Pressupostos polièdrics

Avui podem llegir al diari ARA els titulars següents:

“El PSC només aprovarà els pressupostos si CiU prescindeix del PP”.

“ERC s'obre a votar el pressupost del 2012, però avisa que ara no es donen les condicions”.

“ICV insta PSC i ERC a no "fer cua" a les portes del Govern per uns pressupostos pactats amb el PPC”.

“El PP dirà 'no' als pressupostos si el Govern apuja els impostos”.

És fantàstic: tots a una contra CiU! En ocasions com aquesta és quan veig més necessària que mai una majoria absoluta. Ja ho sé que se sol dir que “les majories absolutes no són bones”. Jo hi afegeixo que no ho són, sobretot, per qui no les té. El conseller d’economia podria haver dut a terme igualment les trobades amb totes les forces polítiques però, un cop explorades les possibilitats reals de col·laboració, el govern podria aprovar la proposta de pressupostos sense que les ànsies dels portaveus per escriure el guió de la posada en escena dels partits hi posessin més traves.

A l’oposició, ara mateix tan ocupada de portes endins en els seus propis problemes, els agrada fer-se veure i evitar admetre que si en moments com l’actual no som capaços de fer costat a qui té la responsabilitat de governar, quan ho farem? No és el bé comú el que ha de ser prioritari? No es podrien aparcar tàctiques i estratègies, legitimes però prescindibles, durant uns mesos clau per al progrés del país? Són ben rebuts els senyals d’acostament del nou equip que lidera ERC per prioritzar els interessos de Catalunya, però no es pot posar un preu polític excessivament elevat a aquesta col·laboració perquè, entenc, que el programa de govern que s’ha d’executar és el del partit que ara té la responsabilitat i l’encàrrec de la ciutadania de governar.  

Pel que fa al PPC i al PSC, de moment, el que podrien fer és aconseguir que els seus partits matriu deixessin d’utilitzar-nos permanentment i, per començar, podrien fer alguna cosa perquè se’ns paguin els 759 milions de deute reconegut amb Catalunya. Si fan aquest gest, potser tindran certa autoritat per fer el gallet a l’hora d’exigir uns minuts televisats de glòria quan posin condicions a donar suport als pressupostos que prepara el govern Mas. I ja sé que, en aquest aspecte, tots dos partits s’han arrenglerat amb el govern. Què podien fer, si no? Però només amb declaracions no es fa política, almenys no la política que ens cal actualment.