Passa al contingut principal

Fer front a la crisi econòmica


De mica en mica, l’anomenada crisi econòmica gestionada amb poc encert pels mercats i la classe política va mutant en una crisi social que traspua per les escletxes de les institucions i estructures de la societat deixant indefenses les persones més vulnerables. Les polítiques de retallades sense alternatives clares minen la poca confiança que tenim amb els nostres representants i la credibilitat que ens haurien d’inspirar es transforma en malfiança en les institucions i posa en perill la democràcia mateixa. El govern del Regne d’Espanya no té clara en aquests moments ni la seva missió, ni la seva visió ni els valors que cal protegir o conrear. Tot un panorama!

La falta de pedagogia o de retòrica clàssica per part de la majoria dels mitjans de comunicació i de qui té l’obligació d’explicar-se va conduint la ciutadania cap a la desafecció política i cap a l’oblit del bé comú. Costa d’entendre per què no es pot deixar caure un banc mal gestionat, per exemple, sense que es pugui exigir responsabilitats als seus directius i, en canvi, es pot deixar morir cada dia desenes de pimes i de llocs de treball que deixen a la picota això que coneixem com a capital humà.

La tendència sol ser donar la culpa als altres i exigir que se’ns respectin els drets adquirits en temps de bonança; un temps en què la falta de perspectiva ètica en els comportaments privats o públics ens ha anat conduint cap al delicat moment en què ens ha tocat viure. Les subvencions minven o desapareixen, la creació exponencial de llocs de treball a les administracions públiques (necessaris o duplicats) ha caigut en picat, les prestacions (molts cops no són drets) escassegen, l’atur és escandalosament elevat i la falta de perspectiva fa que fins i tot els més motivats tinguin moments de pessimisme.

La crisi, a mig termini, tindrà, com altres vegades, el seu contrapunt i la seva traducció en millores concretes en les persones i en les institucions. Llàstima que massa gent hi deixarà la pell pel camí i que un cop més molts justos pagaran pels pecadors. També la classe mitjana ha quedat difuminada, escurada i amb un marge de maniobra reduït: ja no se li poden tocar més els sous! Queda encara una altra via: la de l’emprenedoria i la de l’aprimament de les estructures de l’estat tot potenciant el massa cops oblidat principi de subsidiarietat. La partitocràcia ha de deixar pas a una administració més simple, àgil i transparent, tot fent possible que els llocs a cobrir siguin ocupats pels més preparats i no pels més “avalats”.

Pel que fa a projectes que es poden dur a terme, són benvingudes notícies com la publicada a anoiadiari.cat: “El Consell Comarcal de l’Anoia i l’Ajuntament de Vilanova del Camí han creat el Club de l’Emprenedor. L'objectiu és ajudar a les persones que volen muntar el seu propi negoci a tenir un espai on trobar els recursos materials necessaris i a convertir-se en un punt de trobada entre emprenedors”. Les iniciatives d’aquest estil són les que aconseguiran que es capgiri l’espiral de destrucció de talent i d’oportunitats i que canviï la manera d’entendre el progrés personal i social. Hores d’ara ja es veu clar que és un error demonitzar els empresaris i que algunes estratègies sindicals han quedat totalment fora de lloc i de segle.

Un dels motors d’aquest canvi han de ser les institucions educatives. En aquesta línia, a partir d’aquest setembre, a tercer d’eso s’impartirà una assignatura relacionada amb l’emprenedoria. Un encert que es queda curt perquè estem parlant d’una matèria optativa de 70 hores anuals que no cursarà tot l’alumnat i perquè només s’ofereix en un curs del sistema educatiu. Aquest dèficit es compensarà en part gràcies a l’acord entre Ensenyament i la Fundació Junior Achievement, entre d’altres, que farà possible anar implementant la cultura emprenedora entre l’alumnat català que formi part de projectes com aquest que fomenten la cultura emprenedora com una competència més.

Comentaris