Passa al contingut principal

El sindicat USTEC-STES, a la seva bola!

El període de preinscripció d’alumnes als centres educatius per al proper curs escolar és ben a prop i es fa notar, com cada any. Fa pocs dies, la Conselleria d’Educació del Govern català feia una valoració de l’aplicació del Pacte Nacional signat fa justament un any per representants acreditats de tots els sectors menys el sindicat que m’anima a fer aquest escrit.

Llegeixo el comunicat de premsa d’aquesta força sindical i em trobo amb el paràgraf esperat: “Volem denunciar la connivència d’aquesta conselleria d’educació amb els interessos de les patronals religioses, tal com es demostra, entre d’altres, amb la decisió de concertar sis centres d’elit que fins ara havien quedat sense concert per no “satisfer les necessitats educatives de la zona”. Val a dir que alguna d’aquestes escoles, que pertany a l’Opus Dei, és nomes per a nenes, el que atempta directament contra els drets democràtics de no discriminació per raons de sexe.” Ja hi som; sempre la mateixa cançó. Enguany tampoc ens sorprenen amb cap idea nova. Imagineu com acaba el comunicat? Ho transcric literalment: “Finalment, instem a tota la comunitat educativa a denunciar l'aplicació del Pacte Nacional per l’Educació i a construir un front comú en defensa de l’ensenyament públic.”

Un front comú? Denunciar l’aplicació d’un pacte que només ells han deixat de firmar? És cert que el Conseller va fer una lectura una mica massa optimista de com havien anat les coses, però és la seva feina. Hi ha hagut errors reconeguts i voluntat d’esmenar-los. A què ve, doncs, tanta denúncia? Amics lectors, us heu entretingut algun cop a mirar les inversions en recursos humans i materials que fa l’Administració a l’escola pública? L’aplicació del famós Pacte ha suposat una injecció de més de 100 milions d’euros. Déu n’hi do! I no ho critico. Penso que és justament això el que ha de fer. Però titllar alegrement de centres d’elit algunes escoles perquè el model educatiu que ofereixen no agrada a aquest sindicat és insultant. I barrejar els temes com aquell que no vol la cosa i posar en un mateix pot “que pertany a l’Opus Dei” i que “és només de nenes” és agressiu.

Permeteu-me posar un parell d’exemples. Primer: una escola pública que faci un projecte innovador de biblioteques escolars rep gratuïtament ordinadors, materials diversos i l’assignació de 15 hores de dedicació laboral d’un mestre i l’ajut de 2000 euros. El mateix projecte, si el desenvolupa una escola privada rep només els 2000 euros. Res més. Elit? Segon: Una escola d’iniciativa social que vulgui disposar d’una aula multimèdia per dur a terme la seva acció docent en condicions no rebrà ni un euro de l’Administració. Haurà de fer front al seu cost amb els seus propis mitjans que no són altres que els dels pares. I aquestes famílies ja paguen els seus impostos i, per tant, aporten els seus diners a la xarxa pública i a la que han triat per als seus fills.

No ens enganyem. Els centres concertats presten un servei d’interès públic. I, com que conec bé aquestes “escoles de l’Opus” citades pel conegut sindicat, no em puc estar de recordar que els seus representants han manifestat des de sempre la voluntat que cap família en quedi exclosa, si hi volen portar els seus fills, a causa del seu estatus econòmic, social o d’altre tipus.

L’altre tema recurrent és el de la “separació” de nens i nenes. Aquestes escoles diferencien, no segreguen. S’atenen de forma específica les necessitats diferents de les noies i dels nois, i se’ls ofereixen les mateixes oportunitats. És un model més d’atenció a la diversitat. No cal donar-hi més tombs. El model d’escola mixta, contra el qual no tinc res en contra, és el model general, implantat a Espanya el 1970 per llei. Aprofito per recordar que no totes les escoles mixtes tenen ben assolida la coeducació de què fan gala, a part que algunes escoles públiques també es podrien considerar d’elit si les comparem amb altres escoles també públiques de la mateixa ciutat, per no anar més lluny. I no és ara el moment de recordar en quins centres tenen escolaritzats els seus fills algunes persones que ocupen càrrecs públics “progressistes i d’esquerres” ara mateix.

Un últim apunt: celebro que finalment es constitueixi la mesa que haurà d’estudiar els mòduls dels concerts i que es faci públic d’una vegada el cost real d’una plaça escolar a l’escola concertada per poder arribar a la gratuïtat real. La doble xarxa és un model educatiu sòlid, contrastat i una garantia del dret constitucional a la llibertat d’escollir el model educatiu.

Comentaris

Anònim ha dit…
L'escola privada ha de continuar sent privada. No pot esdevenir pública, però privada. O passa a ser de titularitat pública o continua sent privada.
No es pot pretendre que rebi els mateixos diners que els centres públics, que són un dels puntals de l'Estat del Benestar.
Anònim ha dit…
D'això se'n diu "voler-ho tot". No ens enganyem, l'administració està concertant qualsevol centre sense atendre a "necessitats d'escolarització" i que incompleixen els requisits. L'informe de la inspecció de fa uns anys ho va deixar ben palès.