No sóc gaire aficionat al futbol però reconec que si ho fos seria una mica fanàtic. I seria “culer”. I m’agradaria guanyar sempre. Però cal tocar de peus a terra: a vegades es perd. Un problema que no tinc, vaja! Almenys no el tinc en l’àmbit esportiu. Això és el que li va passar al Barça de Rijkaard en perdre per 3 gols a 1 en un derby emocionant amb l’Espanyol. Ens va quedar clar que el tècnic blaugrana no ho tenia previst si ens centrem en el cop de puny que li va clavar a la mampara lateral de la banqueta quan Tamudo va fer el segon gol. Però home! Què fas? No t’adones, benvolgut Franklin, que la teva actitud va ser vista per milers de teleespectadors i que donarà la volta al món en format YouTube o a través dels mitjans més afins a la “galàxia”?Es pot llegir al web del club que “a més dels títols, amb Rijkaard el FC Barcelona ha recuperat una identitat i un estil de joc que li han permès situar-se de nou en l'elit del futbol, no només a nivell estatal sinó també europeu.” Cal admetre que per una debilitat com la de dissabte no enviarem a rodar tot un currículum. Però és una actitud criticable pel que té de deseducativa. Són molts els nois (i alguna noia) que el tenen com a referent i s’hi emmirallen. Així doncs, a rectificar toquen, míster!
4 comentaris:
El millor de la blogesfera es poder trobar-se amb amics, amb els que no sempre són fàcils de veure... ¡mestre de mestres! ¡enhorabona pel teu blog!
Enhorabona pel teu blog. Em dones una enveja sana. Tu sempre a la última. I a més, treient suc educatiu del futbol. A aquest ritme, aviat podràs publicar un futbolsofia.
El del Web d'Antics Alumnes suposo que va amb segones. Al menys pel que he comprovat al voler-hi entrar.
Amb el teu blog aniré seguint-te més d'aprop.
Pep
Jo crec que la mampara de la banqueta no era de bona qualitat (potser tampoc no ho és el tarannà d'el míster).
Pren-t'ho amb futbolsofia!
Carlos
“Mai hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió”
Després de tantes primeres impressions d’autocontrol Rijkaardià... Culleres!!! Ens brinda la inhòspita oportunitat de baixar-lo del pedestal de l’excepcional continència emocional en l’èxit i en la derrota. Aquesta reacció... per mi que el va... diguéssim... humanitzar? (als ulls de qui creu que tanta correcció i diplomàcia no encaixa en el món del futbol).
Quin aficionat pot demanar tant a un entrenador quan molts d’ells no sopen després d’una derrota? “Sopar o no sopar, aquesta és la qüestió”
Al blogger (el meu guru d’unes quantes coses bones), felicitats per aquest espai.
Publica un comentari a l'entrada