Catalunya, caos en plenes vacances

No tinc costum de preocupar-me en excés per aquelles coses sobre les quals no hi tinc res a fer o hi tinc competències limitades. Tampoc no sóc pessimista. Però si dia rere dia els mitjans de comunicació ens proporcionen notícies com les que anoto tot seguit, el que em ve al cap és que a Catalunya hem tancat per vacances i vivim enmig d’un caos considerable. Tots els titulars són del dia 4 d’agost.


TN Catalunya // Barcelona
Col·lapse circulatori
Millora la situació a la xarxa viària després de registrar retencions de fins a 70 quilòmetres al tram sud de l'AP-7


TN Catalunya // Tarragona
Evacuen nou persones d'un pis de Tarragona perquè s'ha esfondrat el terra

AVUI.cat Barcelona
Atrapats per Renfe
El caos viscut ahir va afectar 24.000 viatgers i més de 90 trens. 400 passatgers passen 2 hores tancats dins un tren.

AVUI.cat Badalona
Un camió amb líquid inflamable queda encastat en un pont a Badalona
Aparatós accident d'un camió carregat d'ampolles d'òxid d'etilè i d'òxid de carbó en mescla a Badalona. El vehicle circulava pel carrer Torrent Vallmajor i s'ha quedat encallat al pont que passa per sota l'autovia C-32

El Periódico.cat
ESTUDI DE CCOO
El 43% dels accidents laborals es produeixen a la carretera

El Singular Digital.com
ERC desconfia de les promeses de Zapatero i creu que la seva credibilitat és "escassa"

La Vanguardia.es
Catalanes, madrileños y vascos, los más perjudicados por la subida del Euribor

No vull seguir tot i que encara n’hi ha més. També n’hi ha de positives, és clar, però la gent és com és i tenim tendències morboses, que hi farem! La meva sensació és que el país trontolla i aquí no passa res. Ens ve a veure el president Zapatero, promet fum un cop més i tots contents cap a la piscina o a la platja. Voleu dir que no ens estan prenent el pèl tots plegats?

Ens feia notar Jordi Pujol en un article publicat a La Vanguardia el 23 de maig de 2005 que “A Europa, però especialment Catalunya, predomina la societat de la desvinculació: la que viu en opulència i reclama els seus drets, sense que se li exigeixin uns deures. Reaccionar contra aquesta tendència comença perquè tots agents civils i polítics facin pedagogia de la societat de la responsabilitat”. Té raó el president. Malgrat tot, les responsabilitats les ha d’assumir cadascú en la proporció que li toca. Una part de la culpa la tenen alguns polítics que aquests dies estan ocupats constituint els governs dels consells comarcals i de les diputacions (els ajuntaments ja ho han fet) i això no els deixa temps per dedicar-se a allò que predicaven en la campanya electoral. La inactivitat de bona part d’ells ens surt cara als ciutadans ja que n’hi ha que cobraran un sou brut de 89.303 euros l’any, més que el que cobra el president del govern de l’Estat. Deu ser que a Girona és més difícil això de dedicar-se a la política i abans que les noves lleis no desballestin les diputacions, cal assegurar-se poder arribar a final de mes malgrat que decisions com aquesta provoquin el descrèdit de l’anomenada classe política. Ara ja entenc que alguns estiguin de vacances. De moment, se les poden ben pagar.