L'home del temps

Aquesta setmana la predicció meteorològica d’un dels “homes del temps” ha sofert una desviació considerable i ha contribuït a alimentar l’imaginari popular que “no ho endevinen mai”. En un país on portem mesos que gairebé res no rutlla com caldria, tot es perdona menys una errada en l’explicació del temps de l’endemà. Em fan gràcia alguns programes de ràdio que et donen l’oportunitat de preguntar a un meteoròleg quin temps farà en un poblet concret el dia de la boda d’un amic o familiar a vint dies vista. Com voleu que ho endevinin?

Comencem per acceptar que predir el temps a Catalunya no és precisament fàcil a causa de la peculiar orografia i altres múltiples factors que hi influeixen. Però el que a mi m’agrada destacar és la manera que tenen tots ells d’explicar-se i la capacitat de trobar expressions singulars per fer-se entendre: bancs de boirina, plugim esmicolat, marejol amb àrees de maror... Tot un model pedagògic, vaja!

Rodríguez Picó, Tomàs Molina, Francesc Mauri... han esdevingut comunicadors de notícies contradictòries en paral·lel: n’hi ha que esperen que plogui just en el mateix moment que uns altres desitgen un dia assolellat. No ho tenen fàcil però són la cara (o la veu) més esperada dels informatius. Molt més esperats que les declaracions i contradeclaracions dels polítics. Malgrat que algun cop l’erren. Com tu i com jo.