No, Ministra: res de “miembras”!

Bibiana Aído és una xicota a qui la loteria de la dèria per la ideologia de gènere del govern ZP ha posat al capdavant d’un pretès ministeri d’Igualtat, que res no té d’igualtat si no és en benefici de les dones. Tot just estrenar-se en la seva primera compareixença davant la Comissió corresponent del Congrés de Diputats aquesta mateixa setmana ha saltat al Youtube per la seva primera relliscada lingüística, que em temo molt que no va ser casual. El somriure en el moment de pronunciar la ja famosa salutació “miembros y miembras de la comisión...” delata el sentit inequívoc del llenguatge no verbal, tan eloqüent gairebé sempre. Però no en va tenir prou i en comptes de reconèixer l’error en la seva participació en el programa “Los desayunos de TVE” va afegir: “Pero no descarto que se pudiera incluir la expresión en el diccionario”.

Gregorio Salvador, membre de la Real Academia de la Lengua (RAE), dialectòleg i lexicògraf, afirma que “la llengua és un sistema econòmic d’expressió i el masculí val en aquest cas com a terme neutre que serveix per a masculí i femení”. Té raó! No comencen a cansar aquest tipus d’estupideses en boca dels nostres “Il·lustres” governants?

Però no està sola en aquest joc de paraules. Al gabinet socialista li van els debats nominalistes. Al Vicepresident Solbes se li va “escapar” el mot “crisi” en una resposta a Llamazares i la bancada del govern es va desorientar durant uns minuts perquè creien que els havien canviat el guió. Ja sabeu que no n’hi ha de crisi a Espanya! El president Rodríguez és un mestre en eufemismes: en el Senat s’hi referia com a "periodo de dificultades objetivas" i en el Congrés com a "desaceleración fuerte". Els governants cobren per fer la seva feina -que darrerament se’ls acumula- i no em refereixo solament a la vaga dels transportistes o dels pescadors. Però no, ara es dediquen a innovar el llenguatge! El més preocupant, però, és que encara hi ha qui els riu la gràcia!

Frivolitats a banda i ja que tenim un ministeri d’Igualtat que podria ben bé ser substituït per polítiques transversals, li proposo a la senyora Ministra que s’ocupi de la desigualtat en els resultats acadèmics obtinguts pels nois de setze anys si els compara amb els de les noies de la mateixa edat, i que, com és prou sabut, són molt superiors en aquestes darreres. Han tingut temps de preguntar-se quines són les causes d’aquesta desigualtat i posar-hi remei, més enllà de regalar els aprovats?