1 de juny de 2007

Pactes imprescindibles

Avui tinc ganes d’escriure un post en clau estrictament local. Prendré com a base de la meva reflexió en veu alta els resultats electorals del passat diumenge al meu poble: Rosselló (Segrià - Lleida). El cas és força interessant. Unió (CiU) fa dotze anys que governa al municipi amb el mateix alcalde i amb majoria absoluta durant les dues darreres legislatures. Nou regidors formaven el Consistori: 6 de CiU, 2 del PSC i 1 d’ERC. Aquest poblet del Segrià, a només 9 km de Lleida, ha fet –com tants d’altres- un canvi espectacular; això es nota especialment en l’increment del padró d’habitants: uns 2700 aproximadament hores d’ara. Aquesta dada, simple per ella mateixa, té moltes causes i diverses conseqüències: una d’elles –pel cas que ens ocupa- és que ara hi haurà 11 regidors a l’Ajuntament.




La composició del Consistori farà el proper dia 16 de juny un canvi espectacular i curiosament significatiu; observem la fitxa:

ELECTORS: 1852
PARTICIPACIÓ: 1205 65,06 % (71,46 % l’any 2003)
ABSTENCIÓ: 647 34,94 % (28,54 % l’any 2003)
VOTS EN BLANC: 24 1,99 %
VOTS NULS: 13 1,08 %

VOTS A CANDIDATURES I REGIDORS OBTINGUTS:
(entre parèntesi les dades de 2003)

ERC-AM 335* (176) 28,10 % (15,8 %) 3 regidors (1)
IpR-EPM 334 (0) 28,02 % (0 %) 3 regidors (0)
CiU 302 (698) 25,34 % (62,66 %) 3 regidors (6)
PSC-PM 178 (221) 14,93 % (19,84 %) 2 regidors (2)
PP 19 (0) 1,59 % (0) 0 regidors (0)
*un d’ells impugnat per ICV

Algunes reflexions

En primer lloc, he de constatar que CiU ha ensopegat de valent i ha perdut les eleccions municipals per primer cop des de l’any 1987. Vist així, és com el desgast natural d’unes sigles que fa 20 anys que governen aquesta població lleidatana. El recanvi del cap de llista (els darrers 12 anys ha estat una altra persona) i la renovació de l’equip que conformava la candidatura no ha merescut la confiança de la ciutadania com per encomanar-li que tornés a tenir responsabilitats de govern; almenys no en solitari. La campanya electoral fou, des del meu punt de vista, francament tímida i, a més, l’equip de govern no va saber rendibilitzar adequadament la seva gestió i el seu projecte per falta d’una política comunicativa eficaç durant la campanya i durant la legislatura. D’altra banda, cal admetre una certa descoordinació entre els responsables polítics i un desgast inevitable a causa de la implementació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que tants diners ha aportat a les butxaques de molts habitants d’aquest municipi i que ha deixat perfilada la planificació ordenada del seu creixement.

En segon lloc, voldria felicitar la candidatura que va encapçalar Raül Morlans, Iniciativa per Rosselló, qui, juntament amb 7 joves i 5 més, van assolir uns resultats francament inesperats. Penso que mai no es van acabar de creure que el seu lema de campanya “Tu pots canviar les coses” prendria cos com ho ha fet. El seu empat amb el candidat republicà –que entrava a la cursa com a preferit- ha originat més d’un maldecap en totes dues formacions. La campanya del candidat d’ERC va ser contundent, visual, professional. El debat celebrat entre els candidats reals (el del PP encara no ha tret el cap) va ser guanyat clarament per aquest alcaldable d’Esquerra. Però només comptarà amb 3 regidors; igual que IpR, igual que CiU. El PSC no solament no ha fet un tercer regidor sinó que tot just ha mantingut els dos que tenia i no ha aconseguit treure partit d’haver estat el primer partit de l’oposició ja que sempre va estar a cavall del paper del regidor d’ERC, que és qui més marcava la política del govern municipal.

Ara a pactar i a governar
Dit això, vull deixar constància que la majoria dels acords que es van prendre en les sessions plenàries de la legislatura finiquitada ho eren per unanimitat i que “el rodet” de la majoria es va aplicar en comptadíssimes ocasions. I és de justícia fer públic que el tracte personal entre els nostres representants va ser sempre correctíssim i ja el voldria jo en altres institucions. Senzillament, cadascú exercia el rol que li tocava d’acord amb el que representava o pel que era de la seva competència.

Ara algú haurà de fer d’alcalde i assumir el paper de portar la iniciativa (a la millor, mai més ben dit!). No són poques les dosis de generositat que els cal als negociadors del pacte indefugible per tancar un acord beneficiós per al poble i per a la seva gent, principal aspecte a tenir en compte per sobre de les estratègies partidistes i les tàctiques personals. Cal deixar de mirar enrere, tenir mires elevades, oblidar comentaris insultants cap als candidats que la campanya electoral va fer públics en excés i admetre que les persones tenim punts de vista diferents.

La ciutadania s’ha pronunciat i ha deixat sobre la taula un grapat de vots que ha distribuït de forma bastant significativa: 3+3+3+2, a la millor perquè sigui possible donar cos a un projecte mancomunat.

A veure què faran!

Cap comentari:

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...