Menyspreu sociocomunista a una iniciativa legislativa popular (ILP)

El passat dia 27 de febrer, el Congrés dels Diputats va rebutjar la ILP presentada pel Fòrum Espanyol de la Família avalada per gairebé 1.500.000 firmes, la més elevada des de 1978 i tres vegades més del que es requeria legalment per poder arribar a ser considerada en seu parlamentària. La iniciativa ciutadana defensava que s’entengués per matrimoni la unió d’un home i una dona i que es protegís els infants de poder ser adoptats per part de parelles del mateix sexe.

Deixo ara de banda el contingut de la proposta per comentar el menyspreu de què han estat objecte milers de ciutadans democràticament implicats per part dels nostres parlamentaris autoanomenats progressistes. Les nostres lleis preveuen i posen les condicions que s’han de donar per poder presentar una ILP. No és un tema menor ni és senzill. Tothom sap que comprometre’s en la defensa d’algun plantejament sociopolític té un preu elevat; en aquest cas, el de ser pràcticament ignorats pels nostres representants polítics.

Com deia Benigno Blanco –vicepresident del Fòrum de la Família- el mateix dimarts, no es tracta de discriminar o disminuir els drets dels homosexuals, sinó de tractar com a distintes dos tipus d’unions que de per si són diferents. Algun representant d’aquesta proposta va poder-ho defensar a la tribuna d’oradors del Parlament? No. Ja sabem com són d’estrictes els reglaments quan el que està en joc no agrada al partit del govern! I, si no, com us expliqueu que hagin tingut “segrestada” la proposta durant 16 mesos? Com haurien pogut dir que “arribava tard” si l’haguessin inclòs mesos enrera a l’ordre del dia d’una sessió plenària?

Defensava en una entrada anterior d’aquest mateix blog que el model polític de la democràcia participativa facilita als ciutadans la seva capacitat d’associar-se i d’organitzar-se de tal manera que puguin exercir una influència directa en las decisions públiques. Aquest cop ha quedat clar que no és una qüestió numèrica sinó ideològica la que està en joc. Com deia Josep A. Duran en una carta web el 3 de març de l’any passat: “El que està succeint a Espanya no és propi d’un país democràticament madur. Necessitem una societat de major qualitat democràtica. Així no anem bé.” No és d’estranyar, doncs, que creixi el distanciament de la ciutadania amb la política i que les institucions es vegin com un instrument al servei del poder exercit pel govern de torn, per més legítim que sigui.

No puc pas acabar aquest “post” sense recordar que l’anomenada societat civil és anterior a l’Estat, que la política és essencialment vocació de servei i que els governants han d’ escoltar els ciutadans. Així doncs, fem-nos sentir! No podem donar-nos per vençuts a la primera de canvi.