Qui més qui menys tenim una certa experiència en l’ús de les xarxes socials i, malgrat que TikTok no se’n consideri una, comparteix amb Instagram, Snapchat o YouTube Shorts uns quants trets característics que ens permeten posar-la en aquest paquet: cada persona té el seu propi perfil d’usuari, permet la interacció entre els visitants i, fins i tot, crea comunitat perquè els usuaris poden establir vincles conversant sobre interessos comuns, com les subcultures BookTok o FitTok. Un aspecte a considerar és que, mentre a Snapchat s’hi va a parlar amb algú que ja coneixes, a Instagram o YouTube Shorts s’hi va principalment a descobrir contingut de persones que no coneixem de res, però que l’algorisme acabarà sabent què és el que més ens agrada. Aquest és, precisament, el ganxo de TikTok: una plataforma de vídeo d’entreteniment altament addictiu. Segurament és per aquest motiu que TikTok és la xarxa preferida per molts adolescents. La majoria la tenen instal·lada i l’usen sense parar. És...
Passa sovint que les iniciatives culturals més senzilles són les que acaben deixant més empremta en la vida d’un poble o d’una ciutat. Els clubs de lectura en són un exemple clar. Són espais que no necessiten grans pressupostos ni grans infraestructures, però que aconsegueixen una cosa que sovint costa molt més d’obtenir: reforçar els vincles entre persones que comparteixen l’interès per llegir, conversar i donar vida als equipaments culturals. En un moment en què tot sembla accelerat i fragmentat, un club de lectura ofereix just el contrari: un espai per aturar-se, llegir, escoltar i pensar plegats. En municipis petits i mitjans, aquesta funció encara és més evident. La biblioteca, la sala polivalent o fins i tot la ràdio local es converteixen en llocs on la literatura deixa de ser una pràctica íntima per esdevenir un punt de trobada. Quan un club de lectura arrela, es nota: la biblioteca s’omple, la gent hi torna, i el municipi guanya un espai de cohesió que no sempre és fàcil de c...