19 de maig de 2007

Estudiar i saber decidir

Els nois i noies que ara fan quart de secundària i que pensen seguir estudiant es troben amb la incertesa d’haver de triar una modalitat de batxillerat i un itinerari curricular que condicionarà, en part, el seu futur perquè tots sabem que optar per una cosa sol anar aparellat a renunciar a d’altres possibilitats.

L’alumnat de segon de batxillerat que vol fer carrera es troba en una situació similar malgrat que el ventall d’opcions sol ser més reduït en funció de la via cursada. Un noi o una noia que hagi fet el batxillerat científic, posem per cas, no tindrà preferència per cursar una carrera que no vagi associada a aquest itinerari: veterinària, per exemple.

No cal angoixar-se però arriba un moment que cal fer una elecció, malgrat que tot sol ser reversible. I aquí és on rau el problema. A les persones, moltes vegades, ens costa prendre decisions. El temor a equivocar-nos pesa com una llosa i cal trobar el punt mig entre la demora i la precipitació. Deixar-se ajudar pels pares, germans més grans o els tutors sol ser sempre una mesura de prudència que pot evitar alguns errors. Sempre serà bo informar-se més que esperar a rebre informació: acudir a persones que estiguin fent la carrera que es vulgui fer o que l’hagin acabat en els darrers anys, visitar les facultats corresponents, fer ús de les possibilitats que ens ofereix Internet, etc. Tot i així, és hora d’enfrontar-se a la pròpia autonomia personal i assumir la complexitat tal com és, sense oblidar que cal ser realista i conèixer bé el propi perfil: els defectes i les virtuts que entraran en joc.

És bo tenir en compte que la carrera professional la va fent cadascú al llarg de la seva formació i que no es pot triar una carrera en funció de si comportarà guanyar molts diners o si té moltes sortides. A més, l’especialització és posterior a la graduació. Tot arribarà. No és aquest, ara, l’aspecte prioritari a valorar.

A Catalunya tenim 12 universitats, de les quals 4 són privades i, per si no s’hi havia caigut, fer una carrera costa diners. Fer-la a la mateixa ciutat o en una altra comporta tenir en compte els possibles desplaçaments i l’allotjament. Cal fer números i saber quina serà la font de finançament que farà realitat el somni. D’altra banda, les universitats viuen ara un moment de certa incertesa pel canvi que suposa el nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el qual preveu que el 2010 tots els centres universitaris ja hagin incorporat als seus plans d’estudis els crèdits ECTS (European Credits Transfer System), amb la finalitat d’assolir l’homologació de les titulacions a tota la Unió Europea i la mobilitat dels estudiants. Algunes facultats ja ofereixen estudis en aquest format.

Un cop superats tots els esculls anteriors el que s’espera d’un universitari graduat és que busqui feina i que en trobi. Els aspectes més valorats per les empreses a l’hora de seleccionar el personal és poder veure en el candidat una bona dosi de motivació, afany de millora, estar obert a aprendre coses noves i capacitat de treballar en equip. Òbviament, el nivell acadèmic és un factor important, com la competència lingüística en idiomes, però cal sumar-hi les aptituds i les actituds personals. I una mica de sort i aprofitar les oportunitats que es presentin sense esperar l’opció ideal, que no sol presentar-se.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El miedo no anda en burro pero equivocarse es algo que también puede aprenderse.

El rendiment acadèmic en temps de competències

L’èxit escolar no es pot basar només en els resultats acadèmics entesos com una nota que resumeix un trimestre o tot un curs. Ni tan sols ...