Any Nou i Reis

Ja s’ha esfumat la primera part de les tradicionals festes de Nadal. El temps vola! Els qui tenim la sort de gaudir d’uns dies de vacances estem comprovant un any més com la llista de les nostres intencions tornarà a quedar a mitges. És igual: és hora de les altres prioritats. Em refereixo a aquelles ocupacions, potser petites, que durant l’any anem deixant per a més endavant: canviar aquell endoll, penjar un quadre, endreçar papers i documents, tornar a agafar aquell llibre que encara tenim a mig llegir...; però també, escriure aquell correu a un amic, fer una trucada que portava massa temps aparcada o una visita a qui ho necessita, i, sobretot, estar disponible, començant pels de casa. Aquests dies ens intercanviem felicitacions i bons desigs. A mi em sembla un bon costum perquè ajuda a actualitzar la consciència que vivim en un món en el qual les persones som el més important i res que ens afecti no pot quedar ignorat. Fins i tot les diferències entre uns i altres esdevenen, ara, menys diferents. Haver arribat als darrers dies de desembre ens hauria d’esperonar a fer balanç i a ser agraïts per tot allò que hem rebut de bo i també pel que hem pogut aportar de positiu. Ah!, i us recomano que no feu cas dels pessimistes, dels que no troben mai res bé, dels que voldrien destacar i no poden, dels que amargarien la festa a tothom: aquests abunden arreu! Penso que és millor allò d’”Any nou, vida nova”. Per tant, com que habitualment vivim amb tanta pressa, almenys aturem-nos una estona a pensar en alguns bons propòsits per a l’any que comença. Així, doncs, Feliç 2007!

I, per últim, desitjar-vos que el dia 5 de gener Ses Majestats els Reis d'Orient vulguin obsequiar-vos amb la il·lusió i la màgia que té aquesta diada per als més petits. Hi ha obsequis que no tenen preu i toca a cadascú descobrir-los i demanar-los en la carta als Mags que no podem deixar d’escriure. Per la part que em toca, ja he manifestat allò que m’agradaria que no faltés aquest any que comença als meus familiars, les meves amistats, companys de feina i als meus alumnes. Almenys jo ho he escrit i llençat a la bústia de Ses Majestats i ells ja sabran què han de fer.