Pujolàs és tot un referent de l'escola inclusiva i precursor de l'aprenentatge cooperatiu
La persona i la seva carrera professional
Els qui el varen tractar en ressalten la seva generositat,
noblesa i bonhomia. Quan impartia alguna formació adreçada a professors,
t’adonaves de seguida que les seves conviccions pedagògiques també provenien
d’una veu interior que feia encara més visible la «filosofia» de fons que l’inspirava:
fer de l’aula un espai que acull tothom, que tots són importants i que, per
això, s’ha d’ajudar a qui ho necessita. Aquest plantejament té a veure també
amb altres aspectes que podem destacar de la seva persona: un dels més coneguts
és que les seves conviccions religioses el van fer un cristià compromès i
implicat en moviments religiosos diversos fins al darrer moment de la seva
vida.
Pel que fa a la seva formació acadèmica, es va llicenciar en
Ciències de l'Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, era màster en
Intervenció Psicopedagògica i assessorament curricular per la Universitat de
Barcelona i doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona. Entre les seves
tasques professionals havia fet classes de Fusteria a l'institut de Formació
Professional d'Anglès, del qual en va ser director. També va formar part de
l'Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) del Pla de l'Estany des del 1992 al
1998. És a partir d’aquest mateix any quan va exercir la docència i la recerca
a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, en la qual va tenir diversos
càrrecs i on va crear el Centre d'Innovació i Formació en Educació (CIFE) i
el Grup de Recerca Educativa sobre Atenció a la diversitat (GRAD).
Pujolàs, un formador expert i proper
Durant el curs 2009-2010 vaig assistir a un seminari de
formació permanent dirigit per ell i organitzat per la Institució
Familiar d’Educació a Montblanc (Tarragona) i el record que m’ha
quedat, ara que han passat els anys, és que els qui hi participàvem no teníem
davant nostre un teòric sinó un pedagog vivencial, expert i experimentat. Vivia la inclusió des del moll de l’os. Se
li atribueix la frase: «En una escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques,
sense adjectius». I és així mateix com ho transmetia.
El seu compromís inequívoc amb el vessant pràctic de les
seves propostes no estalviava que el rigor teòric hi fos present en tot moment.
L’anaves a veure després de la sessió i no tenies mai la sensació que tingués
pressa per enllestir la jornada. Desprenia senzillesa i profunditat intel·lectual
alhora, cosa gens fàcil quan el formador sap que allò que comparteix és útil si
es fa bé malgrat les objeccions, segurament legítimes, de qui acut a la
formació amb un convenciment encara incipient. Els meus companys i jo hi vèiem
un mestre en el sentit més noble del terme.
Teoria acurada acompanyada d’una pràctica carregada
d’experiències educatives dutes a terme a peu d’aula en tota mena de contextos
i centres educatius. En la seva lliçó de jubilació, pronunciada el 20 de
novembre de 2013, i que portava per títol “Marques de foc. Lliçons de
pedagogia”, confessava que “estic molt enamorat de la meva feina i de la
carrera com a pedagog”. Considerava que
els pedagogs Lorenzo Milani, Célestin Freinet, Paulo Freire i Emmanuel Mounier,
entre altres, havien estat per a ell com unes “marques de foc”. Heus ací el
perquè del títol que va escollir!
Publicacions destacades
Atención a la
diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Archidona
(Málaga): Aljibe, 2001.
Pujolàs aporta eines per a donar resposta a l’atenció a la
diversitat des del treball en equip cooperatiu amb pautes concretes de com
dur-ho a la pràctica.
Un altre
assessorament per a l'escola. L'assessorament psicopedagògic des d'una
perspectiva comunitària. Barcelona: La Galera, 2002 (Coautoria amb Reyes
Carretero i Joan Serra)
Una proposta de canvi a partir de l’anàlisi, la reflexió i
l’acció adreçat a tots aquells que es dediquen professionalment a
l’assessorament psicopedagògic en àmbits educatius formals.
El aprendizaje cooperativo.
9 ideas clave. Barcelona: Graó, 2008.
En aquesta publicació trobem una resposta a com passar d’una estructura basada
prioritàriament en activitats individuals
i sovint competitives a una estructura on
l’activitat cooperativa és un element clau per a fer
possible la inclusió de tota classe d’alumnes en una aula ordinària.
Aprendre junts, alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula. Vic: Eumo, 2003 (2a edició, 2015)
Un llibre que planteja una escola per a tothom i que proposa
aplicar a l’aula la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu tot fent que els
alumnes en siguin protagonistes.
La inclusió escolar segons
Pere Pujolàs
Pujolàs, en el
transcurs d’una conferència sobre escola inclusiva que va tenir lloc a la
Universitat de Vic l’any 2007, afirmava que els postulats sobre la inclusió escolar eren els següents:
- L'escola ha de celebrar la diversitat. S'ha de poder gaudir tot aprenent: a l'escola, tothom hi ha d'estar a gust i sentir-s'hi segur.
- L'escola s'ha de basar en una política d'igualtat: No s'ha de tractar tothom igual -com si els nens i nenes no fossin diferents- sinó que s'ha de tractar tothom igual de bé, en funció -precisament- de les seves diferències.
- L'escola ha de posar un especial èmfasi en la motivació de l'alumnat, i el professorat s'ha de centrar a facilitar l'aprenentatge i no simplement en transmetre coneixements.
- L'escola ha de preparar per a la cooperació, i no per a la competició.
Als postulats anteriors hi afegia tres raons per a una escola inclusiva:
- Aprendre junts alumnes diferents és
just.
- Aprendre junts alumnes diferents és necessari per a tothom.
- Aprendre junts alumnes diferents és possible.
Segons el nostre autor, les raons de l’aposta inequívoca per la inclusió són ètiques i una qüestió de justícia; a més a més la inclusió social és un valor. Aconseguir que els alumnes aprenguin junts és anar més enllà encara: “que aprenguin que poden aprendre junts, que poden viure i conviure junts, malgrat les seves diferències”. Defensava que no s’havia de procurar que els grups fossin homogenis perquè és impossible; el més lògic és, deia, “preocupar-nos com podem gestionar l’heterogeneïtat”.
Defensava la idea que
darrere d’una opció per la inclusió hi havia un “ideal de vida”, una “forma de
viure i de conviure”. Fer-ho possible, anant més enllà de resignar-se davant
del ”statu quo” és el repte de qualsevol educador. Entenia que
“l’excel·lència en una escola per a tothom en les etapes obligatòries no es
mesura per l’èxit dels més capaços, sinó pel progrés que procura a cadascú fins
al màxim de les seves possibilitats”.
El programa Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar
Fruit de les recerques que va impulsar Pujolàs, va néixer el
programa CA/AC (“Cooperar per Aprendre / Aprendre per Cooperar”) que es va
aplicar en força centres educatius d'arreu de Catalunya i l'Estat espanyol
gràcies a tallers i seminaris de formació i assessorament que van donar peu a
la creació de la Xarxa Khelidôn (mot grec que vol
dir ‘oreneta’, uns ocells que necessiten anar en grup) cosa que dona més sentit
a aquest espai format per escoles, grups i persones que poden compartir
experiències i materials sobre aprenentatge cooperatiu, un dels seus
darrers projectes.
En la jornada
que va oferir a Barcelona, convidat per la Fundació Impuls, Pere Pujolàs afirmava
que “una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes
diferents” i que això era possible si s’estructura el procés d’ensenyament i
aprenentatge de manera cooperativa; això és, “ensenyar en equip” (estructura
docent cooperativa) i “aprendre en equip” (estructura de l’activitat de
l’alumnat a l’aula cooperativa). Dels diversos estudis disponibles, es pot
constatar que, “en una experiència continuada de treball cooperatiu,
s’estableix una relació bidireccional entre el rendiment o productivitat dels participants,
la qualitat de les seves relacions interpersonals i la seva salut psicològica”.
L’aprenentatge
cooperatiu no és una manera més de posar els alumnes a treballar en equip sinó
aconseguir la implicació màxima possible de cada alumne en el seu procés d’aprenentatge;
és transformar una situació individualista o competitiva en una altra de
cooperativa, en la qual afloren les competències socials. Vegeu la figura 1 on podem veure els diferents tipus
d’interaccions dels alumnes amb el professor i entre ells.
Figura 1
El programa Cooperar per Aprendre, Aprendre a Cooperar (CA/AC) va més enllà de ser considerat un recurs per a aprendre els continguts curriculars, perquè “és, en si mateix, un contingut curricular més que els alumnes han d’aprendre i que, per tant, se’ls ha d’ensenyar”. Es fa imprescindible, en conseqüència, tenir planificats diversos àmbits d’intervenció: primer, la cohesió del grup, amb l’aplicació de diverses dinàmiques; segon, el treball en equip com a recurs per a ensenyar, la qual cosa es fa a partir de tècniques i estructures que ho faciliten; i tercer, el treball en equip entès com a contingut propi. En cada equip s’hi establirà una normativa que el faciliti, un pla de l’equip per concretar els objectius que es pretenen assolir i un pla d’avaluació. Els diversos rols i funcions que han d’exercir els diferents alumnes en un marc de lideratge compartit i de repartiment de responsabilitats són un element clau. La responsabilitat individual i la interdependència positiva són també una de les característiques pròpies d’aquesta metodologia inclusiva.
Epíleg
Destaquem, finalment, el seu compromís amb la pedagogia i
amb la formació del professorat que l’ha de transferir als alumnes als quals
s’adreça. Aquest escrit d’elogi a la
figura d’en Pere Pujolàs és un acte de reconeixement acadèmic i social d’un
autor que va tenir la inclusió educativa i l’aprenentatge entre iguals com a
eix vertebrador de la seva obra. El seu llegat continua ben viu a través dels
seus llibres i publicacions i, sobretot, a través de multitud de professionals
que el continuen tenint com a referent. Li agraïm tota la seva gran aportació a
la transformació de l’escola i, per extensió, de la societat.
Article publicat inicialment a la revista digital educativa Diàlegs,
núm. 3, p. 80-85
Comentaris