Passa al contingut principal

LEC sense Iniciativa

El soci minoritari del segon tripartit vol imposar el seu criteri i posa condicions per aprovar la futura llei catalana d’educació. Ben mirat és una nova rabieta dels neocomunistes que veuen com una llei important com aquesta comptarà amb el suport majoritari del Parlament català; en especial, el del primer partit de l’oposició, la federació CiU. I ICV-V -que forma part del govern que lidera la proposta- es desmarcarà d’un consens parlamentari que semblava impossible, i trencarà així la presumpta cohesió de l’equip Montilla. I el bo del cas és que no passarà res. Al govern, vull dir.

Dolors Camats, per fer visible l’enuig ecosocialista mira d’imposar el seu ultimàtum tot apuntant cap a un grup determinat d’escoles concertades el projecte educatiu de les quals alguns voldrien veure mort i enterrat. “La nostra societat no demana un sistema educatiu en què amb diners públics es paguin escoles que separin nens i nenes. No és una demanda social ni una necessitat educativa ni respon tampoc a necessitats pedagògiques”, declarava la dirigent.

Anem a pams: primer: “no és una demanda social”, diu. Què entén aquesta senyora per “demanda social”? La seva coalició política va obtenir el 9,5 % dels vots a les eleccions catalanes de 2006; menys que el PP. La LEC comptarà (espero) amb el 72,3 % de suport. A mi em sembla que d’això no se’n pot desprendre que ICV compti amb gaire “demanda social”, precisament. I són al govern del nostre país gràcies a una molt millorable normativa que permet que els perdedors de les eleccions tinguin responsabilitats governamentals! La societat no en sentia pas la necessitat dels seus plantejaments. Per això no els vota.

Afirma en segon lloc que “no és una necessitat educativa”. Existeixen realment aquestes escoles o són un miratge? Hi ha pares (i mares) que hi porten els seus fills (i filles)? Doncs deuen donar resposta a algun tipus de necessitat educativa. A part que l’educació d’un país no és dels partits polítics, com no ho són els diners, sinó de la ciutadania.

I en tercer lloc no veu que respongui a “necessitats pedagògiques”. Precisament pedagògiques! El nostre model educatiu fa aigües pertot arreu i la senyora Camats decideix que un dels projectes educatius més sòlids del país no dóna una resposta pedagògica; del seu gust, és clar.

Diguem-ho clar: aquesta gent és totalment intolerant i se’ls riu massa la gràcia que no tenen. Discrepar en temes opinables és fer un exercici de llibertat d’opinió. Quina capacitat d’arribar a acords vol tenir qui pontifica que el fet que es defineixin unes obligacions clares per ser servei públic d’educació “no té marge de negociació”. El mateix conseller d’Educació declarava a Catalunya Ràdio que la LEC té molt d’Iniciativa i que “li sabria greu que hi votessin en contra”. Doncs mira, no tinc la sensació que s’hi perdés gran cosa.

Comentaris