A les dotze en punt d’aquest matí he assistit a la constitució del nou consistori del meu municipi i a l’elecció del que des d’avui mateix n’ha sortit elegit nou alcalde. En primer lloc, la meva felicitació més cordial per tots ells i, en especial pel flamant nou primer regidor sobre qui, a partir d’ara, recauran gairebé totes les responsabilitats i les crítiques pel que es considerin errors de gestió o de plantejament o bé ho siguin realment.
M’ha fet content assistir-hi i veure com s’ha omplert del tot la sala de plens de l’Ajuntament. Unes quantes legislatures enrere aquest acte democràtic solemne no comptava, al meu poble, amb gaire públic assistent. Semblava com si això del govern municipal fos cosa d’una minoria que fins al cap de quatre anys no calia que donessin cap explicació de les seves tasques. Actualment, per sort, això ha canviat i, de mica en mica, tots plegats anem entenent que les institucions lloguen les seves dependències als representants que, periòdicament, resulten lliurement elegits pels seus conciutadans.
Es dóna el cas que tinc amics en diverses formacions polítiques de les que han obtingut representació i, malgrat les inevitables i públiques preferències, m’ha agradat compartir amb tots ells aquesta estona. Els espera un paper diferent a cadascun però, si s’ho proposen, sabran complementar-se i aconseguir que hi hagi un sol guanyador: els interessos comuns de tots els rossellonins, també dels que no van anar a votar. I això, sobretot, en un moment en què cal fer una gestió eficaç i eficient dels migrats recursos econòmics existents.
El nou equip de govern gaudeix d’un ampli suport ciutadà i el nou alcalde haurà d’administrar amb encert la majoria absoluta que li ha estat confiada. És un plus de responsabilitat que haurà d’afegir a les seves múltiples competències. Amb tot, tindrà un avantatge: s’ha proposat treballar comptant amb tot l’equip de la seva candidatura: en primer lloc, els regidors del seu equip de govern, i en segon lloc, les altres persones que li van fer costat des del primer dia. És el que actualment s’anomena lideratge compartit. No tots els alcaldes ho entenen bé això. Com que, diguin el que diguin, són tantes les atribucions que els atribueixen les lleis, de vegades la condició humana fa que perdin una mica el nord i es pensen que els encerts són només seus i els errors dels seus regidors. En el nostre cas, em sembla que tindrem un bon govern i tinc l’esperança que el temps ho confirmarà.
Molta sort i bona gestió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada