Fins ara el conseller protagonista de les vagues i manifestacions de l’ensenyament, sobretot públic, era el senyor Maragall. Aquesta setmana haurà de compartir la quota de pantalla amb el conseller Castells ja que tot el sector de l’ensenyament concertat ha estat convocat a una concentració el dijous, dia 17 d’aquest mes, a les 19.00 hores a la plaça de Sant Jaume. Són onze les entitats que fan la convocatòria però ja els avanço que el nombre d’assistents diferirà en funció de si fa el càlcul la guàrdia urbana o els convocants. El nombre, però, no hauria de ser el titular sinó la causa de la trobada en tan il•lustre plaça.
Com ja saben, el decret Castells de mesures d'ajust de la Generalitat, va més enllà del de Madrid (qui ho havia de dir!?) i, a més de retallar el sou dels funcionaris i altres treballadors d’empreses públiques, també vol que el professorat dels centres concertats participi de la tisorada. Els savis economistes del president Montilla s’agafen al complement d’analogia retributiva que havia d’equiparar el professorat que rep la seva nòmina –o part d’ella- per la via del pagament delegat, amb el del sector públic. Una presumpta igualació que mai no ha estat aconseguida perquè, com tothom sap, les condicions laborals d’uns i altres són diferents.
El ple del Parlament va convalidar el decret llei de mesures per reduir el dèficit amb els 70 vots del tripartit (PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA) que, entre d’altres coses, comportarà que la classe mitjana pagui la falta de rigor pressupostari del govern socialista i associats. Em pregunto què se n’ha fet de l’acord de finançament “estratosfèric” com el va batejar el socialista Iceta. On són aquests diners? En què se’ls han gastat o potser és que ja no han arribat?
El fins avui encara respectat conseller Castells ha estat mal assessorat ja que l’escola concertada porta anys i panys oferint serveis educatius de qualitat a canvi d’un concert que resulta clarament insuficient i que força les famílies a fer aportacions voluntàries però necessàries per cobrir despeses. És que el govern català vol desestabilitzar el sector? O potser pretén que les entitats titulars facin pagar més les famílies? I per què se salta a la torera la negociació col•lectiva i menysté els sindicats? Massa preguntes sense resposta. I el conseller del ram, muts i a la gàbia. Per tant, mares, pares, professorat, sindicats i patronals tornarem a defensar públicament els drets a la llibertat i a una educació gratuïta i de qualitat per a tots fins als 18 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada