Passa al contingut principal

Insurrectes

Aquest matí ens hem llevat amb una mala notícia: els nostres diputats han hagut de fer mans i mànigues per poder accedir al Parlament a fer la feina que la ciutadania d’aquest país els vàrem encomanar a través de les urnes en unes eleccions democràtiques com en  tots els estats de dret. Que hi ha aspectes a millorar, treballem-hi. Que hi ha injustícies que cal corregir, fem-ho. Però l’espectacle d’aquest matí al parc de la Ciutadella m’ha fet sentir tristesa i enuig alhora. Els que han acabat sent coneguts com “els indignats” gràcies a una exagerada atenció per part dels mitjans de comunicació, han ultrapassat els límits de la paciència amb un moviment que de pacifista en té només l’autotítol. Que els representants del Poble hagin d’accedir al Parlament escortats per la policia, després d’haver rebut tot tipus d’insults, escopinades, impactes de tot tipus d’objectes llançats contra ells i contra els policies, pintades amb esprai, barricades improvisades i altres bretolades més indigna qualsevol demòcrata. I que no em vinguin amb què han estat quatre descontrolats, infiltrats entre els que han anat a bloquejar l’entrada al parc “de bona fe”!

Un país on els demòcrates elegits lliurement pels seus iguals han de ser protegits d’altres presumptes demòcrates per les forces de seguretat té molta feina a fer per assolir la maduresa pròpia d’aquest règim polític. No és fàcil; ja ho sé. Però sense ordre ni seguretat som a un pas d’un populisme que ens acosta, encara que sigui uns pocs metres, cap a un règim totalitari. I, francament, sóc partidari de contrarestar aquesta possibilitat amb totes les eines legítimes que sigui possible. Es pot començar per cadascun de nosaltres mateixos i seguir per les nostres famílies, la comunitat de veïns, les entitats i associacions, els clubs esportius, els sindicats i els partits polítics, els ajuntaments... Havent-hi tant a fer, en tants fronts, no entenc com tota aquesta gent no han trobat encara el seu lloc i passen el dia jugant amb el twitter i les xarxes socials tot impedint que els altres puguin treballar pel futur del seu país i de les persones que hi vivim.

És un moment de fer costat al president Mas i al conseller d’Interior perquè sàpiguen prendre les decisions més encertades, amb el cap fred però amb la força legítima que els dóna el càrrec que exerceixen. La policia democràtica integral no és per fer bonic els dies de festa al Parlament. Amb tanta tolerància com s’ha tingut aquestes darreres setmanes amb els “okupes” d’algunes places catalanes, s’ha donat cobertura a creure que l’autoritat campa al carrer representada per ningú i que el codi penal és paper mullat. Els diputats i el govern han entrat al Parlament com han pogut; quan escric això encara no n’han sortit. Deplorable. Molt deplorable.

Comentaris

JME ha dit…
molt ben trobat el canvi de concepte!!! Avui era el dia per canalitzar tota l'energia, oi?