Tornar a la feina

Any rere any, en aquests primers dies de setembre és costum general queixar-se del fet d’haver de reprendre el ritme de vida habitual, bé sigui perquè molta gent torna a la feina o bé perquè les escoles i universitats són a punt d’estrenar un nou curs. Donats com som a etiquetar-ho tot, al conjunt de factors físics i mentals que intervenen en la tornada al treball ordinari se’ls anomena síndrome post vacacional. Ben mirat, a la millor es tracta d’un mite i no cal donar-hi gaires tombs.


Si som dels que des de fa uns dies notem manca de son, nerviosisme, angoixa, o mal humor potser el que hauríem de fer és repensar la nostra manera d’ocupar el temps d’oci i la nostra actitud davant el camp professional del qual formem part. El setembre, des d’aquest punt de vista és una bona ocasió per treure la pols d’aquells bons propòsits que vàrem fer per cap d’any. Altres, en canvi, estan desitjant recuperar la seva rutina, ja que la seva temporada de vacances és molt llarga o perquè simplement ja tenen ganes de retrobar-se amb els companys de feina. I, si som dels que no hem pogut o volgut tenir vacances, també la tornada a la “normalitat” és per a ells una bona notícia: els tallers estaran oberts, les botigues ja no faran les rebaixes de les rebaixes, els fills estaran unes hores en els seus respectius centres educatius, no hi haurà turistes mal vestits fent fotos a tort i a dret... i, fins i tot, potser funcionaran raonablement els serveis públics i tot!

Hi ha psicòlegs que opinen que les persones més propenses a aquest trastorn són les que no es troben a gust en el seu lloc de treball o tenen una baixa autoestima. Per contra, els optimistes i els realistes saben descobrir en l’activitat de retorn a la vida laboral una nova oportunitat de donar al treball professional el seu valor. Tot plegat, si ens preocupem tant deu ser perquè estem massa pendents de nosaltres mateixos.