Passa al contingut principal

Es pot coeducar des de la diferència?

Malgrat el període vacacional en què es troba el sector de l’ensenyament, aquestes últimes setmanes és recurrent als mitjans tractar des d’enfocaments diversos el model educatiu que escolaritza per separat els nois i les noies. Fins i tot ha estat més que celebrada per certs sindicats una sentència del Tribunal Suprem que permet interpretar que les Comunitats Autònomes puguin deixar de signar un concert econòmic amb els centres educatius que no optin per l’únic model que compta amb totes les benediccions dels autoanomenats progressistes: l’escola que escolaritza nens i nenes conjuntament.

El model d’educació mixta és alternatiu al de l’educació diferenciada, no antagònic. Voler fer veure que ens trobem davant d’una dicotomia és un prejudici ideològic de part. No conec quins són els fonaments incontestables que avalen que l’ensenyament mixte sigui l’únic que garanteix la igualtat d’oportunitats. De fet, ni tan sols és l’únic que assegura el principi de la coeducació i convé recordar que l’escola o l’institut no és l’unic espai de socialització mixta ja que la societat ja ho és per si mateixa. Així doncs, si “coeducar” significa ‘no establir relacions de poder que supeditin un sexe a l’altre, sinó que incorpori en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per educar en la igualtat des de la diferència’, no veig enlloc l’afany a evitar que unes i altres estiguin unes hores separats per intentar de trobar un enfocament educatiu el més personalitzat possible.

Les mares i els pares tenen el dret constitucionalment protegit que l’ensenyament obligatori de les seves filles i fills sigui gratuït, triïn el tipus d’escola que triïn. És totalment insultant que en un país democràtic es pretengui que qui vulgui un tipus d’ensenyament obligatori diferent del promogut pels poders públics l’hagi de pagar de la seva butxaca, la qual cosa ja fa a través dels impostos corresponents. Eliminar la possibilitat de rebre ajuts públics és convertir aquest tipus d’organització educativa en un article de luxe i condemnar famílies de tota condició socioeconòmica a no poder tenir la llibertat que sí tenen els seus conciutadans i patir, doncs, un tracte discriminatori per part de l’Administració, la qual ha de prestar els seus serveis a tota la ciutadania per igual.

En molts països, l’ensenyament que educa nenes i nens per separat no és un tema d’esquerres o de dretes, de progressistes o de conservadors: senzillament, no és tema. En tot cas és una opció pedagògica tan legítima com la seva complementària. És fàcil dir que aquestes escoles són discriminatòries tot fent omnipresent arreu la perspectiva de gènere. Algú s’ha preguntat si el primer equip del Barça discrimina les dones perquè els de Guardiola només són homes? No és discriminació sinó lluitar per la igualtat d’oportunitats entre nois i noies atenent-los en la seva diversitat. No es pretén això mateix amb l’aplicació de determinades polítiques actuals adreçades a la població immigrant? Convertirem en gueto una opció que una part de les famílies tria lliurement i democràtica?

Si en comptes d’ideologies volem parlar de resultats acadèmics, qui està en condicions d’afirmar objectivament que els centres mixtes els obtenen millors? Sigui com sigui, tampoc no n’hi ha per tant: a Espanya només hi ha uns 150 centres (1 % del total) que ofereixen aquest model educatiu, 16 a Catalunya i només 2 a Lleida. Em pregunto si un govern com el nostre, tan propens a protegir certes minories, no serà capaç de respectar aquesta manera específica de donar resposta als nombrosos reptes que tenim plantejats actualment. L’educació no ha de ser un monopoli de l’Estat; ha de poder existir una oferta educativa plural i gratuïta a fi que les mares i els pares puguin exercir realment la seva legítima llibertat d’educació. La societat és cada cop més plural, tant des d’un punt de vista ideològic, cultural com de costums. Voler establir una escola única, pública i laica i intentar fagocitar l’escola d’iniciativa social o posar-li traves és imposar una ideologia servint-se de la capacitat de legislar que tenen els governs. Ja es veu que n’haurem de seguir parlant.

Comentaris