Entre raons i lectures

Cada inici de curs escolar activa un ritual conegut: les famílies busquen la previsibilitat dels horaris, l’ordre retrobat i unes rutines que tornen després d’un estiu on tot és més flexible. S’hi afegeixen els bons desitjos, les felicitacions formals i les il·lusions compartides entre els tres eixos dels protagonistes: famílies, professorat i alumnat. Però enguany, de nou, l’estrena del curs ha arrencat amb turbulències. La convocatòria d’una vaga a les portes del primer dia de classe evidencia, un cop més, la incapacitat dels actors del sistema per trobar el moment oportú. Es pot entendre el malestar de les bases sindicals, però convocar una aturada quan la societat reclama estabilitat és, estratègicament, un error : és girar l’esquena a la ciutadania just quan més es necessita la seva complicitat. Ara bé, el conflicte laboral existeix amb vaga o sense. El dret de vaga és només el símptoma visible d’un problema més profund. Fa anys que l’administració educativa catalana ha substitu...

Com aquell que no vol la cosa, el curs escolar ja s’ha acabat. Almenys, per als més d’1.300.000 alumnes del sistema educatiu català no universitari. Per als seus mestres i professors, encara no, però. Abans que deixin d’anar als seus respectius centres educatius, han de fer un seguit de tasques. No tot és burocràcia, és clar. Les avaluacions finals dels alumnes als quals se’ls ha impartit classe és un aspecte nuclear i hi ha una diferència abismal entre fer-ho per acomplir la normativa o fer-ho de manera professional, planificada i amb la intenció de certificar els aprenentatges, objectius i competències que han assolit els alumnes. Però hi ha més coses a fer, encara. El final de curs també és un bon moment per a fer la memòria avaluativa del curs. No em refereixo a la compilació de fotografies, publicacions a Instagram i emplenament de documents justificatius de les tasques més o menys reeixides que s’han dut a terme durant els darrers deu mesos, sinó a les valoracions de tot el que...