L’hàbit de llegir i la comprensió lectora

Entenem millor el que llegim quan tenim els coneixements i el vocabulari necessaris, sense gaires distraccions

Per Jordi Viladrosa i Clua

Ben segur que alguna vegada heu enviat un correu electrònic a algú i no us l’ha contestat com esperàveu. Potser teniu una experiència similar amb els missatges emesos a través de les diversíssimes xarxes socials. Ens podem preguntar en quin moment s’ha trencat l’acte comunicatiu i fins a quin punt això ha estat a causa de la poca perícia per part de l’emissor o de la insuficient comprensió lectora per part del receptor. Si entremig hi barregem una atenció dispersa o que estem immersos en la multitasca en la qual tots plegats hem sucumbit més sovint del que caldria, potser anirem entenent millor per què actualment l’hàbit de llegir amb la calma necessària va perdent aficionats.

Som d’una manera que maldem per trobar culpables a totes les nostres experiències negatives o mals resultats en proves internacionals com les que darrerament ens han mogut a escriure articles com aquest que estàs llegint. L’estudi PIRLS[1] de 2021 ha deixat els nostres estudiants de 4t de primària en un mal lloc pel que fa al grau de domini de la seva comprensió lectora i, malgrat que no hi ha gairebé res de nou que no se sabés, les diverses administracions educatives no han trigat gens ni mica a culpar-ne la pandèmia o les tecnologies, materialitzades en el genèric “les pantalles”. Al meu entendre, la pregunta que ens hem de fer és quines són les causes profundes d’aquesta situació i què s’hi pot fer per revertir-ho en el benentès que l’objectiu és aquest: llegir més, llegir millor, comprendre el que llegim i gaudir d’una bona literatura.

 

Llegim menys i ho fem d’una altra manera

Fa un temps, em comentava una alumna de 4t d’ESO que des de feia un parell d’anys el seu hobby per la lectura havia disminuït molt, que ja no llegia les novel·les que llegia anteriorment. I se’n feia creus perquè li agradava molt llegir i en gaudia, però que es trobava que havia de repartir el seu temps entre molts competidors del seu hàbit lector. No podem negar pas que les tecnologies, els algoritmes, els “infinite scrolls” han passat a formar part de nosaltres mateixos i que no sempre els governem sinó que ens governen. En el fons, això és el que em deia aquesta alumna. Amb textos cada cop més breus, vídeos d’un minut que s’acumulen als nostres telèfons intel·ligents, missatges que tenen limitats el nombre de caràcters i amb la immediatesa amb la qual volem tot allò que desitgem, ens preguntem encara per què hem deixat de llegir o per què no entenem prou bé el que llegim?

Paulo Cosín (2022) dedica a la comprensió lectora el capítol 3 del seu llibre Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. En l’esmentat capítol ofereix diversos consells a partir de l’obra de Trevor Cairney (2022) el qual pensa que “el més important que fem, com a lectors, és donar sentit a allò que llegim”. En aquest punt, és molt rellevant el rol de l’educador que consisteix a “crear un sentit de comunitat lectora mitjançant un ambient en el qual es consideri que la posada en comú dels textos és important i entretinguda”.

Sabem prou bé que llegir té molts beneficis per a la nostra ment, ens fa més cultes, ens aporta coneixements i facilita un ús constructiu del lleure. La tecnologia –tan criticada, però tan omnipresent- no és el nostre enemic; fins i tot pot ser una excel·lent aliada per compartir el que hem llegit, trobar recomanacions de llibres o fer-ne nosaltres mateixos; això sí, hem de ser conscients que cal fer-ne un ús responsable i dedicar-hi el temps oportú.

 

Alguns consells pràctics

Si el que ens interessa és trobar consells pràctics, Cristina Correro i Joan Portell acaben de publicar Lectures que fan lectors. L’educació literària d’infants i joves. Amb l’objectiu d’ajudar els infants a créixer com a lectors, proposen com triar les lectures tenint en compte els elements més destacats, tot procurant la qualitat. Em sembla que pot ser una bona guia per a tots aquells que vulguin ser mediadors o lectors mediadors, a més de l’interès natural que hi poden tenir els mestres, els qui gestionen les biblioteques, i els pares motivats per fer de la lectura una alternativa raonable a l’imperi de la superficialitat a la qual podríem estar sotmesos si no en som prou conscients. També és una bona opció el llibre Els beneficis de la lectura en veu alta, dels autors David Bueno, Anna Forés i Antoni Ruiz. Aquests autors afirmen que “les dades que s’obtenen en diversos estudis sobre els efectes de la lectura en veu alta indiquen que ajuda els infants a construir un vocabulari més ric, amb unes estructures sintàctiques més complexes i, per tant, amb més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar de manera acurada qualsevol idea o sentiment”.

 

Temps, calma i estratègies renovades

A llegir se n’aprèn generalment a l’etapa d’educació infantil i fins als vuit o nou anys és una experiència que requereix temps i calma. Som molts els qui apostem per una escola que, sobretot a primària, dediqui el temps que calgui als aprenentatges bàsics i comuns, en la línia del que Joan Domènech escrivia al seu llibre Elogi de l’educació lenta. El problema el tenim a la secundària. És aquí on caldrà idear noves estratègies i educar lectors crítics per tal d’evitar que esdevinguin adults vulnerables. També caldrà posar èmfasi en allò que sabem que funciona si li donem la prioritat necessària i hi posem els recursos que ho fan viable. Em refereixo a les biblioteques de centre amb bibliotecari inclòs, a les d’aula, a oferir un ventall ampli de lectures i de qualitat literària, productes multimodals atractius, clubs de lectura, converses literàries entre iguals, o alumnes prescriptors de llibres a través de “booktrailers”, publicats al web de l’escola, per exemple.

 

 

Bibliografia

Bueno, David, Forés, Anna, Ruiz, Antoni (2023). Els beneficis de la lectura en veu alta. Grup Enciclopèdia.

Cairney, Trevor H. (2022). La enseñanza de la comprensión lectora. Ediciones Morata. 7ª edición.

Correro, Cristina; Portell, Joan (2023). Lectures que fan lectors. Eumo Editorial.

Cosín Fernández, Paulo (2022). Para qué leer. Fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. Ediciones Morata.

MEyC (2023). Estudio PIRLS. https://www.educacionyfp.gob.es/inee/evaluaciones-internacionales/pirls/pirls-2021.html

 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/lhabit-de-llegir-millora-la-comprensio-lectora/

---

[1] L'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study en anglès) és un estudi de la IEA que avalua la comprensió lectora dels alumnes a 4t de Primària. Aquest estudi avalua les tendències en el nivell d’aprenentatge dels estudiants cada cinc anys des del 2001.

Neuroeducació i lectura en veu alta

 Llegir ens fa créixer i, fer-ho en veu alta, aporta nombrosos beneficis

Ressenya del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta

Per Jordi Viladrosa i Clua

 

Els autors d’aquest llibre són especialistes en neuroeducació i amb aquest treball es proposen difondre la importància de compartir lectura en família i a l’escola, per a impulsar un millor desenvolupament cognitiu. David Bueno és investigador de genètica i professor a la Universitat de Barcelona; Anna Forés és doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i directora del postgrau de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona; i el doctor Antoni Ruiz col·labora en recerques del camp educatiu i social.

 

Llegir és complex i alhora, imprescindible. Fer-ho en veu alta facilita l’aprenentatge de la lectura en els infants. L’estudi fet per la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st de la Universitat de Barcelona analitza “la importància de llegir en veu alta” des de la perspectiva de la neurociència i de la pedagogia.

Els objectius d’aquesta recerca eren:

1.     Analitzar les bases teòriques sobre la lectura.

2.     Examinar els hàbits lectors entre la població de Catalunya

3.     Aportar estratègies pedagògiques per potenciar els hàbits lectors i els beneficis cognitius que comporten, a través de la lectura en veu alta.

La primera part se centra a respondre què implica per al cervell el fet de parlar, de llegir i de pensar, i en aquest ordre. La segona part presenta les característiques de l’estudi i proposa algunes aplicacions pràctiques en el camp dels sentits, de les emocions i l’estrès, l’anomenada teoria de la ment i el procés de maduració de les funcions executives.

Parlar

Un pensament complex es construeix amb lèxic i amb unes estructures sintàctiques compartides que permetin passar de l’aspecte biològic del qual parteix el llenguatge oral cap a un aspecte social i cultural com és el fet d’aprendre a llegir. Afirmen els autors que  “per llegir cal, primer, saber parlar”. I afegeixen: “Si la capacitat de lectura es basa, en bona part, en la capacitat oral del cervell, com més desenvolupada i madura estigui la parla, més fàcil i eficient resultarà aprendre a llegir”.

Llegir

L’aprenentatge de la lectura no forma part de l’automatisme biològic: requereix una tècnica específica i de tot un seguit d’interconnexions neuronals. “Llegir implica percebre, sentir, conèixer noves realitats i integrar-les dins de la pròpia ment, mitjançant el desxiframent de símbols abstractes”. Com veiem, és un element nuclear del sistema educatiu que demana un increment de l’atenció selectiva, la qual cosa s’aconsegueix amb l’augment de connexions amb l’escorça prefrontal.

En aquest punt del llibre, els autors esmenten que gairebé un centenar d’estudis afirmen que la lectura en suport paper permet comprendre millor allò que es llegeix, que és més fàcil recordar-ho i que facilita la reflexió crítica.

Pensar

La definició de pensament que ens proporcionen Bueno, Forés i Ruiz és la següent: “capacitat de transformar la informació que ens arriba per organitzar-la en idees, conceptes i representacions de la realitat, proporcionant un sentit a través de l’emoció”. Els mots, doncs, en formen part de manera indiscutible i llegir no és altra cosa que interpretar les paraules que conformen els textos o discursos. Les relacions bilaterals que s’estableixen les podem observar en la figura següent, extreta del llibre que estem comentant.

 Relació bidireccional entre el llenguatge oral, la lectura i el pensament creatiu, crític i reflexiu

Si llegir potencia la capacitat reflexiva del cervell també podem afirmar que, al mateix temps, estimula el pensament complex, a partir d’una millor organització de la memòria de treball.

Llegir en veu alta

Segons un informe citat pels autors i publicat l’any 2010 per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), va quedar demostrat que “les persones que tenen uns millors hàbits lectors quan són infants treuen una puntuació més alta en l’adolescència”. Per tant, “llegir en veu alta pot millorar el seu desenvolupament social i emocional [...] i afavorir el desenvolupament cognitiu general”.

Aquest estudi que acabem d’esmentar i altres demostren que “la lectura en veu alta fa que creixi més fàcilment la complexitat sintàctica de les estructures lingüístiques”, especialment quan aquesta lectura és interactiva. A més a més, les dades indiquen que els infants tenen un vocabulari més ric i, per tant, tenen més possibilitats d’entendre els textos i d’expressar millor les idees i els sentiments. Fins i tot, es pot despertar l’interès i la motivació per llegir i, encara millor, fer-ho pel simple fet de llegir per plaer.

 

Elements destacats de la recerca de Llegir en veu alta

 

Com hem vist, a la primera part del llibre s’analitzen les bases teòriques sobre el que actualment sabem sobre la parla, la lectura i el pensament. En la segona part s’analitzen els hàbits lectors pel que fa a la lectura en veu alta entre la població de Catalunya, especialment entre adults amb infants a càrrec seu i que s’han recollit a través d’una enquesta. També hi trobem diverses propostes didàctiques i exemples sobre com treballar la lectura en veu alta per gaudir-ne i aprofitar-ho bé.

Destaquem alguns resultats d’aquest estudi amb ànim de persuadir el lector que els llegeixi en profunditat al llibre.

·        La lectura en veu alta facilita la integració somatosensorial dels diversos processos que formen part d’un aprenentatge.

·        El sistema de neurones mirall fa una funció important, ja que permeten aprendre a través de l’observació dels altres, per imitació.

·        Les emocions són patrons de reacció automatitzats, mentre que els sentiments, en canvi, són la racionalització i la verbalització que fem de les emocions un cop en som conscients.

·        Compartir estones de lectura amb els fills i filles a través, per exemple, de la lectura en veu alta, és, per tant, una manera molt important de generar vincles emocionals.

·        Compartir estones de lectura en veu alta agradables contribueix a incrementar les sensacions associades a la parentalitat positiva.

 

Un llibre, en definitiva, que no us decebrà i que us animarà a incorporar la lectura compartida a les vostres millors rutines per a convèncer-nos que llegir ens fa créixer. 

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/neuroeducacio-i-lectura-en-veu-alta/

Principis i eines per al foment de la lectura a l’aula

 “Els bons lectors apareixen quan contacten amb els millors professors de lectura: els bons llibres”.

Ressenya del llibre Animación a la lectura

Per Jordi Viladrosa i Clua

El llibre de Juan José Lage planteja deu principis per a l'animació i la promoció de la lectura a l'aula. “Perquè sempre hi ha un llibre per a un lector, només és qüestió de trobar-lo i encertar-lo amb els seus gustos i interessos”, afirma l’autor. Explica que per a redactar aquest manual ha aprofundit en les idees de professionals experts i diversos intel·lectuals i n’ha sortit un volum polièdric de deu cares amb la intenció d’afavorir el foment de la lectura.

Al pròleg s’hi planteja la pregunta de si l’escola pot fomentar la lectura i cita nombrosos autors per trobar una resposta amb regust de crítica pel que es pot fer i no es fa, o no es fa amb prou encert i entusiasme. Tot seguit exposa els deu principis que, a parer seu, són clau per a dinamitzar la lectura. El següent capítol el formen deu epílegs que contenen diverses propostes pràctiques centrades en la col·laboració família-escola, tenir un pla de lectura de centre o com celebrar el Dia del Llibre des de la biblioteca escolar, entre altres. Els nou annexos finals són models d’enquesta, fitxes, receptes i fins i tot un decàleg d’animació a la lectura.

L’amalgama de citacions, reflexions, fragments, etc. que trobem en aquesta obra s’aparta una mica del que habitualment es considera un manual. Té, però, l’avantatge que permet un pla de lectura o de consulta personalitzat, és a dir, a criteri i interès del lector.

A més de proporcionar-nos els deu principis per a fomentar la lectura, en aquest volum Lage aprofita per a fer un toc d’atenció, des del seu punt de vista, al maltractament de la literatura infantil i juvenil i una súplica constructiva per a demanar respecte per a les futures generacions.

Els deu principis que defineix Juan José Lage són els següents:

1. Excitar la curiositat i despertar sensibilitats.
2. L’hàbit i l’educació primerenca.
3. La importància de la narració oral.
4. L’exemple i els models.
5. La importància de la ficció o lectura literària.
6. Unir lectura i escriptura.
7. Ni demanar ni oferir res a canvi.
8. Desescolaritzar, desmitificar o desdramatitzar.
9. Educar en la llibertat i en la diversitat.
10. Respectar el ritme, l’època i la intimitat.

L'autor explica com excitar la curiositat i despertar la sensibilitat del lector que “no neix no lector sinó que es fa no lector”; dona pistes sobre com crear hàbit i generar una educació literària primerenca; pensa que la narració oral mereix més atenció, i mostra la manera de ser un model lector tant com a docent com a l'àmbit familiar. El text també defensa la unió entre la lectura i l’escriptura malgrat que compta amb poca aplicació pràctica a l'aula.

M'agrada especialment el capítol set, en el qual es defensa que “la lectura és un acte íntim i personal”. D’acord amb Daniel Pennac, un dels autors citats per Lage, ningú no hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d'un llibre perquè l'obligació de fer-ho “mata el plaer de la lectura i la creativitat”. Quan els professors de literatura imposen emplenar fitxes del llibre llegit, respondre qüestionaris o fer exercicis lingüístics a partir d’un llibre que moltes vegades els alumnes llegeixen per obligació, sense haver pogut ni triar-lo entre una colla d’opcions, redueix el desig de llegir per plaer, cosa que pot portar a l'aversió a la lectura en el futur.

A més a més, aquesta manera de procedir comporta que el lector es concentri en certs aspectes del llibre en lloc de deixar-se endur per les pròpies interpretacions i connexions personals. Pennac, a "Com una novel·la" (1992), argumenta que l'obligació de llegir i analitzar obres literàries a l'escola pot matar l'amor per la lectura i la literatura en els estudiants i proposa un enfocament més obert i flexible, en què puguin triar lliurement allò que volen llegir, sense la pressió d'haver de complir tasques específiques després de la lectura. Segons l’escriptor francès, la lectura ha de ser una activitat voluntària i agradable, perquè convertir-la en una experiència poc gratificant pot limitar la creativitat i la imaginació, i descoratjar els joves de llegir per plaer.

Per a aquells a qui agraden els decàlegs i les idees presentades sintèticament, Lage presenta les deu propostes següents d’animació a la lectura:

1. No es pot animar a llegir cap lector si se l’obliga a fer-ho.
2. Qui anima a llegir un llibre, l’ha d’haver llegit ell abans.
3. L’animador ha de preparar estratègies variades i des de diversos punts de vista.
4. L’animador no es pot limitar a demanar una fitxa o un comentari de text com a activitat per a després de la lectura d’un llibre.
5. L’animador no pot basar la seva estratègia només en una possible trobada amb l’autor.
6. Animar a llegir no és compatible amb qualificar al lector.
7. Qui anima la lectura ha de procurar plantejar activitats creatives.
8. L’animació no es pot considerar un fracàs si només aconsegueix que s’hi involucrin pocs lectors.
9. Un llibre no és un objecte de culte, però tampoc de burla per part dels menys propensos a llegir.
10. Animar a llegir no és una competició.

Un llibre, doncs, per a qui vulgui aturar-se una mica en l’àmbit del pensament, per a reflexionar en el complex camí d’incitar, estimular i engrescar els potencials lectors per tal que descobreixin el seu propi itinerari de lectura.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/principis-i-eines-per-al-foment-de-la-lectura-a-laula/