19 de maig del 2007

Estudiar i saber decidir

Els nois i noies que ara fan quart de secundària i que pensen seguir estudiant es troben amb la incertesa d’haver de triar una modalitat de batxillerat i un itinerari curricular que condicionarà, en part, el seu futur perquè tots sabem que optar per una cosa sol anar aparellat a renunciar a d’altres possibilitats.

L’alumnat de segon de batxillerat que vol fer carrera es troba en una situació similar malgrat que el ventall d’opcions sol ser més reduït en funció de la via cursada. Un noi o una noia que hagi fet el batxillerat científic, posem per cas, no tindrà preferència per cursar una carrera que no vagi associada a aquest itinerari: veterinària, per exemple.

No cal angoixar-se però arriba un moment que cal fer una elecció, malgrat que tot sol ser reversible. I aquí és on rau el problema. A les persones, moltes vegades, ens costa prendre decisions. El temor a equivocar-nos pesa com una llosa i cal trobar el punt mig entre la demora i la precipitació. Deixar-se ajudar pels pares, germans més grans o els tutors sol ser sempre una mesura de prudència que pot evitar alguns errors. Sempre serà bo informar-se més que esperar a rebre informació: acudir a persones que estiguin fent la carrera que es vulgui fer o que l’hagin acabat en els darrers anys, visitar les facultats corresponents, fer ús de les possibilitats que ens ofereix Internet, etc. Tot i així, és hora d’enfrontar-se a la pròpia autonomia personal i assumir la complexitat tal com és, sense oblidar que cal ser realista i conèixer bé el propi perfil: els defectes i les virtuts que entraran en joc.

És bo tenir en compte que la carrera professional la va fent cadascú al llarg de la seva formació i que no es pot triar una carrera en funció de si comportarà guanyar molts diners o si té moltes sortides. A més, l’especialització és posterior a la graduació. Tot arribarà. No és aquest, ara, l’aspecte prioritari a valorar.

A Catalunya tenim 12 universitats, de les quals 4 són privades i, per si no s’hi havia caigut, fer una carrera costa diners. Fer-la a la mateixa ciutat o en una altra comporta tenir en compte els possibles desplaçaments i l’allotjament. Cal fer números i saber quina serà la font de finançament que farà realitat el somni. D’altra banda, les universitats viuen ara un moment de certa incertesa pel canvi que suposa el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el qual preveu que el 2010 tots els centres universitaris ja hagin incorporat als seus plans d’estudis els crèdits ECTS (European Credits Transfer System), amb la finalitat d’assolir l’homologació de les titulacions a tota la Unió Europea i la mobilitat dels estudiants. Algunes facultats ja ofereixen estudis en aquest format.

Un cop superats tots els esculls anteriors el que s’espera d’un universitari graduat és que busqui feina i que en trobi. Els aspectes més valorats per les empreses a l’hora de seleccionar el personal és poder veure en el candidat una bona dosi de motivació, afany de millora, estar obert a aprendre coses noves i capacitat de treballar en equip. Òbviament, el nivell acadèmic és un factor important, com la competència lingüística en idiomes, però cal sumar-hi les aptituds i les actituds personals. I una mica de sort i aprofitar les oportunitats que es presentin sense esperar l’opció ideal, que no sol presentar-se.

5 de maig del 2007

Graduació XXXIII promoció

Benvolgudes mares i pares dels alumnes d’aquesta promoció poc nombrosa en quantitat, però gran en qualitat. Estimats companys de l’equip educador de segon de batxillerat i professors del claustre de Terraferma. Apreciat padrí de la XXXIII promoció. Alumnes que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic senzill i emotiu alhora.

Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director en funcions, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills, però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com el que oferim a Terraferma. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no sempre prou reconeguda socialment però coherent amb el que els pares heu volgut a través del caràcter propi d’aquest col·legi. Gràcies per la unitat que existeix en aquest gran equip, que no és precisament una uniformitat acrítica, sinó un claustre viu, amb vocació d’actualitzar sempre la forma sense pervertir el fons de la nostra manera d’entendre l’ensenyament. Gràcies a Luis Boza pel seu discurs que dóna alçada acadèmica a un acte com el que avui celebrem. I a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa educativa, gràcies per ser el subjecte que fa realitat el que gairebé esdevé un somni per a tots plegats: em refereixo al pas que fareu d’aquí poques setmanes, que us desitjo ple d’encerts. Celebro no solament que vosaltres hàgiu passat per Terraferma sinó que confio que Terraferma hagi passat per vosaltres i hi hagi deixat la seva empremta.

L’educació viu moments intensos de reformes a l’ensenyament primari, al secundari o a la universitat que estrenareu la majoria de vosaltres. Tothom creu que l’èxit el dóna un títol, i unes titulacions més que unes altres. Però no és ben bé així. El camí cap a l’èxit és personal perquè personals són les decisions que prenem de forma ordinària un dia rere un altre. I estem convençuts que el bagatge que heu adquirit durant la vostra etapa escolar és suficient perquè de manera responsablement lliure feu el que hàgiu de fer en cada moment de la vostra vida, que us desitjo plena d’oportunitats ben aprofitades.

No m’oblido d’agrair-vos el vostre obsequi de promoció. Es tracta d’un moble que té molt sentit: mireu, invita a l’ordre (ja sabeu a què em refereixo: un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc); heu fet posar una part de prestatges que permeten posar les publicacions amb la portada vista, metàfora de transparència i de noblesa; perquè heu après a donar la cara i a defensar obertament els vostres punts de vista, sense deixar de ser respectuosos amb la diferència. Hi ha també una part reservada, no pas per als mals endreços i per a amagar-hi res (de fet, no hi ha pas cap pany ni clau) sinó perquè tots tenim un vessant interior del qual en aquesta casa també hem après a tenir-ne cura. Malament aniríem si en aquest espai se’ns hi acumulés la pols pensant que no es troba a la vista! És ben bé a l’inrevés: és de l’interior, que us animo a mantenir ben endreçat, d’on sortirà un valor tan important com el de l’autenticitat. És l’únic consell que em permeto de donar-vos aquesta nit: sigueu vosaltres mateixos, tingueu una mentalitat oberta i eviteu comparar-vos massa amb els altres perquè finalment som tots éssers únics.

Us animo, doncs, a no veure passar la història sinó a protagonitzar-la. Felicitats a tots.

Moltes gràcies.

Terraferma, Alpicat-Lleida, 4 de maig de 2007