11 d’octubre de 2010

Ni un cèntim al calaix

La notícia que el departament del conseller Castells posarà a la venda bons a mil euros per tal que els particulars puguin ajudar a pagar els deutes de la Generalitat no és cap bona notícia. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha exercit de portaveu del Consell Executiu, ha dit que l'emissió de deute públic per part del Govern es farà "dins de la més estricta normalitat". Quina normalitat, consellera? La crisi econòmica no es pot convertir sempre en l’argument principal per justificar els excessos dels governants. No sóc economista i no hi entenc gaire però a mi no em va semblar cap bona notícia, sinó tot el contrari. I el president Montilla, com sempre, ni una paraula. Recorden a un Iceta pletòric quan ens anunciava que s’havia arribat a un acord de finançament “estratosfèric” per a Catalunya? Per què no explica ara com pot ser que s’hagin eixugat aquells diners? Vol dir això que ja no hi ha ningú que es fiï d’aquest Govern?

Els assessors de Montilla li devien fer prendre la decisió de convocar les eleccions com més tard millor tot pensant que qui dia passa any empeny. Per què calia esperar tant, President? Imaginis que vostè guanya les eleccions (és un dir, perquè ja no les va guanyar pas fa quatre anys!) i que ha de formar govern. No era millor firmar la dissolució del Parlament com més aviat millor i refer un govern més idoni per fer front als nous reptes de la nostra societat? O és que ja li va bé l’equip de la tricoalició? Li reconec que no voldria estar al seu lloc perquè no ho té fàcil vostè i els vents no bufen a favor seu. No se li fa costa amunt tanta demora? No ho entén que no podem continuar perdent el temps? I ja posats a preguntar –retòricament, és clar- què hi ha d’anar a fer demà a Madrid després de la plantofada que vàrem rebre amb la sentència contra l’Estatut? Quina “hispanidad” ha de celebrar vostè? És per allò que el PSC no és el PSOE?

Falta un mes per a l’inici oficial de la campanya electoral. Artur Mas està fent, al meu entendre, una bona precampanya (tot i la relliscada de Felip Puig amb l’aeroport lleidatà). S’explica bé, no fa promeses populistes ni irreals i inspira confiança. Però encara hi ha pista per recórrer. Si governa, com esperem un bon grapat de ciutadans, li tocarà fer el paper de Doctor No tal com afirma en un bon article a La Vanguàrdia d’avui Francesc-Marc Álvaro. I ho haurà d’explicar amb una bona didàctica i amb no menys psicologia perquè els candidats ens tenen acostumats a prometre’ns duros a quatre pessetes i al cap d’uns mesos ja ningú no recorda què ens van dir ni els ho reclamem nosaltres. Som així: ens agrada fer cartes als Reis i seguir creient que existeixen. Sigui com sigui, trobo bé que no ens enganyi amb falses promeses i que sigui clar, però tampoc no cal que ens ho expliqui tot. Ja ho farà quan sigui el moment. Mentrestant, el tripartit per si sol ja ens té ocupats amb els seus numerets.

Cap comentari:

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...