Entrevista a Paulo Cosín, director editorial d’Ediciones Morata i autor de “Para qué Leer” i “La emoción de Leer”
Per Jordi Viladrosa i Clua
Abril 2023
Em plau compartir amb Paulo Cosín aquest espai de diàleg en
format entrevista que Impuls Educació ofereix als seus lectors. L'actual
director editorial de ‘Ediciones Morata’ és un emprenedor il·lustrat amb un
compromís professional indiscutible. El llibre que ha motivat aquesta trobada
és “Para qué Leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes”. Un repte tan
necessari com complex. Cosín, home de reflexió profunda, però també home
d’acció, tenia la intuïció que el llibre necessitava un company de viatge que
el fes més complet. Una mena de segona part. És aquest el motiu que l’ha dut a
publicar recentment “La emoción de Leer. Leer las emociones”, que té com a
objectiu, segons l’autor, “explicar com la lectura ens permet comprendre i
donar sentit a les nostres emocions i fer-ho d’una manera sana”.
JVC: Afirmes que cal provocar
el desig de llegir perquè “qui no té l'oportunitat de conèixer l'interès que
pot tenir la lectura, mai no serà lector”. És prou provocatiu un pla de foment
de la lectura? Per què no dona millors resultats?
Paulo Cosín:
Serien prou provocatius si partissin de l'interès del futur lector, per això
cal començar des de les inquietuds dels alumnes, crear diàlegs, debats,
explicar experiències i alhora persuadir que la lectura és bona per a
ells i una eina exclusiva. I que suposa vèncer un esforç, i sense motivació no se
superarà aquest esforç que a l'inici sempre és més gran.
JVC: La lectura com a entreteniment o per
evasió té molta competència actualment. A més, afirmes que això la faria
incompleta. Quines alternatives proposes? Com s'aconsegueix llegir
voluntàriament, sobretot quan no es vol llegir?
PC: Plantejo
arribar a la lectura, però no directament des de la lectura. Hi ha diversos
exemples al llibre, un d'ells és l'audiovisual, també proposo projectes de
l'alumne com a investigador.
JVC: Els resultats de les proves PISA
alerten de l'estancament dels resultats de comprensió lectora als alumnes
espanyols de 15 anys. Com podem dialogar o debatre sobre una lectura compartida
si no s'ha comprès adequadament allò que s'ha llegit? Quin paper juga aquí la
lectura com a aliada del pensament crític?
PC: La comprensió
lectora es contrasta i s'enriqueix quan es comparteix, alhora que s'aprèn a
respectar l'altre. Poden sorgir temes interessants d'una interpretació
diferent d'un text, o es posa de manifest la coherència dels arguments, de les
accions i emocions dels personatges. És comú l'ús de paraules de què hem
assumit un significat i/o de les que desconeixem els matisos, quan compartim o
dialoguem sobre les lectures és quan es contrasta el significat o s'enriqueix
amb els matisos.
JVC: Els nostres adolescents estan absorbits
per les xarxes socials, els youtubers i les sèries de televisió. Al llibre
"Para qué Leer" assegures que “no es tracta de competir amb aquestes
múltiples formes d'entreteniment” perquè la lectura té moltes altres funcions.
Ens podries explicar algunes de les funcions que et semblen més interessants?
Si no cal competir, quina altra opció és factible?
PC: Als tallers
que imparteixo veiem un petit vídeo que expressa com els directors de les
pel·lícules ens mostren una part del relat i que com més elements audiovisuals
hi hagi més condicionats estem a interpretar el que succeeix influenciats pel
que veiem, escoltem, etc. Així van comprenent que amb la lectura seran menys
influenciables i més reflexius. Les emocions que experimentem són més profundes
que intenses i això ens porta a un diàleg més reflexiu, i al desenvolupament
del pensament crític, ja que tenim més temps per advertir la manca de
coherència.
JVC: El “per a què” abans que el “per què”.
Aquesta és la teva aposta, em sembla. Ho hem fet malament fins ara? On és el
quid de la qüestió?
PC: La
diferència entre plantejar-se la lectura a través d'un perquè a un per a què és
passar d'una finalitat qualitativa (comprendre, aprendre) a una finalitat
existencial que busca el sentit de ser de cada persona i d'aquesta a la seva
comunitat. I no cal trobar-lo sinó estar en un procés de cerca continu; qui
està en aquest procés de cerca desitjarà trobar-lo i descobrirà que llegir és
una de les millors maneres. Això és molt important a l'adolescència. Aquest és
el quid de la qüestió, què em fa diferent?
JVC: Estic ara davant d'un editor compromès
fins al punt que acaba de publicar “La emoción de Leer”, un complement
necessari de “Por qué Leer”. Apuntes que llegir no només ens fa més humans,
sinó que facilita que comprenguem millor el nostre món emocional. Permet-me que
utilitzi la teva pregunta més recurrent, per a què?
PC: La comprensió
del nostre món emocional i la maduresa a què ens porta ens condueix a accions
més sàvies que beneficiïn el nostre benestar. Si ens sentim culpables o ens tenim
ira i no comprenem el sentit que això té, el més probable és que la manera com
actuem ens generarà malestar.
JVC: M'ha semblat entendre que aconselles
que cal deixar que els adolescents llegeixin el que els vingui de gust mentre
llegeixin, sense que importi gaire què llegeixen. Això no seria defensar que
qualsevol llibre és un bon llibre? Com estàs tan segur que qualsevol lectura
permet comprendre i donar sentit a les nostres emocions?
PC: Defenso
també la lectura obligatòria a l'escola, que hi ha una oferta molt àmplia
perquè els alumnes puguin triar, i finalment que l'objectiu final com a
educadors és que descobreixin la lectura lliure i voluntària, i que adquireixin
l'hàbit.
En tota relació
es produeix una emoció, i que comuniquem d'una manera o altra (de vegades amb
un simple gest); la lectura és un procés de relació i, per tant, tota
lectura té associada una emoció. La dificultat és en el procés d'honorar aquesta
emoció i compartir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada