El Sr. Saura i la felicitat

Aquest matí, tot fent una lectura digital dels diaris, obro el portal de Vilaweb i em deixo sorprendre pel següent titular: “Saura reunirà experts mundials per decidir com calcular la felicitat dels catalans”. Estareu d’acord amb mi que és d’agrair que els nostres governants es preocupin del nostre estat de l’ànim cada dos per tres. De fet, el mateix conseller és reincident en la matèria: va fer-ho l’any 2005 amb un cost per a l’erari públic de 17.400 euros, que és més del que guanya qualsevol mileurista en un any. Es tractava d’un estudi de poc més de 20 pàgines de la Dr. Christiane Schwieren: “El mesurament d’indicadors subjectius en estadístiques socials”. Però es veu que amb un dossier tan migrat no n’hi va haver prou i ara és imprescindible que la famosa pregunta de l’Eurobaròmetre del passat febrer, “Are you happy?”, vingui avalada per un grup d’especialistes per tal de tenir la versió catalana del concepte.

Suposo que la dèria del conseller es deu a la necessitat de dotar de contingut una de les competències del macrodepartament que dirigeix: la participació ciutadana, i ja m’està bé. L’únic que passa és que correm el perill d’esmerçar grans quantitats de diners a diagnosticar situacions, descriure fets, llistar respostes, etc. i, un cop disposem de la informació, s’edita un nombre considerable d’exemplars que acaben fent cap a les prestatgeries d’ajuntaments, biblioteques públiques i escoles per a passar-hi la resta dels seus dies sense que ningú no les consulti. Tots sabem que la major part d’aquest tipus d’informes mai no han estat útils per a implementar accions de govern plausibles ni s’han convertit en fulls de ruta de cap polític. Des del meu punt de vista, amb els informes dels assessors oficials de cada conselleria, les recerques del nostre professorat universitari, les tesis doctorals, etc., i sobretot amb una mínima capacitat d’observació, segur que n’hi hauria més que de sobres.

Amb tot, m’agradaria saber a quin concepte de felicitat ens referim. Per a mi es tracta d’un terme abstracte que cadascú ha d’adaptar a la seva situació personal fugint dels estereotips hedonistes i consumistes del nostre món occidental. No és que no sigui partidari dels plaers terrenals o de disposar de mitjans materials; el problema és quan ens entestem a no tenir-ne mai prou i a esperar inútilment un nou estadi que ens portarà a desitjar-ne un altre de millor en una cursa sense fi. La comoditat de la vida no omple les expectatives de les persones. Saber viure cada instant, cada situació, cada detall, fins i tot aquelles circumstàncies que ens fan patir, en clau positiva fa créixer les nostres experiències de felicitat. Amb paraules de Josep Pla “La felicitat col·lectiva no existeix. Si algun dia la sentiu prometre, no hi perdeu gaire el temps. La felicitat és una qüestió personal, individual. És una il·lusió de l'esperit [...]”. Així doncs, no hi ha receptes, senyor conseller. No cal que busqui la perfecció social perquè aquesta és una tasca personal. Vostè governi les àrees de les quals és responsable amb justícia, responsabilitat i respecte per la llibertat de les persones i deixi que nosaltres ens ocupem de la resta, en la línia que afirma Carlos Goñi a “Cartes d’Aristòtil al seu fill”: “Sigues bon ciutadà i col·labora en el bé de la polis, aquesta serà l’única manera de viure feliç”.