Admissió d'alumnes a les escoles

El departament d’Educació va fer públic a principis de gener el projecte de Decret pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres educatius. Es tracta d’un text que s’adapta a la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i té en compte la interlocutòria del TSJC (2004) que obliga a modificar el decret de l’aleshores consellera Marta Cid.

Tots els temes relacionats amb l’educació no ens haurien de deixar indiferents perquè ens hi juguem el futur del país i és un aspecte massa important com per deixar-lo alegrement en mans dels polítics, tan proclius ells a intervenir cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida.

Com ja saben les famílies que es troben davant del fet d’haver de preinscriure un dels seus fills en un centre educatiu, aquest tipus de normativa legal determina el que es pot fer i el que no. Un cop aprovada, si hi ha alguna incidència, la norma esdevé gairebé sagrada, sobretot si la flexibilitat de qui l’ha d’interpretar és escassa.

Al meu parer són diversos els aspectes que convindria canviar i animo les associacions de famílies a presentar-hi al·legacions. Em centraré en dos: primer, els límits municipals com a frontera per triar escola, i segon, que no es contempla la voluntat de la família com a motiu per a canviar d’escola encara que sigui a mig curs.

Quan es considera el municipi com a criteri prioritari a l’hora d’escolaritzar els fills no es té en compte que Catalunya té un territori força fragmentat i que no tothom viu a Barcelona i rodalies o en una ciutat gran. L’oferta d’una escola concertada no existeix a tot arreu però sí que pot ser-hi en algun municipi proper al nostre. La proposta és que podria desaparèixer aquesta limitació i que el barem que s’aplica contempli poder atorgar 10 punts de proximitat, tant si es tracta del mateix municipi com si és un poble limítrof. De fet, de vegades donem per fet massa aviat que els nostres fills han d’estudiar al col·legi que “els toca”.

L’altre aspecte és el de canviar d’escola encara que sigui a mig curs. Penso que s’hauria de contemplar la voluntat familiar com a motiu suficient per poder canviar de centre educatiu com ja preveu explícitament la LOE en el seu articulat, d’una banda, i com a expressió del dret de lliure elecció d’escola per part de les famílies, d’una altra banda. Això no significa que els professionals de l’educació no hagin d’estudiar bé cada cas i assessorar oportunament els pares. Així doncs, una possible proposta és que qualsevol centre educatiu atengui totes les peticions de matriculació que se li presentin si compta amb places vacants.