S’ha posat de moda convocar rodes de premsa sense possibilitat que els periodistes que les atenen puguin fer preguntes. Podrien enviar una nota de premsa a la redacció dels mitjans de comunicació i llestos! Tot molt més ràpid, tot més barat. El problema, però, és que aquesta manera d’actuar s’apropa més a la propaganda que a la informació.
L’anècdota d’aquesta mateixa setmana no és ben bé això però és il•lustrativa. Resulta que el cap de premsa del ministre de treball, Celestino Corbacho, va increpar un periodista de TVE que cobria l’acte perquè havia fet una pregunta “fora de temps”, a criteri dels controladors del que s’ha de dir i del que no. “Ho has fet molt malament”, li va etzibar. I va afegir: "Em queixaré" i "demanaré qui ets perquè no vinguis al Ministeri". Em recorda allò de “¡no sabe usted con quién está hablando!”. Si ho fes la dreta, dirien que ja se sap. Que, de fet, ja se sap. Però si ho fa un prototip de govern autoanomenat progressista, què hem de pensar? I el silenci del col•legi de periodistes o de l’Associació de la premsa?
Fes un cop d'ull al video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada