CARTA AL DIRECTOR (publicada a Segre el dissabte, dia12 d’agost de 2006)
Sr. Director,
He llegit a Segre de data 9 d’agost la notícia d’àmbit educatiu que es publica a la pàgina 7 i que recull en el seu titular que “El Suprem avala classes separades per sexes”. En l’interior de la notícia s’afirma que “a Lleida també hi ha dos col·legis que segreguen els alumnes per sexes” I se cita els centres educatius Arabell i Terraferma. La notícia és correcta, en general, però voldria fer unes breus observacions.
La sentència del Tribunal Suprem desestima un recurs del sindicat FETE-UGT el qual considera que les escoles que opten per l’educació diferenciada no han de tenir finançament públic. Convé aclarir un cop més que entendre que la separació educativa per sexe és discriminatòria és fruit d’una postura ideològica, una simplificació reduccionista de la realitat, que es dóna quan es confon igualtat amb uniformitat i s’ignora que la diversitat és allò propi de la naturalesa, de l’home i de la societat, que és diversa, plural, lliure. Els pares que porten els seus fills de diferent sexe a escoles diferenciades no estan pas discriminant els seus fills per raó de sexe; igual que no els discriminen posant-los en habitacions diferents segons el sexe, o apuntant-los a unes competicions esportives que només són per a nens o per a nenes.
Una educació discriminatòria seria aquella que separés nois i noies per impartir-los una formació diferent que limités nois i noies a unes preconcebudes funcions socials. Una escola segregada era aquella que ensenyava costura a les noies i matemàtiques als nois. Però actualment les escoles d’educació diferenciada són centres d’alt rendiment acadèmic, escoles que permeten que les noies i els nois potenciïn al màxim les seves possibilitats de formació intel·lectual, obrint la porta de la realització professional i personal a tots dos sexes igualment.
Els “diners públics” no existeixen com a tals; existeixen els diners amb els quals cada ciutadà ha contribuït per tal de garantir el dret a l’educació, en el cas que ens ocupa. Els centres –públics o privats– són el mitjà necessari per satisfer el dret a la llibertat d’elecció de centre i de model educatiu; que una escola pugui rebre subvencions públiques es justificarà pel fet que els pares, en exercir la seva llibertat, la triïn (no al fet que tingui titularitat pública o privada).
Em sembla molt bé que les escoles públiques i altres centres educatius optin pel model d’educació mixta. Però aquesta ha de ser una opció pedagògica més, no l’unica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada