de la competència digital, etcètera.
Tot és prou important; que no se’m…

Els més grans de la classe

Marc Serrano i Òssul (@marcossul) ha tingut l'amabilitat de comptar amb la meva opinió en aquesta peça publicada a l'Ara Criatures. Es tracta del fet de ser dels més grans de la classe i si això té més avantatges que inconvenients o què s'hi pot fer.

A casa, el que es pot fer és estimular els fills que hagin nascut durant el segon semestre de l’any, si ho necessiten. Però, la sobreestimulació no és aconsellable si no es controla bé el procés. Un alumne de final d’any pot veure ressentida la seva autoestima si no es té en compte aquest factor, i no vol dir que els nascuts durant el primer trimestre vagin necessàriament més avançats que els seus companys de curs nascuts mesos més tard.
La data de naixement no hauria de ser un obstacle a l’hora d’assolir el que podem anomenar èxit educatiu personalitzat.

Aprendre amb o sense llibres de text

Des que anem prenent cada cop més consciència que un enfocament competencial del currículum és en l’actualitat una bona opció metodològica, hem anat qüestionant diversos àmbits de l’ensenyament i de l’aprenentatge: si cal fer deures o no, com ha de ser l’avaluació o si s’hauria de suprimir, si els llibres de text han de ser digitals o no en cal, si treballem per projectes, etcètera.
En aquest article em centraré en l’ús del llibre de text com a recurs didàctic. Per començar, podem partir de la base que no hi ha opcions exclusives perquè els factors a considerar són múltiples: el projecte educatiu, les opcions curriculars, les metodologies de treball, els agrupaments de l’alumnat, l’estructura organitzativa i la manera com tractem la diversitat... Des d’aquesta perspectiva, doncs, comptar amb un llibre de text com a recurs no és ni positiu ni negatiu sinó que dependrà del grau de flexibilitat amb què l’utilitzem i si l’opció editorial triada és coherent amb el projecte educatiu i el pla…

Temps de canvis en educació

En els darrers mesos, no hi ha hagut cap institució educativa que no hagi posat el seu projecte pedagògic a mans d’experts i de professionals del sector per tal d’albirar quins canvis s’han de dur a la pràctica, com caldrà fer-ho i quins seran els eixos clau de tot aquest procés d’innovació.
Se sol afirmar que encara treballem amb eines del segle XX adreçades a alumnes del segle XXI i que tot plegat va quedant obsolet. Els nous gurus de la psicologia o de la pedagogia llencen proclames més teòriques que pràctiques de com cal procedir i de quines són les metodologies emergents que cal aplicar si volem tenir entorns educatius de qualitat.
El llistat de receptes és extens: programes d’educació socioemocional, gamificació dels aprenentatges (tot ha de ser lúdic), projectes innovadors (sobretot han de dur aquest adjectiu!), entorns motivadors d’aprenentatge, generació de talent, personalització de l’aprenentatge, estímul de la competència digital, etcètera.
Tot és prou important; que no se’…

Projectes pedagògics innovadors

Diverses institucions educatives malden per comunicar a la societat els seus models pedagògics renovats. És el cas del projecte Horitzó 2020 dels jesuïtes, el projecte Summem de l’escola Pia o el projecte Aude! de la Institució Familiar d’Educació, per destacar-ne alguns que ja es troben en una fase inicial d’implementació. Tots aquests projectes volen donar resposta als nous reptes als quals ha de fer front el sistema educatiu; entre d’altres motius, perquè la ciutadania del futur ha d’aprendre d’una manera diferent ja que tindrà unes necessitats diferents de les que han tingut i tenen les generacions contemporànies.
Són realment innovadors, aquests projectes? Decroly (1871-1932), Kilpatrick (1871-1965), Montessory (1870-1952), entre d’altres, es consideren precursors de l’anomenada “Escola Nova”, un moviment de renovació pedagògica europeu del segle XIX que ja tenia entre els seus principis que l’ensenyament se centrés en l’alumne i en els seus interessos a partir de mètodes basats …