1 de maig de 2012


Cada any en aquestes èpoques, l’Església catòlica promou la seva campanya de sensibilització dels contribuents que, lliurement, vulguin posar una creueta a la casella corresponent de la declaració de la renda que permet un ajut directe al seu sosteniment. En el darrer exercici, varen ser prop de nou milions els contribuents que ho feren. Malgrat que es tracta d’un exercici de llibertat, sempre hi ha els crítics publicats de sempre que, de tan radicals com són alguns d’ells, es desautoritzen per si sols. És important de recordar que ni es paga més ni et tornen menys. El fet és que un 0,7 % dels impostos de qui opta per aquesta assignació tributària es destinen a les diverses tasques que duu a terme l’Església, tant per als seus fidels com per a qualsevol altra persona que en tingui necessitat. A més a més, posar aquesta creueta és compatible amb posar-la també a l’altra casella, la destinada a “altres fins socials”.

A mi personalment, m’agradaria tenir també aquesta opció per poder decidir quin percentatge dels meus impostos voldria destinar a fundacions, partits, sindicats i associacions concrets. A la millor tindríem alguna sorpresa i algunes d’aquestes organitzacions haurien de buscar noves fonts de finançament de les seves activitats o, al contrari, comptarien amb un suport popular que ara mateix desconeixem. Fa no gaire vaig veure en un BOE l’enorme quantitat d’ajuts que reben mil i una entitats, a la majoria de les quals ningú no els exigeix que retin comptes de l’ús que fan dels diners públics que se'ls assigna directament des dels governs de torn. No seria aquest un exercici de transparència i de democràcia participativa?

A la millor anirà bé recordar que en moments de crisi com els que estem vivint, Càritas i altres ONGs fan una gran labor social que compensa la que li toca fer a l’Estat. També són nombrosos altres serveis de voluntariat que fa l’Església en matèria d’atenció social i que és de justícia reconèixer. El que alguns anomenen tracte de favor cap a l’Església catòlica té el seu fonament jurídic en la Llei de Mecenatge (Llei 49/2002) que equipara el règim fiscal de l’Església al de la resta d’entitats del sector no lucratiu com les ONG o les fundacions. Per defensar altres projectes no cal criticar els existents sinó fer-los complementaris. Seria del tot injust i contraproduent voler silenciar prop d’unes 40.000 institucions eclesiàstiques existents a l’Estat espanyol amb centenars de milers de persones que en formen part.

1 comentari:

mOnTy ha dit...

m'agrada que invitis a aquesta reflexió!!

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...