Eleccions municipals a la vista

A finals del mes de maig d’enguany serem cridats de nou a les urnes per tal de triar els nostres representants al capdavant dels ajuntaments. No és un tema menor. Els electes hauran de prendre decisions sobre temes diversíssims: els pressupostos i la seva correcta aplicació, l’organització municipal, els recursos humans, l’urbanisme, la comunicació o els serveis públics, entre d’altres. Ben aviat hauran de quedar perfilades les candidatures dels diversos partits o agrupacions i és una bona ocasió per a implicar-hi cares noves i rellevar els que hi porten massa temps.

Per començar, jo no trobo positiu que s’hi presenti qualsevol. És legítim, és clar. Però jo no en sóc partidari perquè no n’hi ha prou amb ser popular i aconseguir els vots de la ciutadania. Els candidats haurien de comptar amb una experiència positiva prèvia de tipus professional, de direcció d’associacions, clubs, entitats, etc. A més a més, un mínim de formació específica en gestió i administració local és exigible en benefici del bé comú, que –com sabem- està per sobre de les aspiracions individuals. Per aquest motiu em va alegrar que l’Associació Catalana de Municipis entengués que l’assumpció de la responsabilitat que suposa ser alcalde o regidor mereixia apostar per la seva formació. És per això que l’any 2002 va tenir la lloable iniciativa de crear l’Aula d’Alts Estudis d’Electes (AAEE) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i són ja centenars els càrrecs públics que han cursat aquest programa de postgrau. Perquè ningú no neix ensenyat.

No descobreixo res si dic que la política es troba en hores baixes. De fet, el desprestigi dels que s’hi dediquen a mi em resulta preocupant. En tenim un exemple en el president Zapatero, ancorat en el seu particular país de les meravelles. El seu “talante” té les hores (o setmanes) comptades. Per cert, vosaltres l’enteneu a aquest senyor quan fa declaracions? És l’ambigüitat personalitzada! I no faig broma perquè el moment personal en què es troba (i que, de retruc, ens afecta a tots) és força delicat. A mi em sembla que a un dirigent se l’ha d’entendre sempre encara que el que digui no agradi a tothom. Aquesta experiència la coneixen molt bé els alcaldes i regidors (i alcaldesses i regidores, ja se sap!) de municipis petits que viuen les problemàtiques de la seva gent sense filtres i en directe. I si n’hi ha que actuen amb tacticisme, tard o d’hora se’ls veu el llautó.

Malgrat tot, però, considero el fet d’optar a ocupar un lloc en un consistori com un repte, un estímul i una experiència que aconsello vivament a qui cregui que pot aportar alguna cosa als seus conciutadans més immediats sense que li importi gaire el què diran, ni les crítiques (no sempre positives) ni perdre alguna hora de son que caldrà descomptar al seu bioritme particular.