Passa al contingut principal

Els bisbes no s’arronsen

Com cada vegada que les urnes esperen la nostra participació amb motiu d’unes eleccions, els bisbes solen fer pública una nota animant els catòlics en particular i la ciutadania en general a exercir el dret de votar de forma reflexiva i a consciència. És clar que hi ha moltes maneres de dir les coses. Aquest cop, monsenyor Martínez Camino, portaveu de la Conferència episcopal espanyola (CEE) ha estat blanc de tota mena de crítiques pel document amb què es fan públics alguns criteris morals a tenir en compte a l’hora de triar l’opció política a la qual fer confiança el proper dia 9 de març.

A mi particularment no m’ha agradat que el document faci referència al delicat tema del terrorisme. Crec que el punt vuitè era innecessari. Els ciutadans, catòlics o no, ja decidirem lliurement què fer amb el nostre possible vot. El que tampoc no m’ha agradat és la reacció desproporcionada de la direcció socialista i de la vicepresidenta del govern. Ja es veu que els costa d’assumir la llibertat d’expressió dels qui no pensen com ells i que, si poguessin, eliminarien la llibertat religiosa a què tenim dret. L’Església té tot el dret del món a expressar públicament la seva opinió com qualsevol altra institució. De fet, no he llegit en cap dels punts del text de la CEE que s’imposi als governants l’obligació de sotmetre’s als criteris de la moral catòlica, com de vegades l’opinió publicada ens vol fer entendre.

Alguns dirigents pensen que la democràcia consisteix a donar-los la raó només a ells, sobretot si pertanyen als autoanomenats progressistes. Són polítics que no creuen en la vitalitat de la societat i als quals potser els estem delegant massa poder. Cada dia em desperto amb una nova oferta de supermercat i he trobat immoral que el president Zapatero ens prometi 400 euros si surt elegit. Això és una cacicada en tota regla! M’estalvio ara l’enumeració dels altres vals-obsequi a canvi de vots. I si miro a l’altra banda em trobo amb un PP al qual no importa utilitzar com a arma electoral la delicada qüestió de la llengua a l’ensenyament. O la seva visió catastrofista de l’economia. Déu meu! Quina democràcia és aquesta?

Tindrem una campanya on es posin temes seriosos a sobre la taula tractats seriosament? No us sembla interessant que els nostres polítics siguin creïbles? Alguns ho intenten però els dos grans volen menystenir-los malgrat que m’agradaria força que el que guanyi ho faci per poc i hagi de necessitar pactar amb els que representen una tercera via, molt més centrada i eficaç. En fi, ja falta menys!

Comentaris

Anònim ha dit…
Dubto de la legitimitat moralista i moralitzant de la Conferència Episcopal per escriure aquest decàleg i és precisament la intencionalitat i l’aire salva-ànimes el que més molesta.
Segueixen adreçant-se als fidels obviant una realitat palmària: la religió ja no és l’opi del poble.
Effrenato,
La salut democràtica també passa per respectar les institucions de la societat civil i l’Església n’és una. Fer un document d’aquest tipus és habitual en altres països on els dirigents polítics no usen l’amenaça perquè potser tenen més categoria que algun dels d’aquí. La reacció del govern ha estat desmesurada perquè no els bufa el vent prou a favor i han convertit el seu argumentari de campanya en una nova sessió d’adoctrinament laïcista per tal de desviar l’atenció. D’altra banda, l’Església aplega sensibilitats plurals i tothom hi pot trobar el seu racó.
Anònim ha dit…
Els bisbes mosseguen la mà que els dona de menjar, això no crec que sigui molt cristià.
Les manifestacions de la conferencia episcopal i les coses que es diuen a la COPE són una vergonya. Em sembla perfecte que critiquis als polítics, però algú que es consideri centrista no pot defensar aquests ultres.
Si existís un infern estaria ple de bisbes.
Anònim ha dit…
Sr Viladrosa... au vaaa!!!

Dediquen tres punts a justificar el seu dret a pronunciar-se, el quart per dir que "no tots els vots són compatibles amb la fe i les exigències de la vida cristiana" ((((tomahawchhhh)))). Al cinquè, sense ànim de conduir la classe política, apel·len a “la recta razón y a la experiencia histórica” (ein???). Al sisè venen a dir que el que no és concepte de família tradicional no existeix o no hauria d’existir perquè és un atac (que obrin els ulls!!i laissez faire, laissez passer). Al setè comencen exercint el dret al pataleo: “no es justo tratar de construir artificialmente una sociedad sin referencias religiosas”... després fan demagogia sobre el dret a l’educació... amos amos...!!! que ja fa anys que els pares han de pagar per triar el dret a que els seus fills siguin educats d’acord amb les seves conviccions religioses i morals. Vaja, que això no és nou i no ho provoca la ressenyada assignatura. Del punt vuitè ja ni en parlem. El nou és... [de goya?]: “La Iglesia reconoce, en principio, la legitimidad de las posiciones nacionalistas que, sin recurrir a la violencia...” qui es pensen que són per sentir-se amb el dret de reconèixer o no la legitimitat dels posicionaments político-territorials??, aquest és un dret del poble quan vota, del Parlament quan fa les lleis, de l’executiu quan sol·licita la il·legalització d’un partit i del poder Judicial quan resol. Potser s’han quedat amb les ganes de ser “el cuarto poder” o potser no paeixen bé el fet que l’opció moral i religiosa dels ciutadans, cada dia més, sigui una opció individual, personal i allunyada d’afeccions públiques. I el deu és una còpia vinguda a menys de l’anunci de coca-cola: para los que ríen-para los que lloran, para los extranjeros-para los nacionales, para los que tienen-para los que les falta... s’han deixat la meitat de l’anunci al teclat i el final: PARA TODOOOOSSS!!!

Que no, que no... que no hi veig defensa possible...

PD: apòstata, lo de "no morder la mano que te da de comer" és una regla d’estricta supervivència, no sé jo si tant de cristià... jajaja!!

Salut i força a tots!!