La lectura millora el desenvolupament del sentit crític

 

Entrevista a Paulo Cosín, director editorial d’Ediciones Morata i autor de “Para qué Leer” i “La emoción de Leer”

Per Jordi Viladrosa i Clua

Abril 2023

Em plau compartir amb Paulo Cosín aquest espai de diàleg en format entrevista que Impuls Educació ofereix als seus lectors. L'actual director editorial de ‘Ediciones Morata’ és un emprenedor il·lustrat amb un compromís professional indiscutible. El llibre que ha motivat aquesta trobada és “Para qué Leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Un repte tan necessari com complex. Cosín, home de reflexió profunda, però també home d’acció, tenia la intuïció que el llibre necessitava un company de viatge que el fes més complet. Una mena de segona part. És aquest el motiu que l’ha dut a publicar recentment “La emoción de Leer. Leer las emociones”, que té com a objectiu, segons l’autor, “explicar com la lectura ens permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions i fer-ho d’una manera sana”.

 

JVC: Afirmes que cal provocar el desig de llegir perquè “qui no té l'oportunitat de conèixer l'interès que pot tenir la lectura, mai no serà lector”. És prou provocatiu un pla de foment de la lectura? Per què no dona millors resultats?

Paulo Cosín: Serien prou provocatius si partissin de l'interès del futur lector, per això cal començar des de les inquietuds dels alumnes, crear diàlegs, debats, explicar experiències i alhora persuadir que la lectura és bona per a ells i una eina exclusiva. I que suposa vèncer un esforç, i sense motivació no se superarà aquest esforç que a l'inici sempre és més gran.

JVC: La lectura com a entreteniment o per evasió té molta competència actualment. A més, afirmes que això la faria incompleta. Quines alternatives proposes? Com s'aconsegueix llegir voluntàriament, sobretot quan no es vol llegir?

PC: Plantejo arribar a la lectura, però no directament des de la lectura. Hi ha diversos exemples al llibre, un d'ells és l'audiovisual, també proposo projectes de l'alumne com a investigador.

JVC: Els resultats de les proves PISA alerten de l'estancament dels resultats de comprensió lectora als alumnes espanyols de 15 anys. Com podem dialogar o debatre sobre una lectura compartida si no s'ha comprès adequadament allò que s'ha llegit? Quin paper juga aquí la lectura com a aliada del pensament crític?

PC: La comprensió lectora es contrasta i s'enriqueix quan es comparteix, alhora que s'aprèn a respectar l'altre. Poden sorgir temes interessants d'una interpretació diferent d'un text, o es posa de manifest la coherència dels arguments, de les accions i emocions dels personatges. És comú l'ús de paraules de què hem assumit un significat i/o de les que desconeixem els matisos, quan compartim o dialoguem sobre les lectures és quan es contrasta el significat o s'enriqueix amb els matisos.

JVC: Els nostres adolescents estan absorbits per les xarxes socials, els youtubers i les sèries de televisió. Al llibre "Para qué Leer" assegures que “no es tracta de competir amb aquestes múltiples formes d'entreteniment” perquè la lectura té moltes altres funcions. Ens podries explicar algunes de les funcions que et semblen més interessants? Si no cal competir, quina altra opció és factible?

PC: Als tallers que imparteixo veiem un petit vídeo que expressa com els directors de les pel·lícules ens mostren una part del relat i que com més elements audiovisuals hi hagi més condicionats estem a interpretar el que succeeix influenciats pel que veiem, escoltem, etc. Així van comprenent que amb la lectura seran menys influenciables i més reflexius. Les emocions que experimentem són més profundes que intenses i això ens porta a un diàleg més reflexiu, i al desenvolupament del pensament crític, ja que tenim més temps per advertir la manca de coherència.

JVC: El “per a què” abans que el “per què”. Aquesta és la teva aposta, em sembla. Ho hem fet malament fins ara? On és el quid de la qüestió?

PC: La diferència entre plantejar-se la lectura a través d'un perquè a un per a què és passar d'una finalitat qualitativa (comprendre, aprendre) a una finalitat existencial que busca el sentit de ser de cada persona i d'aquesta a la seva comunitat. I no cal trobar-lo sinó estar en un procés de cerca continu; qui està en aquest procés de cerca desitjarà trobar-lo i descobrirà que llegir és una de les millors maneres. Això és molt important a l'adolescència. Aquest és el quid de la qüestió, què em fa diferent?

JVC: Estic ara davant d'un editor compromès fins al punt que acaba de publicar “La emoción de Leer”, un complement necessari de “Por qué Leer”. Apuntes que llegir no només ens fa més humans, sinó que facilita que comprenguem millor el nostre món emocional. Permet-me que utilitzi la teva pregunta més recurrent, per a què?

PC: La comprensió del nostre món emocional i la maduresa a què ens porta ens condueix a accions més sàvies que beneficiïn el nostre benestar. Si ens sentim culpables o ens tenim ira i no comprenem el sentit que això té, el més probable és que la manera com actuem ens generarà malestar.

JVC: M'ha semblat entendre que aconselles que cal deixar que els adolescents llegeixin el que els vingui de gust mentre llegeixin, sense que importi gaire què llegeixen. Això no seria defensar que qualsevol llibre és un bon llibre? Com estàs tan segur que qualsevol lectura permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions?

PC: Defenso també la lectura obligatòria a l'escola, que hi ha una oferta molt àmplia perquè els alumnes puguin triar, i finalment que l'objectiu final com a educadors és que descobreixin la lectura lliure i voluntària, i que adquireixin l'hàbit.

En tota relació es produeix una emoció, i que comuniquem d'una manera o altra (de vegades amb un simple gest); la lectura és un procés de relació i, per tant, tota lectura té associada una emoció. La dificultat és en el procés d'honorar aquesta emoció i compartir-la.

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/la-lectura-millora-el-desenvolupament-del-pensament-critic/

Redescobrir la lectura com a plaer ens fa humans

 “Qui no té l’oportunitat de conèixer l’interès que pot tenir la lectura, mai no serà un lector”.

Ressenya de "Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes", de Paulo Cosín, editat per Morata.

Per Jordi Viladrosa i Clua

Paulo Cosín és un home d’acció i de reflexió en tots dos sentits de la marxa. El singularitza que estigui al capdavant d’una editorial com Morata, compromesa amb l’educació, la pedagogia, la psicologia... i que també en sigui un dels autors, com és el cas del llibre que ressenyem i del que el complementa, “La emoción de Leer”. Sabem que Cosín és un defensor del treball conjunt de tot el sector del llibre, que creu en el valor de cada element de la cadena, des de la creació fins al lector, i que és un defensor convençut de la bibliodiversitat. Considera el foment de la lectura un pilar de tota societat democràtica, i entén que és urgent implantar-lo i potenciar-lo entre els joves i adolescents com el millor llegat que els podem oferir.

Tot un llibre per a respondre la pregunta per a què llegir, que recomano al professorat, pares i mares d’adolescents i a qualsevol responsable del foment de la lectura en qualsevol àmbit.

Qui llegeixi aquest llibre trobarà nombroses i oportunes reflexions sobre els beneficis de la lectura acompanyades d’exemples i de relats que suggereixen múltiples accions pràctiques. De fet, d’acord amb les dades facilitades per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, citat per Cosín, tenim un 35,6% de la població que es declara ‘no lectora’ de llibres en el seu temps lliure. Tot un repte per als “activistes” del foment de la lectura!

El pes de qualsevol acció estimuladora de l’adquisició de l’hàbit lector no pot quedar tan sols a mans del professorat de llengua i literatura, és a dir, dels centres educatius. Afirma Paulo Cosín que “llegir és d’humans, ens fa humans i està a l’abast de tothom, però això requereix oportunitats, motivació i pràctica deliberada”.

Una de les seves propostes és redescobrir el plaer de llegir, que “no és equivalent només a la lectura per entreteniment, o per evasió, la qual cosa la faria incompleta. La lectura lliure és també una porta a la llibertat, que permet emancipar-nos”. Això es fa “mobilitzant voluntats”:

1.     Activitats obertes i autèntiques: antologies personals, seguiment de programes de ràdio i de televisió especialitzats en llibres, investigar vides d’autors...

2.     Accés fàcil a un gran volum de textos adequats: una gamma de lectura àmplia i actualitzada o una bona biblioteca d’aula, entre altres.

3.     L’elecció realitzada pel lector.

4.     Un treball col·laboratiu: publicar les ressenyes i recomanacions de lectura a la intranet de l’escola, per exemple.

5.     Un enfocament en el qual l’alumnat sàpiga què fa, com i per què ho fa.

6.     Establir vincles entre la lectura a l’aula i fora de l’aula.

 

L’art de fer(-se) preguntes com a eina de pensament crític

Cosín defensa la idea que “ser capaç de fer-se preguntes, de preguntar correctament, d’interrogar el text, i en aquest sentit trobar-hi anomalies, és més important que arribar a comprendre’l”. Paulo Cosín proposa, entre altres accions, que dur a terme un projecte de recerca és una bona manera d’aprendre a fer preguntes.

Els seminaris socràtics són també una bona estratègia basada en preguntes –les preguntes socràtiques- que obren un diàleg a partir d’un text compartit prèviament. Aquestes preguntes són de diferents tipus:

·        Preguntes aclaridores: Què significa...? Pots posar un exemple de...?

·        Preguntes per a sondejar raons i evidències: Per què creus que...? Com sabem que...?

·        Preguntes que examinen punts de vista diferents: Què passaria si algú suggerís...? Què diria algú que no estigués d’acord amb tu?

·        Preguntes per a comprovar implicacions i conseqüències: Com pots comprovar si és cert...?

·        Preguntes sobre el concepte o idea clau: Quina és la idea clau? Hem resolt el problema?

Tanmateix, per a Cosín, si volem acostar-nos a la virtut de la saviesa, un cop ja ho hàgim fet cap a la informació i cap al coneixement, les preguntes clau són: per a què, i cap a on.

Adolescents, identitat, i els personatges com a referents

Llevat dels llibres que es llegeixen perquè formen part del pla d’estudis corresponent, si ens centrem en l’àmbit de la lectura entesa com a entreteniment, no costa gaire d’entendre per què la competència amb el sector audiovisual és difícil de capgirar. L’autor de “Para Qué Leer”, considera que “si volem ajudar els adolescents a ser adults els hem d’ensenyar a distingir, a comprendre, a despertar la consciència de com són (som) d’influenciables”. No podem oblidar que l’adolescència és aquell moment de la vida de les persones en què és més intensa la recerca de la pròpia identitat. Un camí ple d’esculls que hem d’ajudar-los a gestionar.

Un segon aspecte a contemplar és que vivim en una societat hipersexualitzada i els guionistes i directors de sèries ho saben i ho exploten en els seus productes adreçats al públic jove. També passa amb els tems musicals i les lletres d’algunes cançons o amb bona part del que es publica a TikTok o Instagram. És un reclam al qual no s’hi ha de fer front perquè és millor crear un punt de trobada basat en construir continguts i referències: herois, personatges de ficció i reals, que connectin amb les inquietuds i motivacions dels adolescents a partir de relats emocionants i creïbles.

Com diu Cosín a “La emoción de Leer”: “L’esperança s’alimenta de la nostra capacitat de compromís, de voler un propòsit i de creure-hi”. Crear vincles saludables genera emocions que perduren en el temps i obre les portes al diàleg enriquidor que és font de creixement personal per a tothom, però molt especialment per als joves i adolescents.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/redescobrir-la-lectura-com-a-plaer-ens-fa-humans/