Mossos a la picota

Portem ja algunes setmanes que el cos dels Mossos d’Esquadra és notícia en alguns mitjans de comunicació. I no precisament per avalar-ne les seves qualitats, que també les té, òbviament. La difusió d'un vídeo amb unes imatges que hauria estat millor no fer públiques en què uns agents estovaven un detingut, la mort d'un ciutadà amb problemes mentals pel tir d'un policia, el presumpte furt de 70 euros de la cartera d’un altre detingut a la Comissaria de Ciutat Vella, entre d’altres, són situacions que posen en entredit la imatge de la nostra policia.

Un problema de formació

El director de l’Acadèmia de Mollet afirma que els futurs agents reben durant la seva formació teòrica i pràctica més de 300 hores en diferents matèries en què aprenen com han de tractar un detingut. L'inspector Josep Lluís Rosell, cap de l'àrea d'instructors de l'Escola, recorda que donen importància a l’aprenentatge per part dels alumnes de “tècniques d'autocontrol per no deixar-se portar ni per les seves emocions ni per les provocacions", segons El Periódico del dia 12 de maig. El filtre psicològic és important, diu. Tot i així, el 90 % de la promoció acaba aprovant.

A la millor el problema té un defecte d’origen. Quina preparació acadèmica s’exigeix als candidats per accedir al cos, abans d’entrar a l’Escola de Mollet? A mi em sembla que amb el títol de la nostra “prestigiosa” ESO no n’hi ha prou i que caldria , com a mínim, acreditar haver superat el batxillerat. D’altra banda, em pregunto si tots els futurs policies tenen el perfil personal que l’exercici de les seves funcions requereix. Una bona preselecció estalviaria feina als Serveis Interns del Cos i ens evitaria que es pugui fer mofa de la professió policial.

Un prestigi indispensable

Ens hi juguem el prestigi d’una institució que ha de comptar necessàriament amb la confiança de la ciutadania per tal que a la teoria i a la pràctica pugui ser “una policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix”, com es llegeix al preàmbul de la Llei de la Policia de la Generalitat. La vocació de servei, d’assistència i d’ajut de què fan gala ha de ser més que un lema i convé foragitar del Cos aquelles persones que no donin la talla per al model de policia integral de què ens hem dotat i que necessitem per donar resposta eficaç a tot tipus de necessitats i demandes. Alerta, doncs, ja que “al llarg dels darrers anys, la valoració mitjana dels serveis policials s’ha erosionat lleugerament o s’ha mantingut”, passant d’una puntuació del 7,25 (any 2000) al 6,74 (any 2006), segons la darrera Enquesta de Seguretat Pública del Departament d’Interior.