“Els bons lectors apareixen quan contacten amb els millors professors de lectura: els bons llibres”.
Ressenya del llibre Animación a la lectura
Per Jordi Viladrosa i Clua
El llibre de Juan José Lage planteja deu principis per a
l'animació i la promoció de la lectura a l'aula. “Perquè sempre hi ha un llibre
per a un lector, només és qüestió de trobar-lo i encertar-lo amb els seus
gustos i interessos”, afirma l’autor. Explica que per a redactar aquest manual
ha aprofundit en les idees de professionals experts i diversos intel·lectuals i
n’ha sortit un volum polièdric de deu cares amb la intenció d’afavorir el
foment de la lectura.
Al pròleg s’hi planteja la pregunta de si l’escola pot
fomentar la lectura i cita nombrosos autors per trobar una resposta amb regust
de crítica pel que es pot fer i no es fa, o no es fa amb prou encert i
entusiasme. Tot seguit exposa els deu principis que, a parer seu, són clau per
a dinamitzar la lectura. El següent capítol el formen deu epílegs que contenen diverses
propostes pràctiques centrades en la col·laboració família-escola, tenir un pla
de lectura de centre o com celebrar el Dia del Llibre des de la biblioteca
escolar, entre altres. Els nou annexos finals són models d’enquesta, fitxes,
receptes i fins i tot un decàleg d’animació a la lectura.
L’amalgama de citacions, reflexions, fragments, etc. que
trobem en aquesta obra s’aparta una
mica del que habitualment es considera un manual. Té, però, l’avantatge que permet un pla de lectura o de consulta
personalitzat, és a dir, a criteri i interès del lector.
A més de proporcionar-nos els deu principis per a fomentar
la lectura, en aquest volum Lage aprofita per a fer un toc d’atenció, des del
seu punt de vista, al maltractament de la literatura infantil i juvenil i una
súplica constructiva per a demanar respecte per a les futures generacions.
Els deu principis que defineix Juan José Lage són els
següents:
- Excitar la curiositat i despertar sensibilitats.
- L’hàbit i l’educació primerenca.
- La importància de la narració oral.
- L’exemple i els models.
- La importància de la ficció o lectura literària.
- Unir lectura i escriptura.
- Ni demanar ni oferir res a canvi.
- Desescolaritzar, desmitificar o desdramatitzar.
- Educar en la llibertat i en la diversitat.
- Respectar el ritme, l’època i la intimitat.
L'autor explica com excitar la curiositat i despertar la
sensibilitat del lector que “no neix no lector sinó que es fa no lector”; dona
pistes sobre com crear hàbit i generar una educació literària primerenca; pensa
que la narració oral mereix més atenció, i mostra la manera de ser un model
lector tant com a docent com a l'àmbit familiar. El text també defensa la unió
entre la lectura i l’escriptura malgrat que compta amb poca aplicació pràctica
a l'aula.
M'agrada especialment el capítol set, en el qual es defensa
que “la lectura és un acte íntim i personal”. D’acord amb Daniel Pennac, un
dels autors citats per Lage, ningú no
hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d'un
llibre perquè l'obligació de fer-ho “mata el plaer de la lectura i la
creativitat”. Quan els professors de literatura imposen emplenar fitxes del
llibre llegit, respondre qüestionaris o fer exercicis lingüístics a partir d’un
llibre que moltes vegades els alumnes llegeixen per obligació, sense haver
pogut ni triar-lo entre una colla d’opcions, redueix el desig de llegir per
plaer, cosa que pot portar a l'aversió a la lectura en el futur.
A més a més, aquesta manera de procedir comporta que el
lector es concentri en certs aspectes del llibre en lloc de deixar-se endur per
les pròpies interpretacions i connexions personals. Pennac, a "Com una
novel·la" (1992), argumenta que l'obligació de llegir i analitzar obres
literàries a l'escola pot matar l'amor per la lectura i la literatura en els
estudiants i proposa un enfocament més obert i flexible, en què puguin triar
lliurement allò que volen llegir, sense la pressió d'haver de complir tasques
específiques després de la lectura. Segons l’escriptor francès, la lectura ha de ser una activitat
voluntària i agradable, perquè convertir-la en una experiència poc gratificant
pot limitar la creativitat i la imaginació, i descoratjar els joves de llegir
per plaer.
Per a aquells a qui agraden els decàlegs i les idees presentades sintèticament, Lage presenta les deu propostes següents d’animació a la lectura:
- No es pot animar a llegir cap lector si se l’obliga a fer-ho.
- Qui anima a llegir un llibre, l’ha d’haver llegit ell abans.
- L’animador ha de preparar estratègies variades i des de diversos punts de vista.
- L’animador no es pot limitar a demanar una fitxa o un comentari de text com a activitat per a després de la lectura d’un llibre.
- L’animador no pot basar la seva estratègia només en una possible trobada amb l’autor.
- Animar a llegir no és compatible amb qualificar al lector.
- Qui anima la lectura ha de procurar plantejar activitats creatives.
- L’animació no es pot considerar un fracàs si només aconsegueix que s’hi involucrin pocs lectors.
- Un llibre no és un objecte de culte, però tampoc de burla per part dels menys propensos a llegir.
- Animar a llegir no és una competició.
Un llibre, doncs, per a qui vulgui aturar-se una mica en
l’àmbit del pensament, per a reflexionar en el complex camí d’incitar,
estimular i engrescar els potencials lectors per tal que descobreixin el seu
propi itinerari de lectura.
Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/principis-i-eines-per-al-foment-de-la-lectura-a-laula/
Comentaris