Passa al contingut principal

Desinformació per la sentència del Suprem


El passat dia 22 d’agost, l’agència de notícies Europa Press publicava que “La Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) ha donat la raó a la Junta d’Andalusia i a l’últim Govern de Cantàbria que varen negar el concert a dos col·legis que imparteixen educació diferenciada per sexe [...]” La notícia narra el contingut de les dues sentències, els arguments jurídics i explica també el vot particular d’un dels magistrats. Fins aquí, tot correcte. És a partir d’aquest moment quan molts mitjans de comunicació repliquen aquesta informació tot fent servir un dels subgèneres periodístics més coneguts: el de la notícia. Aquest tipus d’escrit sol respondre a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què? i el lògic és que no contingui opinions personals de l’autor.

El que passa és que cada mitjà de comunicació té el seu públic i el seu amo; això és, que cadascú serveix la mateixa notícia amb matisos diferents no sempre sense segones intencions. Per exemple, a ningú no li crida l’atenció que El País parli de “segregació sexista” i “subvenció” en comptes d’utilitzar la terminologia del TS: “educació diferenciada” i “concert”. Maneres de fer.
El diari Segre, el primer de la capital del Segrià, planta la notícia en portada el dia 23. En portada!! I com solen fer aquests diaris de primer nivell, hi podem llegir: “A Lleida hi ha dos centres amb segregació: Arabell i Terraferma”. La cosa, però, va més enllà a la pàgina 7. Diu el titular: “El Suprem veta que els col·legis sexistes rebin ajudes públiques”. Aquí ho teniu: “centres amb segregació” i “col·legis sexistes”. De tota manera allò que realment ven surt al final: “A Catalunya, hi ha divuit col·legis que segreguen i a Espanya, setanta, molts vinculats a l’Opus Dei [...]”. Ara apuntem bé; és aquí on volíem arribar. És la por d’alguns demòcrates a la llibertat el que està en joc. I com que atacar l’Opus Dei, ni que sigui subliminalment,  surt gratis i entra bé, doncs es diu i avall que fa baixada! Si jo fos el director d’aquestes escoles “segregaria” aquest periòdic d’entre les publicacions a les quals se sol subscriure un centre docent. I tan amics! Una despesa menys, que en temps de crisi sempre és un encert.  

Per si hi faltava algú, alguns professionals de la política han vist que això els donava una oportunitat de dir-hi la seva i, lògicament, n’hem sentit de tots colors perquè han posat en funcionament la seva manera d’entendre la retòrica. És la seva feina. Tampoc no hi ha hagut sorpreses tret del presumpte líder del PSC, en Pere Navarro, que portava també en això els papers mullats i corria a fer declaracions sense que li haguessin passat un mínim de dossier informatiu sobre el tema. I darrere d’ells, hi hem anat posant la cullerada desenes de persones, federacions de pares (i mares, és clar), opinadors, etc. a través de les múltiples xarxes socials i altres mitjans.

Sense entrar a comentar el  nucli de la sentència sobre aquesta qüestió recurrent, més ideològica que pedagògica, em volia centrar en l’ús dels mots per part de certs periodistes (alguns d’ells deuen són becaris de la generació google) a l’hora de redactar la seva pròpia notícia per al seu mitjà. Analitzeu els mots clau utilitzats i, si algú té paciència i ganes, que vagi llegint quin sentit els han anat donant segons el perfil de la seva publicació. Em refereixo a les expressions: sexista, discriminació, ensenyament diferenciat, escoles d’elit, concert educatiu, subvenció, segregar, separar... Només cal agafar aquests mots, combinar-los amb d’altres i fer una frase que soni bé i que sembli certa. I ja està. A més a més, si el diari és un dels digitals, només cal llegir a sota els comentaris que hi afegim els lectors i veureu com la democratització de l’opinió no professional converteix cada notícia en una intoxicació informativa de la qual cal aprendre a protegir-se més que de les MTS.

Molta sort!

Comentaris