Entre raons i lectures

En els últims anys, especialment a les xarxes, s’ha instal·lat una mena de reflex condicionat: si alguna cosa no rutlla a l’escola, la culpa és “dels pedagogs”. És un diagnòstic ràpid, còmode i, sobretot, molt compartible. El terme “pedagogisme” ha fet fortuna com a etiqueta desqualificadora, útil per reduir un debat complex a un eslògan. Però quan un mira amb una mica de perspectiva qui ha impulsat les tres últimes lleis orgàniques d’educació, el relat s’esquerda: cap dels ministres responsables no és pedagog . Ni Celaá, ni Wert, ni San Segundo provenen de la pedagogia. I això no és un retret, sinó un recordatori: les decisions que han marcat el rumb del sistema educatiu no han estat dictades per cap “lobby pedagògic”, sinó per perfils provinents del dret, l’economia, la filologia o la sociologia política. Els pedagogs hi han participat, sí, però en un segon pla tècnic, sovint invisible i, en tot cas, lluny de la caricatura que circula a Twitter, ara X.   El “pedagogisme”...

Pujolàs és tot un referent de l'escola inclusiva i precursor de l'aprenentatge cooperatiu Per Jordi Viladrosa i Clua | Febrer 2022 Aviat farà set anys que el pedagog català Pere Pujolàs i Maset ens va deixar a seixanta-cinc anys. Pujolàs era i és tot un referent en el camp de l’assessorament psicopedagògic, la inclusió educativa i l’aprenentatge cooperatiu, àmbits en els quals va centrar la seva recerca i les seves publicacions. Un gironí, que també fou vigatà, que trobava temps per als amics, per a la família i per a la comunitat. La persona i la seva carrera professional Els qui el varen tractar en ressalten la seva generositat, noblesa i bonhomia. Quan impartia alguna formació adreçada a professors, t’adonaves de seguida que les seves conviccions pedagògiques també provenien d’una veu interior que feia encara més visible la «filosofia» de fons que l’inspirava: fer de l’aula un espai que acull tothom, que tots són importants i que, per això, s’ha d’ajudar a qui ho necess...

  Humanitzar l’educació La vida ens està donant una oportunitat per a repensar l’educació César Bona   Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny de 2021 Publicat inicialment a:   https://impulseducacio.org/2021/07/06/humanitzar-leducacio/ “És necessari que ens plantegem fer una reflexió seriosa sobre què hem d’exigir al sistema educatiu i com volem que sigui el món en el qual viurem a partir d’ara”. L’aragonès César Bona (Ainzón, Saragossa, 1972) ens invita a través de les pàgines d’ Humanizar la educación a aprofitar l’ocasió del moment singular que vivim actualment per a replantejar-nos l’educació que volem. La pandèmia ha trasbalsat escoles, docents, famílies i alumnes i ha generat unes expectatives en la tecnologia i la digitalització que no s’han acomplert del tot i que no han servit tampoc per a donar una resposta equitativa a les necessitats que han posat sobre la taula milers i milers d’alumnes. Escriu de m...

Ressenya publicada inicialment a:  https://impulseducacio.org/2021/03/26/apredre-per-seguir-aprenent-tota-la-vida/ Héctor Ruiz Martín és director de la International Science Teaching Foundation i expert en psicologia cognitiva de la memòria i de l’aprenentatge, disciplines en les quals se centra una part de la seva recerca. També és autor de ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza (Editorial Graó), i de Conoce tu cerebro para aprender a aprender (ISTF). La trampa d’un currículum orientat als exàmens i als resultats acadèmics quantitatius dificulta l’aprenentatge efectiu de les estratègies vinculades a les evidències científiques sobre com aprèn el nostre cervell. Superar exàmens i atorgar-los un valor elevat en l’avaluació d’una matèria o d’un curs llença un missatge a l’estudiant en el sentit que cal que utilitzi tècniques d’estudi que siguin útils per a retre comptes del que ha après en el curt termini. Una mena d’autoengany, ja que a mitj...

L a nostra societat viu canvis tan sobtats que sempre és una bona ocasió per plantejar-nos novament si som davant un panorama en què moltes professions parametritzables acabaran desapareixent. Els avenços de la tecnologia auguren una pèrdua substancial de llocs de treball que seran substituïts per altres que encara estan per definir o que tot just comencen a treure el cap. La robòtica, per exemple, ocuparà el lloc dels humans en tasques mecàniques i repetitives. A l’altra cara de la moneda hi tenim les conseqüències de la Covid-19: és conjuntural o és estructural el factor teletreball, la docència virtual? Com afecta al sector educatiu ara i com ho farà a mig termini? Ens és útil el model pedagògic que tenim i és el més adequat per a l’escola que necessitem? Té, doncs, futur el model actual de centre educatiu? Un primer aspecte a considerar és si no caldria buidar el currículum de tots aquells continguts que no formen part d’un corpus de coneixements bàsics (imprescindibles i consens...