Una llei d'igualtat que genera desigualtats

L’Avantprojecte de Ley Integral de Igualdad de Trato y no Discriminación que ha preparat el govern socialista torna a envestir contra el model educatiu d’educació diferenciada. Un error més del president Zapatero i del seu equip que no és capaç de promulgar cap llei que no generi divisió, confrontació i desigualtats toqui l’àmbit que toqui: la reforma laboral, el tabac, les pensions, l’educació. El socialisme actual autoanomenat progressista només progressa cap al seu suïcidi polític. Ja ho ha fet a Catalunya i cada dia que passa està més a prop de repetir la desfeta en tot l’Estat. Si el que pretén és entretenir la societat i fer-nos oblidar que ens trobem en una crisi econòmica i social potent a la qual cal fer front de manera creativa, ferma i eficient, està clar que no ho aconseguirà pas amb tothom.

La polèmica ve donada per l’apartat segon de l’article 16 de l’esmentat avantprojecte de llei, que fa referència a la igualtat de tracte i no discriminació en educació. L’objectiu tornen a ser els centres que opten per l’educació diferenciada i per tant, les famílies que els hi tenen escolaritzats o que tinguin intenció de fer-ho. El PSOE vol evitar que aquestes escoles rebin finançament públic. Un altre error que ja hem comentat altres cops en aquest blog: els diners públics provenen de les butxaques dels ciutadans, no de la dels polítics. I les mares i els pares que trien aquest model educatiu han de tenir garantit un tracte igual davant dels drets de què gaudeix la resta de la població. Quin tipus de democràcia tenim en aquest país? Se suposa que els governants coneixen els tractats europeus en aquesta matèria, subscrits per l’Estat espanyol, i que si no se’n retracten, els han d’acatar.

Gràcies als informes internacionals, als del Ministeri d’Educació i a tants d’altres, tothom sap que Espanya no està en condicions de donar lliçons a ningú en matèria educativa. El fracàs escolar és pràcticament inexistent en aquest tipus d’escoles i els i les alumnes que en surten des de fa anys i panys són persones totalment integrades a la societat de la qual formen part, a les seves institucions, a les seves empreses, a la recerca, etc. Igual que els seus iguals. No és la població qui té el problema sinó alguns governants i algunes persones que no admeten altra manera de veure les coses que no sigui la que ells dicten, malgrat les sentències, la recerca i el més elemental sentit comú en un marc de llibertat democràtica.

Cal recordar, un cop més, que si el model d’escola mixta, que no sempre és coeducadora, fos clarament millor, els estereotips de gènere ja faria temps que haurien estat superats i lleis com la que estem comentant no farien cap falta. Potser ja toca anar superant certs dogmatismes, perquè el motiu de fons és que la perspectiva de gènere avança al dictat dels seus defensors i mira de penetrar a la intimitat de les persones i de les famílies encara que sigui a cop de llei en comptes de fer-ho en el camp del raonament, de la ciència i del respecte pels drets fonamentals de cada persona.