Populisme ZP

S’acosten eleccions. No toquen fins al març però tornem a trobar-nos en plena campanya electoral si és que mai hem deixat d’estar-hi. Serà dur, això. Molt dur d’aguantar, vull dir. Mig any de promeses, xecs-regal, subvencions, ajuts i un empatx d’electoralisme governamental. El que em preocupa és que surten els o les ministres de torn i fan l’anunci de la darrera ocurrència com si es dignessin fer-nos un favor i els diners fossin seus. No som nosaltres els que aportem recursos a l’estat amb els impostos?

El populisme del president ZP genera més desigualtat de la que pretén corregir. Amb la seva política bonista diu que fa polítiques socials i destina els diners públics a col·lectius determinats però amb data de caducitat. Deu pensar que aleshores ja hauran votat i qui dia passa any empeny. Una actitud clarament clientelar, que deixa fora molta gent que també té les seves necessitats.

Com a exemple tenim l’actitud de la ministra Chacón. Llença una proclama, amb l’aval d’en ZP, matisada pel críptic Solbes i criticada pel també socialista conseller d’economia Castells però ella es limita a enviar una carta al diari pro-socialista El País perquè no li va agradar un article en què el rotatiu treia ferro a l’assumpte dels ajuts pel lloguer dels habitatges perquè plagiava la seva antecessora, la famosa Trujillo M-30. La nominada propera cap de llista pel PSC a les eleccions generals bé deu saber, d’altra banda, que el seu “kínder ministerial” envaeix competències de la Generalitat i que aquí ja existeix això que ella promet.

Espero que les anunciades turbulències econòmiques no facin inviable la necessària ortodòxia financera per la qual hauria d’optar un govern que vulgui ser seriós. De moment, hauré de continuar pagant sense cap ajut la meva hipoteca, el dentista de la meva butxaca i, com que ja no tinc fills petits, tampoc no em podré acollir al baby-xec de 2500 euros. A “pencar”, a pagar i a callar, com sempre hem fet les classes mitjanes i les famílies normals i corrents d’aquest país!