Ahir dissabte, la Federació d’associacions de pares d’escoles lliures de Catalunya (FAPEL) va celebrar un congrés amb motiu del seu 25è aniversari. El tema central de la jornada no podia ser més encertat: L’educació a Catalunya ara: La llei catalana d’educació. Perspectives de futur. El conseller d’Educació, Ernest Maragall fou el ponent més matiner i va defensar que la futura llei haurà de ser un instrument facilitador dels canvis necessaris que l’educació del nostre país necessita i poder assolir l’equitat però també l’excel·lència. En un altre moment de la seva intervenció es va comprometre a comptar més amb els pares a l’hora d’endegar projectes i programes educatius que toquen aspectes en els quals les famílies hi tenen molt a dir. En general, les paraules del conseller em van semblar calculadament matisades, com sol passar quan estem en campanya electoral.
De la resta d’intervencions i ponències, em quedo amb la taula rodona que aplegava representants de tots els partits polítics (menys el d’ERC, la cadira del qual va restar a l’espera tota l’estona) perquè deixà entreveure com vindrà al món la futura llei quan comenci el preceptiu tràmit parlamentari. El Pacte Nacional per l’educació, firmat el 2006, és l’antecedent de referència obligada perquè seria absurd no tenir en compte les hores i hores de feina feta per arribar, amb cessions per totes bandes, a un consens imprescindible com el que es va assolir.
La premsa, per la seva banda, ha fet la seva pròpia lectura dels fets :
Maragall, abucheado por padres de alumnos de la privada
EL PAÍS - 17/02/2008
Maragall afirma que les quotes voluntàries de l'escola concertada desapareixeran progressivament
EL PERIODICO.CAT - 16/02/2008
Xiulets al conseller
EL PUNT DIGITAL - 17/02/2008
El fet que el conseller Maragall amenacés amb abandonar la sala a causa d’una tímida manifestació de desacord per una part dels assistents quan va defensar que alguns programes de salut promoguts pel seu departament no pretenen adoctrinar, no va passar d’una simple anècdota i penso que no mereix més consideració. Els mitjans de comunicació tenien molts altres punts d’interès a destacar malgrat que, des de la seva manera d’entendre la informació, no els facilitessin titulars cridaners. Un dia he d’escriure alguna cosa sobre aquesta barreja actual entre informació i opinió. O, millor encara: algun dels meus alumnes de batxillerat podria basar-hi el seu treball de recerca.
FAPEL és una federació que agrupa AMPA's de nombroses escoles catalanes d’iniciativa social i una de les seves finalitats és promoure i defensar la llibertat d’ensenyament i el dret prioritari dels pares a triar l’escola que desitgin per als seus fills. Antoni Arasanz n’és el president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada