Entre raons i lectures

Cada inici de curs escolar activa un ritual conegut: les famílies busquen la previsibilitat dels horaris, l’ordre retrobat i unes rutines que tornen després d’un estiu on tot és més flexible. S’hi afegeixen els bons desitjos, les felicitacions formals i les il·lusions compartides entre els tres eixos dels protagonistes: famílies, professorat i alumnat. Però enguany, de nou, l’estrena del curs ha arrencat amb turbulències. La convocatòria d’una vaga a les portes del primer dia de classe evidencia, un cop més, la incapacitat dels actors del sistema per trobar el moment oportú. Es pot entendre el malestar de les bases sindicals, però convocar una aturada quan la societat reclama estabilitat és, estratègicament, un error : és girar l’esquena a la ciutadania just quan més es necessita la seva complicitat. Ara bé, el conflicte laboral existeix amb vaga o sense. El dret de vaga és només el símptoma visible d’un problema més profund. Fa anys que l’administració educativa catalana ha substitu...

Com aquell que no vol la cosa, el curs escolar ja s’ha acabat. Almenys, per als més d’1.300.000 alumnes del sistema educatiu català no universitari. Per als seus mestres i professors, encara no, però. Abans que deixin d’anar als seus respectius centres educatius, han de fer un seguit de tasques. No tot és burocràcia, és clar. Les avaluacions finals dels alumnes als quals se’ls ha impartit classe és un aspecte nuclear i hi ha una diferència abismal entre fer-ho per acomplir la normativa o fer-ho de manera professional, planificada i amb la intenció de certificar els aprenentatges, objectius i competències que han assolit els alumnes. Però hi ha més coses a fer, encara. El final de curs també és un bon moment per a fer la memòria avaluativa del curs. No em refereixo a la compilació de fotografies, publicacions a Instagram i emplenament de documents justificatius de les tasques més o menys reeixides que s’han dut a terme durant els darrers deu mesos, sinó a les valoracions de tot el que...

Estem demanant als nostres joves un exercici que frega l’heroisme: imaginar-se un futur sòlid en un món que canvia d’humor cada temporada. Com a orientadors, sovint sentim que naveguem a contracorrent. Els demanem claredat mentre el sistema els mou les fites constantment. Aquesta ha estat, si més no, la meva experiència. Comparteixo amb vosaltres una reflexió sobre què significa, realment, acompanyar el jovent en aquest temps d'incertesa. Hi ha dies en què, fent orientació, tens la sensació que estàs demanant als joves un exercici que frega l’heroisme: imaginar-se un futur sòlid en un món que canvia d’humor cada temporada. Els demanem que es coneguin, que s’escoltin, que triïn un camí amb sentit… i, mentrestant, el sistema els mou les fites com si fossin cons d’un entrenament improvisat. És normal que alguns ens mirin amb aquella barreja de respecte i incredulitat que només tenen els adolescents quan sospiten que els diem la veritat, però no tota. No es tracta de dramatitzar. T...

Repensant l'escola del segle XXI per formar persones íntegres i preparades Ressenya del llibre “Educar para la vida. Pensar juntos la escuela que queremos y necesitamos” P epe Menéndez és assessor d'institucions i governs de diversos països, i un dels creadors del projecte d'innovació educativa Horitzó 2020 de la Xarxa de Col·legis Jesuïtes de Catalunya, de la qual va ser director adjunt. És cofundador de l'associació europea d'escoles International Education i assessor de diverses fundacions socials del coneixement a Espanya. per Jordi Viladrosa i Clua A Educar para la vida, Pepe Menéndez té l'objectiu de compartir amb el lector la seva experiència educativa i les reflexions que l'han portat a considerar que l'educació ha de ser transformadora i humanitzadora. Destaca dos elements clau per aconseguir-ho: que l'aprenentatge connecti amb el projecte de vida dels alumnes i que en aquest procés de formació i de creixement integral s'aconseguei...

 Promoure els canvis requereix una nova manera de pensar per Jordi Viladrosa i Clua El terme "educació disruptiva" va ser encunyat per Clayton Christensen , un professor d'administració de negocis de la Universitat Harvard. Christensen va utilitzar el terme per descriure un nou model d'educació que s'allunya del model tradicional, basat en classes magistrals i exàmens. El nou model se centra en l'aprenentatge actiu, la personalització i l'ús de la tecnologia. És un concepte que ha estat àmpliament adoptat per descriure una varietat de noves tendències en l'educació, com ara l'aprenentatge en línia, l'aprenentatge basat en projectes i l'aprenentatge social. Christensen és autor del llibre "Disrupting Class: How Disruptive Innovation Will Change the Way the World Learns" (2010), on argumenta sobre el canvi disruptiu a l'escola pública K-12, utilitzant una àmplia gamma de continguts de la vida real. Un llibre que, segons Howard G...

Les proves PISA són una eina valuosa d’avaluació per entendre i millorar els sistemes educatius en una perspectiva global Per Jordi Viladrosa i Clua El report PISA (Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) és un estudi elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de quinze anys en diferents països. Aquest informe rigorós i que parteix d’activitats d’avaluació de tipus competencial s'ha convertit en una referència clau per entendre i comparar els sistemes educatius a escala mundial. Algunes de les raons per les quals aquest report té rellevància són: Comparació Internacional: L'informe PISA permet comparar el rendiment educatiu de diferents països i regions. Aquesta comparació proporciona indicadors sobre quines pràctiques educatives són més efectives i pot ajudar les administracions educatives dels països a identificar àrees de millora. Benchmarks ...

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Les virtuts del caràcter modelen qui som, quan es conreen s’educa ciutadans segurs, autònoms i compromesos Per Jordi Viladrosa i Clua | Abril 2022 A firma Herbert Spencer que “l’educació té per objecte la formació del caràcter” en el sentit d’educació moral, perquè l’ êthos, e l caràcter, és un tret o un conjunt de trets dominants en la fisonomia moral d’una persona. Singapur va ser un dels primers països a situar els valors al centre del currículum de manera explícita. Emfatitza el respecte, la responsabilitat, la resiliència, la integritat, la cura o l’harmonia als centres educatius. Aquests valors estan orientats a modelar les virtuts del caràcter dels alumnes. Aquest marc les refereix com “valors en acció”. El repte és conrear persones segures, autònomes, ciutadans compromesos i contribuents actius. Les escoles dissenyen els programes curriculars per al desenvolupament de competències a partir d’aquesta visió del desenvolupament humà. (Schleicher, 2018) Aquesta inquietud està pre...

  “La pregunta clau és com volem ser educats? Que és el mateix que preguntar-nos com volem viure.” Per Jordi Viladrosa i Clua | Octubre de 2021 Aquest assaig de la filòsofa Marina Garcés no solament ens fa pensar, sinó que ens convida a fer-nos bones preguntes i a trobar respostes que, potser algun cop, tindran un punt de disrupció amb el sistema preestablert. O a la millor “ens fa vergonya no tenir respostes i sempre és més fàcil disparar contra mestres i educadors”. Un treball sistemàtic que ens arriba als lectors distribuït en un prefaci, nou capítols i un epíleg pensat per a l’Escola Massana. Centre d’Art i Disseny, però que pot ser útil per a tothom. Com ella mateixa diu, “la pregunta clau és: com educar?” Però cal fer-se aquesta pregunta des de la perspectiva de la figura de l’aprenent, no solament de la del professorat o de la del sistema. Perquè “en aquest llibre volem reivindicar l’aprenent no com a figura sociològica sinó com a punt de vista sobre la reflexió pedagò...

  Humanitzar l’educació La vida ens està donant una oportunitat per a repensar l’educació César Bona   Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny de 2021 Publicat inicialment a:   https://impulseducacio.org/2021/07/06/humanitzar-leducacio/ “És necessari que ens plantegem fer una reflexió seriosa sobre què hem d’exigir al sistema educatiu i com volem que sigui el món en el qual viurem a partir d’ara”. L’aragonès César Bona (Ainzón, Saragossa, 1972) ens invita a través de les pàgines d’ Humanizar la educación a aprofitar l’ocasió del moment singular que vivim actualment per a replantejar-nos l’educació que volem. La pandèmia ha trasbalsat escoles, docents, famílies i alumnes i ha generat unes expectatives en la tecnologia i la digitalització que no s’han acomplert del tot i que no han servit tampoc per a donar una resposta equitativa a les necessitats que han posat sobre la taula milers i milers d’alumnes. Escriu de m...