Terraferma ha fet 40 anys

L’any 1984 vaig començar a treballar en l’escola Terraferma que es troba a 7 km de Lleida, en el municipi d’Alpicat. Era i és una escola que gaudeix d’unes instal·lacions àmplies i d’unes zones d’esbarjo generoses, massa i tot. Les zones enjardinades, més que un luxe, són un pulmó per a la salut i per a l’ànim: estudiar i treballar en un entorn agradable, lluny de sorolls i de trànsit és una gran sort.

La singularitat d’aquest centre educatiu rau en el fet que el 1967 un grup de pares va tenir la iniciativa i el coratge d’impulsar un model educatiu d’acord amb les seves conviccions. Havia nascut quelcom més que un projecte. Terraferma és 40 anys després d’aquella efemèride un col·legi concertat de Lleida on es pot cursar des de primer de primària fins a les portes de la Universitat i és un dels onze col·legis que Institució Familiar d'Educació té a Catalunya.

Hi ha un altre aspecte que el fa singular: el seu caràcter propi concreta que la seva opció organitzativa és el model d’educació diferenciada. A Lleida ofereixen aquest model d’atenció a la diversitat dues escoles: Arabell i Terraferma.

El nostre sistema pedagògic es basa en un estil propi d’educació personalitzada i humanista, oberta a les realitats transcendents. Mirem d’educar en el respecte i la tolerància, d’acord amb la doctrina catòlica i respectant plenament la llibertat de cada consciència. Malgrat no ser un centre de l’església catòlica, l’atenció espiritual està encomanada des dels inicis a sacerdots de l’Opus Dei.

A mi, de les moltes experiències viscudes en aquests anys, el que més em captiva, pel repte que suposa, és la recerca del perfeccionament personal a través del treball ben fet i de les virtuts de la convivència i la cooperació, que són els trets fonamentals del projecte educatiu i del caràcter propi de les nostres escoles.

Moltes felicitats a tots.

Moviments a CDC

Artur Mas ha mogut fitxa en l’organització directiva del seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya, confiant a Felip Puig la coordinació de diverses àrees. El canvi en comporta, de moment, un altre: Oriol Pujol serà el nou portaveu si així ho aprova el grup parlamentari de CiU. A més a més, el secretari general de CDC ha explicat la declaració de principis de la “Casa Gran del Catalanisme” al Consell Nacional de CDC, reunit avui a Bellaterra. Molt bé.

En les seves primeres declaracions Felip Puig ha dit que “Duran i Pelegrí no coneixien els detalls” dels canvis; cosa normal si no fos perquè CDC també forma part de la federació CiU. Si hagués passat a l’inrevés, ja els hauríem sentit! Però això té una importància menor. El que més m’ha preocupat és llegir a e-notícies els titulars següents: “Aplaudiments contra Duran al consell nacional de CDC” i la declaració del conseller nacional Lluís Rovira que “qualsevol moment és bo per a la ruptura amb Unió”. El portaveu de la plataforma Desfederem-nos ho diu alegrement dies després que Artur Mas i Josep A. Duran tanquessin la darrera crisi entre els dos partits. Tampoc no em costa gaire imaginar què passaria si unes declaracions similars les féssim qualsevol conseller nacional d’Unió. Potser tampoc no ens falta motius. I potser també nosaltres estem cansats que s’aprofiti qualsevol ocasió per desqualificar la persona que avui lidera UDC i, per extensió, la direcció del partit socialcristià, partit al qual sembla que se li vol negar el dret a la diferència i a convertir-se en una plataforma més dins de CDC.

Els nostres votants n’estan tips. Almenys n’estan els més documentats o més sensibles al futur si acaba desapareixent la marca electoral que més rendiment i capital polític ha aportat en aquest país, malgrat les divergències. També és cert, però, que tampoc no cal exagerar: no hi ha ni un sol partit polític que no tingui “moviments” interns en formes diverses. Si hem de prendre mal durant aquest viatge, potser que no l’iniciem. O que el fem canviant de mitjà de transport.