Què passa amb el sexe?

Fa uns dies vaig llegir una nota de premsa de la Generalitat en la qual l’objectiu central era la presentació dels opuscles A mi també em passa… I a tu? i Fes-te'l teu! en el marc de la Jornada Afectivitat, sexualitat i joves!

“A mi també em passa… I a tu? , està adreçat a joves d'entre 10 i 11 anys amb l'objectiu de facilitar elements per treballar el coneixement i la cura del propi cos, els sentiments i les emocions de la sexualitat, així com promocionar hàbits i conductes saludables. Fes-te'l teu!, adreçat a joves d'entre 12 i 16 anys, té l'objectiu de fomentar hàbits i conductes saludables entorn de la sexualitat així com també informar i sensibilitzar de la importància de la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS) entre elles el VIH/sida.“

L’administració catalana vol “emfatitzar la importància d'implantar el tractament de l'aspecte afectivosexual en edats precoces”. La preocupació no és pas de caire educatiu sinó que als responsables polítics els ha esclatat la crua realitat: l'any passat hi van haver a Catalunya un 26% més d'interrupcions d'embaràs no desitjats, tres de cada quatre embarassades menors de 20 anys van decidir avortar i, només a la ciutat de Barcelona, es van dispensar 8.332 pastilles de l'endemà i una de cada tres noies van dir que no era la primera vegada que la prenien. On és l’error? Potser es pensaven que amb més informació, més foment de l’ús del preservatiu i la desmitificació del sexe s’aconseguiria una població juvenil més moderna, més lliure i més sana. Però no ha estat així, sinó justament a l’inrevés. I no hi ha manera que ningú accepti que els programes d’educació sexual promoguts per les autoritats sanitàries han fracassat amb contundència! És més, la percepció del risc s’ha reduït sensiblement gràcies a aquesta deficient educació sexual.

El repte no el té només el jovent. Les famílies, l’escola i l’administració, i amb aquest ordre, han d’admetre que amb eslògans i informació no n’hi ha prou. Cal afegir-hi també el factor formació; això és, ajudar-los a descobrir els valors i a exercitar els costums i les actituds que ajuden a interioritzar-los. No sóc gens partidari de les sessions generals sobre aquesta matèria perquè despersonalitzen un aspecte de la personalitat tan important com és l’àmbit de l’afectivitat i la sexualitat humana. Les escoles, a través de la tutoria personalitzada, poden complementar, orientar i ajudar els pares a fer la tasca educativa que els correspon en aquesta i en tantes altres qüestions.

L’administració, de fet, hi té un paper subsidiari i, quan actua promovent pamflets publicitaris com els esmentats a l’inici d’aquest escrit, ho ha de fer d’acord amb Llei 18/2000, de 29 de desembre, del Parlament de Catalunya, que regula la publicitat institucional. La campanya promoguda pel Departament de Salut de la Generalitat catalana infringeix bona part dels principis que la Llei promulga en el seu article 4. En tenim un exemple amb el títol d’un apartat del fullet de secundària “Fem l’amor? Fem l’amor!” que és tota una irresponsable declaració d’intencions. A un lector de secundària (12-16 anys), que es pregunta “Faig l’amor?”, la resposta de les autoritats de salut és imperativa: “Fes l’amor!”. Només se li fa esment d’una condició: “usa un preservatiu”. Aquest és l’element nuclear de la campanya que pot fomentar una falsa sensació de seguretat i que comporta paradoxalment un augment de les conductes de risc.

Malgrat tot, no és la falta de concordança jurídica el que considero més greu –això ja els ha comportat la presentació d’un recurs contenciós-administratiu contra la campanya- sinó la falta de consens sobre quins han de ser els valors a promoure entre els nostres adolescents. És una llàstima que cada cop siguem més tímids a fer ús de paraules com fills, paternitat i maternitat, compromís, fidelitat, fecunditat, família. La ideologia de gènere, versió radical, s’imposa arreu a passos de gegant i el “vocabulari bàsic” que busca incorporar és ben bé un altre. Els nostres poders públics opten per ignorar el pluralisme ideològic i educatiu de la nostra societat i presenten unes orientacions que porten a una banalització total de la conducta sexual de les persones, a les quals, per cert, se les considera ben poc com a tals.