Entrades

I tu, què faràs el curs que ve?

Jordi Viladrosa i Clua
Com aquell que no vol la cosa, el curs escolar ja s’ha acabat. Almenys, per als més d’1.300.000 alumnes del sistema educatiu català no universitari. Per als seus mestres i professors, encara no, però. Abans que deixin d’anar als seus respectius centres educatius, han de fer un seguit de tasques. No tot és burocràcia, és clar. Les avaluacions finals dels alumnes als quals se’ls ha impartit classe és un aspecte nuclear i hi ha una diferència abismal entre fer-ho per acomplir la normativa o fer-ho de manera professional, planificada i amb la intenció de certificar els aprenentatges, objectius i competències que han assolit els alumnes. Però hi ha més coses a fer, encara. El final de curs també és un bon moment per a fer la memòria avaluativa del curs. No em refereixo a la compilació de fotografies, publicacions a Instagram i emplenament de documents justificatius de les tasques més o menys reeixides que s’han dut a terme durant els darrers deu mesos, sinó a les valoracions de tot el que...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »

Converses masculines sobre sexe: més enllà dels tòpics i dels silencis

Jordi Viladrosa i Clua
Hi ha converses que apareixen sense haver-les buscat. Neixen caminant, fent un cafè, durant un trajecte en cotxe o en aquell moment en què la confiança ja és prou sòlida perquè ningú no senti la necessitat de vigilar gaire què diu. Entre homes, una d’aquestes converses és la que gira al voltant del sexe en el sentit més quotidià del terme: els canvis del cos amb el pas dels anys, la cura personal, una visita mèdica, una preocupació física o alguna anècdota explicada amb humor. Val la pena aclarir una cosa des del començament. Aquest article no parla de sexualitat entesa com a identitat, orientació, afectivitat o construcció personal. Tot això forma part d’un àmbit molt més profund i complex. Aquí em refereixo a les converses ordinàries que molts homes mantenen sobre aspectes relacionats amb el físic, la salut íntima o l’envelliment. Són converses aparentment de poca importància o fins i tot banals, però que sovint compleixen una funció relacional gens menor. No voldria fer-ne broma, p...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »

TikTok, un aparador on la sexualització forma part de l’algorisme

Jordi Viladrosa i Clua
Qui més qui menys tenim una certa experiència en l’ús de les xarxes socials i, malgrat que TikTok no se’n consideri una, comparteix amb Instagram, Snapchat o YouTube Shorts uns quants trets característics que ens permeten posar-la en aquest paquet: cada persona té el seu propi perfil d’usuari, permet la interacció entre els visitants i, fins i tot, crea comunitat perquè els usuaris poden establir vincles conversant sobre interessos comuns, com les subcultures BookTok o FitTok. Un aspecte a considerar és que, mentre a Snapchat s’hi va a parlar amb algú que ja coneixes, a Instagram o YouTube Shorts s’hi va principalment a descobrir contingut de persones que no coneixem de res, però que l’algorisme acabarà sabent què és el que més ens agrada. Aquest és, precisament, el ganxo de TikTok: una plataforma de vídeo d’entreteniment altament addictiu. Segurament és per aquest motiu que TikTok és la xarxa preferida per molts adolescents. La majoria la tenen instal·lada i l’usen sense parar. És...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »

Llegir en grup: els avantatges d’un club de lectura

Jordi Viladrosa i Clua
Passa sovint que les iniciatives culturals més senzilles són les que acaben deixant més empremta en la vida d’un poble o d’una ciutat. Els clubs de lectura en són un exemple clar. Són espais que no necessiten grans pressupostos ni grans infraestructures, però que aconsegueixen una cosa que sovint costa molt més d’obtenir: reforçar els vincles entre persones que comparteixen l’interès per llegir, conversar i donar vida als equipaments culturals. En un moment en què tot sembla accelerat i fragmentat, un club de lectura ofereix just el contrari: un espai per aturar-se, llegir, escoltar i pensar plegats. En municipis petits i mitjans, aquesta funció encara és més evident. La biblioteca, la sala polivalent o fins i tot la ràdio local es converteixen en llocs on la literatura deixa de ser una pràctica íntima per esdevenir un punt de trobada. Quan un club de lectura arrela, es nota: la biblioteca s’omple, la gent hi torna, i el municipi guanya un espai de cohesió que no sempre és fàcil de c...
1 comentari
Continua llegint »

L’art de desaprendre el rellotge: una invitació a la nova maduresa

Jordi Viladrosa i Clua
Arriba un dia en què un surt per últim cop per la porta del despatx, de l’escola o del taller amb una sensació estranya, feta de buidor i d’alleujament a parts iguals. Ens han venut la jubilació com una meta, com la cinta d’arribada que els maratonians trenquen en creuar la meta. Però, un cop passat el brindis i desada la placa de plata o el record corporatiu, la realitat s'imposa: no hem arribat a cap lloc on ens hàgim de quedar quiets. Simplement hem canviat de terreny de joc. Recentment, conversant amb amics que han encetat aquest camí, m’ha vingut al cap la imatge d’un trípode. Perquè la jubilació, si vol ser saludable i plena, se sosté sobre tres potes que sovint trontollen: el cos que ens recorda que el temps passa, la ment que busca un sentit més enllà del sou, i l'esperit que, per fi, té temps per preguntar-se: "I ara, qui soc jo quan ningú m'espera a una reunió a les nou del matí?" La tirania i la treva del cos Des d'un punt de vista estrictament físi...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »

Orientar sense enganyar: veritat, vocació i itineraris oberts

Jordi Viladrosa i Clua
Estem demanant als nostres joves un exercici que frega l’heroisme: imaginar-se un futur sòlid en un món que canvia d’humor cada temporada. Com a orientadors, sovint sentim que naveguem a contracorrent. Els demanem claredat mentre el sistema els mou les fites constantment. Aquesta ha estat, si més no, la meva experiència. Comparteixo amb vosaltres una reflexió sobre què significa, realment, acompanyar el jovent en aquest temps d'incertesa. Hi ha dies en què, fent orientació, tens la sensació que estàs demanant als joves un exercici que frega l’heroisme: imaginar-se un futur sòlid en un món que canvia d’humor cada temporada. Els demanem que es coneguin, que s’escoltin, que triïn un camí amb sentit… i, mentrestant, el sistema els mou les fites com si fossin cons d’un entrenament improvisat. És normal que alguns ens mirin amb aquella barreja de respecte i incredulitat que només tenen els adolescents quan sospiten que els diem la veritat, però no tota. No es tracta de dramatitzar. T...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »

Quan la crítica als pedagogs es converteix en soroll

Jordi Viladrosa i Clua
En els últims anys, especialment a les xarxes, s’ha instal·lat una mena de reflex condicionat: si alguna cosa no rutlla a l’escola, la culpa és “dels pedagogs”. És un diagnòstic ràpid, còmode i, sobretot, molt compartible. El terme “pedagogisme” ha fet fortuna com a etiqueta desqualificadora, útil per reduir un debat complex a un eslògan. Però quan un mira amb una mica de perspectiva qui ha impulsat les tres últimes lleis orgàniques d’educació, el relat s’esquerda: cap dels ministres responsables no és pedagog . Ni Celaá, ni Wert, ni San Segundo provenen de la pedagogia. I això no és un retret, sinó un recordatori: les decisions que han marcat el rumb del sistema educatiu no han estat dictades per cap “lobby pedagògic”, sinó per perfils provinents del dret, l’economia, la filologia o la sociologia política. Els pedagogs hi han participat, sí, però en un segon pla tècnic, sovint invisible i, en tot cas, lluny de la caricatura que circula a Twitter, ara X.   El “pedagogisme”...
Publica un comentari a l'entrada
Continua llegint »