Passa al contingut principal

Telemadrid no estima la nostra llengua

El reportatge emès dilluns de Pasqua per la televisió pública de la capital del Regne Ciudadanos de segunda fa un flac favor a l’aposta per la convivència entre els ciutadans del que hauria de ser Espanya: un estat pluricultural, plurilingüístic i plurinacional. En comptes de sumar, el que pretenen alguns és restar i enrarir més encara el poc civisme imperant amb la finalitat de guanyar alguns vots per la seva causa.
L’argument de fons que defensa aquest producte televisiu és que les persones castellanoparlants estan discriminades a Catalunya. El treball sembla objectiu i versemblant però manipula la realitat i presenta un panorama desolador per a la llengua castellana. En cap moment ningú no aporta la informació que no existeix cap estudi seriós que avali la tesi plantejada.
A mi el que em preocupa és que hi hagi gent de bona fe que s’ho acabi empassant i que doni per suposat que l’única opció possible a Catalunya és el bilingüisme unidireccional; és a dir, els catalanoparlants hem de ser necessàriament bilingües però els castellanoparlants no tenen per què ja que amb la seva llengua no necessiten plantejar-se cap altra possibilitat.
Davant d’aquest esperpent madrileny, penso que és el moment de recordar les declaracions del president de la màxima institució catalana, la Generalitat, José Montilla (noti’s que es diu José sense que trontolli res) a Madrid mateix: “Si hi ha alguna llengua que està en situació de desigualtat a Catalunya, és el català”. I és públic el compromís del president de rebre classes de català per tal de perfeccionar la llengua pròpia del país. D’altra banda, algú es pot creure que hi ha discriminació a Catalunya quan és un andalús qui ha arribat a la Presidència?
Ara fa un any, Lluís Foix escrivia a La Vanguardia que “cada llengua representa una finestra oberta a un món diferent” i que “mantenir el sentit de les paraules en la llengua pròpia és el patrimoni més valuós de la cultura universal”. Avui dia és imprescindible poder parlar i entendre l’anglès; és necessari tenir un bon domini del castellà, però per a un catalanoparlant és vital estimar la llengua pròpia. Això vol dir utilitzar-la amb naturalitat i normalitat en tots els seus àmbits d’ús, sense estridències ni complexos.

Comentaris

Anònim ha dit…
És molt trist veure com els arguments que haurien de ser utilitzats per exemplificar la riquesa cultural i lingüística d'Espanya i de Catalunya són utilitzats una i altra vegada per obtenir rèdits electorals i generar conflictes inexistents.
Anònim ha dit…
No es pot estimar allò que no es coneix.
CrlsGñi