La que volia
ser una vaga general el passat 29 de març passarà a la història com el dia que
grups organitzats de violents varen cremar el centre de la ciutat de Barcelona
i ocasionaren que la policia hagués de fer un ús legítim de la força que les
institucions democràtiques posen a les seves mans en determinats moments i sota
unes condicions específiques. Som molts a qui l’espectacularitat dels aldarulls
no ens ha deixat indiferents i ja comencem a inquietar-nos per la propera
convocatòria de l’1 de maig.
El problema
no deu ser fàcil de resoldre perquè la capital de Catalunya porta anys sent una
ciutat encobridora dels anomenats antisistema sota la mirada complaent de
dirigents d’Iniciativa amb responsabilitats al govern de la ciutat o de la
conselleria d’interior durant uns quants anys. És massa infantil criminalitzar
els Mossos i exigir diàleg als dirigents democràtics quan l’argument és la
violència i es va calant foc a tot el que és susceptible de cremar. Som davant
d’un cas greu d’intolerància social al capdavant de la qual hi ha persones
incíviques que ni saben escoltar ni són capaces d’acceptar les regles del joc
democràtic.
No solament
em preocupa aquesta predisposició creixent a actuar amagats sota una caputxa o
amb la cara tapada tot aprofitant qualsevol manifestació legítima, o que cada
cop ens resulti més complicat fer front a aquests actes de violència urbana. El
que em preocupa més és l’empara que els proporcionen alguns intel·lectuals i
alguns partits polítics, més preocupats per fer quedar malament el conseller
Puig que no pas per trobar solucions al rerefons dels problemes amb què
s’enfronta una societat que pateix una crisi profunda. Coneixeu alguna proposta
de l’entorn postcomunista que hagi reeixit en algun lloc com a solució?
Per acabar,
com que ara som molt sensibles als temes econòmics, em pregunto si aquests
antisistema es faran càrrec dels costos de la batalla campal que l'alcalde
Trias xifra en mig milió d'euros o, per contra, seran un cop més els
barcelonins que paguen els seus impostos a la ciutat els qui hauran de carregar
amb la factura. No cal dir que la pregunta és retòrica. Acostumats com estan
alguns a tenir-ho tot subvencionat, potser creuen que tornar a fer transitables
els carrers i tornar a obrir els negocis de desenes d’autònoms i comerciants
que han vist malmeses les seves propietats és gratis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada