El president del país veí es guanya el sou de governant prenent decisions sobre temes que afecten i molt la sensibilitat ciutadana. Ara li ha tocat el torn a dues temàtiques complexes: les irresoltes conseqüències de la immigració i la reincidència en un cas de pederàstia per part de Francis Evrard al cap d’un mes d’haver sortit de la presó i que va poder cometre el seu delicte gràcies a la recepta de viagra que li va ser prescrita per un metge del centre en què estava internat.Sarkozy ha reunit els ministres del seu equip competents en la matèria i els ha fet saber la seva decisió d’endurir les penes als delinqüents reincidents. La proposta del president de la república francesa (hospitals específics, castració química) té un cost elevat i n’hi ha que hi veuen simple populisme. Sigui com sigui, el nostre sistema que es basa en la reinserció, ha fracassat i cal buscar noves vies de solució dels problemes malgrat que alguns ho critiquin per criticar o perquè la mesura la pren un home “de dretes”.
Mentrestant, els nostres polítics del partit conservador passen el temps discutint-se si en Gallardón ha de ser o no diputat, que si a Catalunya no hi ha llibertat... I aleshores, el populista Zapatero sembla pragmàtic i tot.
5 comentaris:
La sensibilitat ciutadana no pot estar mai per sobre dels Drets Fonamentals. Tot i que aquesta notícia hagi estat aplaudida per l'opinió pública a Espanya seria inconstitucional aplicar-la com a pena i/o mesura de seguretat. Com a molt potser es podria plantejar com opció voluntària de la mateixa manera que avui està dissenyada la pena de treballs en benefici de la comunitat que no es pot imposar sense el consentiment del penat.
La reforma parcial qualificada de la CE (ex. art 167) implicaria la dissolució de les Corts, convocatòria d'eleccions, nova ratificació del text i referèndum aprovatori del cos electoral, així que... com no es plantegi el tema de que la infanta Leonor pugui ser reina encara que ariba a tenir un germanet, em pregunto quin govern plantejarà tal reforma... je! Si en quasi 30 anys només s'ha reformat un cop el text, compta tu!
El nostre sistema penitenciari és un dels millors que hi ha sobre el paper així que suposo que la inversió en aquesta matèria és insuficient. Caldria plantejar si realment existeixen infractors incorregibles i a veure qui és el guapo que s'atreveix a fixar tals paràmetres.
La Consellera de Salut, Marina Geli en una entrevista a TV-3 va assenyalar que la comissió independent , que estudiarà si aquesta mesura s'ha d'aplicar a agressors sexuals amb risc de reincidència a Catalunya, farà "una avaluació científica, com amb qualsevol altre medicament" [així ho recull Europa press]. I es queda tan ampla!!! Darrera d’una mesura d’aquest tipus hi hauria d’haver un debat intensíssim de política criminal i ella ho assimila a l’estudi que requereix l’aplicació de qualsevol medicament donant per feta la viabilitat d'aquesta mesura. La ignorancia és atrevida, ja ho diuen!
Per què jo no puc fer un comentari?
CrlsGñi
Sembla que avui, sí. Doncs, ahí va. La proposta de la castració voluntària no és cap novetat (fins i tot es va aplicar amb els homosexuals). Lògicament, no es pot comparar amb una medicina ni amb la pena de mort, a no ser que inventin una pena captial voluntària. El problema es que qualsevol proposta es polititza i com que ve d'on ve se la carrega de prejudicis. És la política, la maleïda política.
CrlsGñi
El que no em sembla bé és que una persona estigui 30 anys a la presó [a Espanya quasi ningú hi arriba a estar] vivint "del cuento" mentres la població "normal" li paga l'estança... Per què tot això? Costa menys [i fins i tot es treu rendiment] fer que facin treballs (-forçats-) comunitaris. Que ajudin a la societat construïnt, fen el que faci falta, però no com a vividors.
El cas d'aquest reincident a França sol és una mostra de qui fa una cosa, normalment repeteix. Hi ha dos solucions possibles: treballs comunitaris tota la vida o pena de mort. Alguns diran "on va aquest?" "És un bèstia", etc., però és que la cosa funciona així.
Tot això de les ordres d'allunyament [quina parida] no serveix de res. És evident que el que Catalunya [i espaNYa també] és un canvi [quasi] total de la legislació vigent. Estem abocats a la catàstrofe social, és igual si mana un o altre, cagada pastoret igualment.
::Ja falta menys per començar el curs:: __6 dies__
apa siau ;)
El treball a la presó forma part del tractament penitenciari i ja no existeix l'antiga redempció per treballs en un sentit propi. El màxim de cumpliment efectiu és 20 llevat de les excepcions de condemnes de llarga duració que arriben a un màxim de 30 o 40 en cas de terrorisme.
Els treballs en benefici de la comunitat són una de les penes privatives de drets, de duració limitada i acceptació voluntària. És a dir, sempre alternativa a una altra. Presó o treball, multa o treball...
La càrrega emocional de la vida a la presó no és plat de gust. I respectant la teva opinió on encabim la problemàtica de l'error judicial? La versió moderada de la pena de mort és la cadena perpètua en supòsits sempre puntuals que deixessin la porta oberta a una revisió de sentència per aportació de noves proves en un moment posterior.
No crec que cap tribunal pugui tenir autoritat suficient per decidir la mort d'una persona per molt grossa que l'hagi fet.
Publica un comentari a l'entrada