19 de maig de 2007

Estudiar i saber decidir

Els nois i noies que ara fan quart de secundària i que pensen seguir estudiant es troben amb la incertesa d’haver de triar una modalitat de batxillerat i un itinerari curricular que condicionarà, en part, el seu futur perquè tots sabem que optar per una cosa sol anar aparellat a renunciar a d’altres possibilitats.

L’alumnat de segon de batxillerat que vol fer carrera es troba en una situació similar malgrat que el ventall d’opcions sol ser més reduït en funció de la via cursada. Un noi o una noia que hagi fet el batxillerat científic, posem per cas, no tindrà preferència per cursar una carrera que no vagi associada a aquest itinerari: veterinària, per exemple.

No cal angoixar-se però arriba un moment que cal fer una elecció, malgrat que tot sol ser reversible. I aquí és on rau el problema. A les persones, moltes vegades, ens costa prendre decisions. El temor a equivocar-nos pesa com una llosa i cal trobar el punt mig entre la demora i la precipitació. Deixar-se ajudar pels pares, germans més grans o els tutors sol ser sempre una mesura de prudència que pot evitar alguns errors. Sempre serà bo informar-se més que esperar a rebre informació: acudir a persones que estiguin fent la carrera que es vulgui fer o que l’hagin acabat en els darrers anys, visitar les facultats corresponents, fer ús de les possibilitats que ens ofereix Internet, etc. Tot i així, és hora d’enfrontar-se a la pròpia autonomia personal i assumir la complexitat tal com és, sense oblidar que cal ser realista i conèixer bé el propi perfil: els defectes i les virtuts que entraran en joc.

És bo tenir en compte que la carrera professional la va fent cadascú al llarg de la seva formació i que no es pot triar una carrera en funció de si comportarà guanyar molts diners o si té moltes sortides. A més, l’especialització és posterior a la graduació. Tot arribarà. No és aquest, ara, l’aspecte prioritari a valorar.

A Catalunya tenim 12 universitats, de les quals 4 són privades i, per si no s’hi havia caigut, fer una carrera costa diners. Fer-la a la mateixa ciutat o en una altra comporta tenir en compte els possibles desplaçaments i l’allotjament. Cal fer números i saber quina serà la font de finançament que farà realitat el somni. D’altra banda, les universitats viuen ara un moment de certa incertesa pel canvi que suposa el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el qual preveu que el 2010 tots els centres universitaris ja hagin incorporat als seus plans d’estudis els crèdits ECTS (European Credits Transfer System), amb la finalitat d’assolir l’homologació de les titulacions a tota la Unió Europea i la mobilitat dels estudiants. Algunes facultats ja ofereixen estudis en aquest format.

Un cop superats tots els esculls anteriors el que s’espera d’un universitari graduat és que busqui feina i que en trobi. Els aspectes més valorats per les empreses a l’hora de seleccionar el personal és poder veure en el candidat una bona dosi de motivació, afany de millora, estar obert a aprendre coses noves i capacitat de treballar en equip. Òbviament, el nivell acadèmic és un factor important, com la competència lingüística en idiomes, però cal sumar-hi les aptituds i les actituds personals. I una mica de sort i aprofitar les oportunitats que es presentin sense esperar l’opció ideal, que no sol presentar-se.

13 de maig de 2007

Mossos a la picota

Portem ja algunes setmanes que el cos dels Mossos d’Esquadra és notícia en alguns mitjans de comunicació. I no precisament per avalar-ne les seves qualitats, que també les té, òbviament. La difusió d'un vídeo amb unes imatges que hauria estat millor no fer públiques en què uns agents estovaven un detingut, la mort d'un ciutadà amb problemes mentals pel tir d'un policia, el presumpte furt de 70 euros de la cartera d’un altre detingut a la Comissaria de Ciutat Vella, entre d’altres, són situacions que posen en entredit la imatge de la nostra policia.

Un problema de formació

El director de l’Acadèmia de Mollet afirma que els futurs agents reben durant la seva formació teòrica i pràctica més de 300 hores en diferents matèries en què aprenen com han de tractar un detingut. L'inspector Josep Lluís Rosell, cap de l'àrea d'instructors de l'Escola, recorda que donen importància a l’aprenentatge per part dels alumnes de “tècniques d'autocontrol per no deixar-se portar ni per les seves emocions ni per les provocacions", segons El Periódico del dia 12 de maig. El filtre psicològic és important, diu. Tot i així, el 90 % de la promoció acaba aprovant.

A la millor el problema té un defecte d’origen. Quina preparació acadèmica s’exigeix als candidats per accedir al cos, abans d’entrar a l’Escola de Mollet? A mi em sembla que amb el títol de la nostra “prestigiosa” ESO no n’hi ha prou i que caldria , com a mínim, acreditar haver superat el batxillerat. D’altra banda, em pregunto si tots els futurs policies tenen el perfil personal que l’exercici de les seves funcions requereix. Una bona preselecció estalviaria feina als Serveis Interns del Cos i ens evitaria que es pugui fer mofa de la professió policial.

Un prestigi indispensable

Ens hi juguem el prestigi d’una institució que ha de comptar necessàriament amb la confiança de la ciutadania per tal que a la teoria i a la pràctica pugui ser “una policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix”, com es llegeix al preàmbul de la Llei de la Policia de la Generalitat. La vocació de servei, d’assistència i d’ajut de què fan gala ha de ser més que un lema i convé foragitar del Cos aquelles persones que no donin la talla per al model de policia integral de què ens hem dotat i que necessitem per donar resposta eficaç a tot tipus de necessitats i demandes. Alerta, doncs, ja que “al llarg dels darrers anys, la valoració mitjana dels serveis policials s’ha erosionat lleugerament o s’ha mantingut”, passant d’una puntuació del 7,25 (any 2000) al 6,74 (any 2006), segons la darrera Enquesta de Seguretat Pública del Departament d’Interior.

5 de maig de 2007

Beques XXXIII promoció

PARLAMENT FINAL ACTE ACADÈMIC IMPOSICIÓ DE BEQUES
ALUMNES XXXIII PROMOCIÓ


Benvolgudes mares i pares dels alumnes d’aquesta promoció poc nombrosa en quantitat, però gran en qualitat. Estimats companys de l’equip educador de segon de batxillerat i professors del claustre de Terraferma. Apreciat padrí de la XXXIII promoció. Alumnes que avui protagonitzeu aquest acte acadèmic senzill i emotiu alhora.

Permeteu-me que comenci el meu parlament, com a director en funcions, amb un agraïment sincer. Agrair-vos als pares el fet que hàgiu optat per un projecte educatiu com el d’aquesta escola. No cal que us recordi que sou els principals responsables de l’educació dels vostres fills, però havíeu de fer-ho d’acord amb algun model i n’heu triat un de singular com el que oferim a Terraferma. Agraïment també al professorat, per la seva tasca no sempre prou reconeguda socialment però coherent amb el que els pares heu volgut a través del caràcter propi d’aquest col·legi. Gràcies per la unitat que existeix en aquest gran equip, que no és precisament una uniformitat acrítica, sinó un claustre viu, amb vocació d’actualitzar sempre la forma sense pervertir el fons de la nostra manera d’entendre l’ensenyament. Gràcies a Luis Boza pel seu discurs que dóna alçada acadèmica a un acte com el que avui celebrem. I a vosaltres, alumnes que acabeu aquesta etapa educativa, gràcies per ser el subjecte que fa realitat el que gairebé esdevé un somni per a tots plegats: em refereixo al pas que fareu d’aquí poques setmanes, que us desitjo ple d’encerts. Celebro no solament que vosaltres hàgiu passat per Terraferma sinó que confio que Terraferma hagi passat per vosaltres i hi hagi deixat la seva empremta.

L’educació viu moments intensos de reformes a l’ensenyament primari, al secundari o a la universitat que estrenareu la majoria de vosaltres. Tothom creu que l’èxit el dóna un títol, i unes titulacions més que unes altres. Però no és ben bé així. El camí cap a l’èxit és personal perquè personals són les decisions que prenem de forma ordinària un dia rere un altre. I estem convençuts que el bagatge que heu adquirit durant la vostra etapa escolar és suficient perquè de manera responsablement lliure feu el que hàgiu de fer en cada moment de la vostra vida, que us desitjo plena d’oportunitats ben aprofitades.

No m’oblido d’agrair-vos el vostre obsequi de promoció. Es tracta d’un moble que té molt sentit: mireu, invita a l’ordre (ja sabeu a què em refereixo: un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc); heu fet posar una part de prestatges que permeten posar les publicacions amb la portada vista, metàfora de transparència i de noblesa; perquè heu après a donar la cara i a defensar obertament els vostres punts de vista, sense deixar de ser respectuosos amb la diferència. Hi ha també una part reservada, no pas per als mals endreços i per a amagar-hi res (de fet, no hi ha pas cap pany ni clau) sinó perquè tots tenim un vessant interior del qual en aquesta casa també hem après a tenir-ne cura. Malament aniríem si en aquest espai se’ns hi acumulés la pols pensant que no es troba a la vista! És ben bé a l’inrevés: és de l’interior, que us animo a mantenir ben endreçat, d’on sortirà un valor tan important com el de l’autenticitat. És l’únic consell que em permeto de donar-vos aquesta nit: sigueu vosaltres mateixos, tingueu una mentalitat oberta i eviteu comparar-vos massa amb els altres perquè finalment som tots éssers únics.

Us animo, doncs, a no veure passar la història sinó a protagonitzar-la. Felicitats a tots.

Moltes gràcies.

Terraferma, Alpicat-Lleida, 4 de maig de 2007

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...