Mireu si n’és de plural la nostra societat que fins i tot un alt càrrec del govern català va abandonar la seva feina i se’n va anar a Girona a encapçalar una manifestació! Fa “progre” anar darrere d’una pancarta contra la política d’un partit amb el qual s’hi està en coalició a la Generalitat! Diu el senyor Boada que ell no té competències en matèria de seguretat ciutadana i que els aldarulls dels mal anomenats antisistema no són cosa seva, que ja hi havia en Saura al peu del canó! Resultat final: mitja ciutat potes enlaire. Es veu que els barcelonins “són singulars perquè són plurals”, com deia un eslògan de la pro-socialista Com Ràdio. Però la imatge d’un automòbil de la Guàrdia Urbana en flames, aparadors desmantellats, contenidors en flames, etc. no queda circumscrit a la ciutat comtal sinó que mig món l’associa a Catalunya i la notícia va passar al davant de la que teòricament havia d’obrir un telenotícies en serveis mínims: la vaga del 29-S que volia esdevenir general.
Els sociòlegs fan ús del cromatisme per justificar com és de negre el futur d’aquests joves que no donen la cara i que cada cop que en tenen l’ocasió surten al carrer i no expressen la seva opinió sinó que literalment el que fan és delinquir. I, com li he llegit a Xavier Sardà, no cal que okupin cap edifici perquè tenen permanentment okupada la casa dels seus pares, als quals planyo perquè segurament molts d’ells no mereixen haver de gestionar una tan mala herència que els ha llegat el “sistema”. Cal recordar, però, un cop i un altre, que són milers els i les joves que malden per fer-se un espai en aquesta societat nostra tan mal governada per un socialisme que li riu la gràcia al pitjor president de govern de la democràcia. Són els altres joves: els que estudien i s’esforcen per sortir ben preparats, per poder aportar quelcom de positiu al seu país, que prefereixen creure que el futur és possible i que la “cultura del totxo” ha de quedar definitivament enterrada.
Ens queda encara un mes perquè comenci oficialment la campanya electoral. L’esgotament de l’electorat pot arribar a ser mortal de necessitat i els directors de campanya hauran d’esprémer-se el cervell per penetrar les ments i les voluntats dels electors cap a la seva causa. El senyor Boada sap que si les enquestes acaben coincidint amb la realitat la seva excursió pel Govern català haurà arribat al final del trajecte. Per això prefereix anar a fer-se la foto amb els seus i evitar perdre-hi bous i esquelles. I que consti que ha estat el mateix president de la Generalitat qui considera que el secretari general d’Interior “no va fer bé” d’anar a la manifestació, segons ell mateix ha declarat a TV3, però que això no és motiu per cessar-lo. Perquè no pot fer-ho, president. I perquè al gironí el que vostè faci li preocupa poquíssim hores d’ara.
Hem assistit una vegada més a l’espectacle de la descoordinació de les institucions i dels seus responsables. Polítics, jutges i policia han fet un paper molt pobre. I així anem generant desafecció cap als que també haurien de ser els nostres interessos. Perquè l’ordre públic no és una qüestió de dretes o d’esquerres; és un exercici de garantia de les llibertats i de sentir-se segur als carrers, a les ciutats i al país. Em costa de creure que fins d’aquí a tres mesos res no canviarà. Paciència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada