Burocràcies

Viure en una societat moderna i globalitzada, amb un finançament celebrat per gairebé tothom, amb tecnologies pertot arreu, esclaus d’un consumisme que es resisteix a alentir el seu batec, no és suficient per aconseguir que les burocràcies innecessàries desapareguin de les nostres gestions ordinàries. En poc més d’una setmana he tingut ocasió de tocar-ho de prop. T’has quedat sense llum? Doncs truca al número d’avaries i, si tens la sort que la persona que et respon és competent, faràs via. Si no és així, ànim i paciència! Has de comprar un automòbil? Tens la possibilitat d’acollir-te al pla de descomptes del govern? Has de canviar el nom del titular del vehicle que trauràs de la circulació? I han de posar-hi cullerada els de Trànsit? Doncs, ja saps la resposta: torni demà i ja li direm si encara li falta algun document més quan ens ho hàgim mirat! I no et deixis el certificat d’empadronament (detall d’última hora) si vols que el desballestament del cotxe vell sigui possible. Però, sobretot, no perdis la calma que això accelera l’envelliment prematur i complica la vida als del teu entorn.

O sigui que sempre hi ha motius per estar content: en el meu cas, el sabater ha fet força bé la seva feina i puntualment; a la botiga de roba l’atenció ha estat immillorable; a les entitats bancàries m’han fet les transferències per fer front als pagaments a compte de les matrícules de les universitats, col·legis majors, concessionaris, etc. en un tres i no-res. Com volen, els diners, Déu meu!! Fins i tot, estic a punt de començar les vacances havent enllestit el gruix més important de les tasques de tancament d’un curs i de planificació del següent gràcies a l’eficàcia de les persones amb qui treballo i gràcies també que enguany els Serveis Territorials d’Educació han disminuït el nombre de valoracions, estadístiques i altres paperasses de dubtosa necessitat que solien exigir i a les quals mai no m’hi he acabat d’acostumar.

En definitiva, si de mi depengués i en fos capaç, limitaria tant com es pogués el volum de burocràcies a què ens sotmeten en aquest país i miraria de posar al capdavant de les que són inevitables a persones que fossin simplement professionals.