S’ha posat de moda convocar rodes de premsa sense possibilitat que els periodistes que les atenen puguin fer preguntes. Podrien enviar una nota de premsa a la redacció dels mitjans de comunicació i llestos! Tot molt més ràpid, tot més barat. El problema, però, és que aquesta manera d’actuar s’apropa més a la propaganda que a la informació.
L’anècdota d’aquesta mateixa setmana no és ben bé això però és il•lustrativa. Resulta que el cap de premsa del ministre de treball, Celestino Corbacho, va increpar un periodista de TVE que cobria l’acte perquè havia fet una pregunta “fora de temps”, a criteri dels controladors del que s’ha de dir i del que no. “Ho has fet molt malament”, li va etzibar. I va afegir: "Em queixaré" i "demanaré qui ets perquè no vinguis al Ministeri". Em recorda allò de “¡no sabe usted con quién está hablando!”. Si ho fes la dreta, dirien que ja se sap. Que, de fet, ja se sap. Però si ho fa un prototip de govern autoanomenat progressista, què hem de pensar? I el silenci del col•legi de periodistes o de l’Associació de la premsa?
Fes un cop d'ull al video:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Humanizar la educación, de César Bona
Humanitzar l’educació La vida ens està donant una oportunitat per a repensar l’educació ...
-
Si l’objectiu era que es parlés d’ells, ho han aconseguit. ERC és un partit que forma part del govern català però que no és encara un “parti...
-
El nou bisbe de Sant Sebastià, Monsenyor Munilla, un basc de 48 anys, no ha començat amb bon peu la seva nova tasca pastoral. El seu recent ...
-
El passat dia 2 de desembre vaig defensar la meva tesi doctoral “Proposta d’instrument polièdric per a l’avaluació de la funció docent del p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada