Salta al contingut principal

Principis i eines per al foment de la lectura a l’aula

 “Els bons lectors apareixen quan contacten amb els millors professors de lectura: els bons llibres”.

Ressenya del llibre Animación a la lectura


Per Jordi Viladrosa i Clua

El llibre de Juan José Lage planteja deu principis per a l'animació i la promoció de la lectura a l'aula. “Perquè sempre hi ha un llibre per a un lector, només és qüestió de trobar-lo i encertar-lo amb els seus gustos i interessos”, afirma l’autor. Explica que per a redactar aquest manual ha aprofundit en les idees de professionals experts i diversos intel·lectuals i n’ha sortit un volum polièdric de deu cares amb la intenció d’afavorir el foment de la lectura.

Al pròleg s’hi planteja la pregunta de si l’escola pot fomentar la lectura i cita nombrosos autors per trobar una resposta amb regust de crítica pel que es pot fer i no es fa, o no es fa amb prou encert i entusiasme. Tot seguit exposa els deu principis que, a parer seu, són clau per a dinamitzar la lectura. El següent capítol el formen deu epílegs que contenen diverses propostes pràctiques centrades en la col·laboració família-escola, tenir un pla de lectura de centre o com celebrar el Dia del Llibre des de la biblioteca escolar, entre altres. Els nou annexos finals són models d’enquesta, fitxes, receptes i fins i tot un decàleg d’animació a la lectura.

L’amalgama de citacions, reflexions, fragments, etc. que trobem en aquesta obra s’aparta una mica del que habitualment es considera un manual. Té, però, l’avantatge que permet un pla de lectura o de consulta personalitzat, és a dir, a criteri i interès del lector.

A més de proporcionar-nos els deu principis per a fomentar la lectura, en aquest volum Lage aprofita per a fer un toc d’atenció, des del seu punt de vista, al maltractament de la literatura infantil i juvenil i una súplica constructiva per a demanar respecte per a les futures generacions.

Els deu principis que defineix Juan José Lage són els següents:

  1. Excitar la curiositat i despertar sensibilitats.
  2. L’hàbit i l’educació primerenca.
  3. La importància de la narració oral.
  4. L’exemple i els models.
  5. La importància de la ficció o lectura literària.
  6. Unir lectura i escriptura.
  7. Ni demanar ni oferir res a canvi.
  8. Desescolaritzar, desmitificar o desdramatitzar.
  9. Educar en la llibertat i en la diversitat.
  10. Respectar el ritme, l’època i la intimitat.

L'autor explica com excitar la curiositat i despertar la sensibilitat del lector que “no neix no lector sinó que es fa no lector”; dona pistes sobre com crear hàbit i generar una educació literària primerenca; pensa que la narració oral mereix més atenció, i mostra la manera de ser un model lector tant com a docent com a l'àmbit familiar. El text també defensa la unió entre la lectura i l’escriptura malgrat que compta amb poca aplicació pràctica a l'aula.

M'agrada especialment el capítol set, en el qual es defensa que “la lectura és un acte íntim i personal”. D’acord amb Daniel Pennac, un dels autors citats per Lage, ningú no hauria de ser obligat a llegir o fer cap activitat després de la lectura d'un llibre perquè l'obligació de fer-ho “mata el plaer de la lectura i la creativitat”. Quan els professors de literatura imposen emplenar fitxes del llibre llegit, respondre qüestionaris o fer exercicis lingüístics a partir d’un llibre que moltes vegades els alumnes llegeixen per obligació, sense haver pogut ni triar-lo entre una colla d’opcions, redueix el desig de llegir per plaer, cosa que pot portar a l'aversió a la lectura en el futur.

A més a més, aquesta manera de procedir comporta que el lector es concentri en certs aspectes del llibre en lloc de deixar-se endur per les pròpies interpretacions i connexions personals. Pennac, a "Com una novel·la" (1992), argumenta que l'obligació de llegir i analitzar obres literàries a l'escola pot matar l'amor per la lectura i la literatura en els estudiants i proposa un enfocament més obert i flexible, en què puguin triar lliurement allò que volen llegir, sense la pressió d'haver de complir tasques específiques després de la lectura. Segons l’escriptor francès, la lectura ha de ser una activitat voluntària i agradable, perquè convertir-la en una experiència poc gratificant pot limitar la creativitat i la imaginació, i descoratjar els joves de llegir per plaer.

Per a aquells a qui agraden els decàlegs i les idees presentades sintèticament, Lage presenta les deu propostes següents d’animació a la lectura:

  1. No es pot animar a llegir cap lector si se l’obliga a fer-ho.
  2. Qui anima a llegir un llibre, l’ha d’haver llegit ell abans.
  3. L’animador ha de preparar estratègies variades i des de diversos punts de vista.
  4. L’animador no es pot limitar a demanar una fitxa o un comentari de text com a activitat per a després de la lectura d’un llibre.
  5. L’animador no pot basar la seva estratègia només en una possible trobada amb l’autor.
  6. Animar a llegir no és compatible amb qualificar al lector.
  7. Qui anima la lectura ha de procurar plantejar activitats creatives.
  8. L’animació no es pot considerar un fracàs si només aconsegueix que s’hi involucrin pocs lectors.
  9. Un llibre no és un objecte de culte, però tampoc de burla per part dels menys propensos a llegir.
  10. Animar a llegir no és una competició.

Un llibre, doncs, per a qui vulgui aturar-se una mica en l’àmbit del pensament, per a reflexionar en el complex camí d’incitar, estimular i engrescar els potencials lectors per tal que descobreixin el seu propi itinerari de lectura.

Publicat inicialment a: https://impulseducacio.org/principis-i-eines-per-al-foment-de-la-lectura-a-laula/


 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avaluar i aprendre: un únic procés | Neus Sanmartí Puig

Ressenya publicada inicialment a: https://impulseducacio.org/2020/10/07/avaluar-i-aprendre-un-unic-proces/ L ’autora és doctora en ciències químiques i professora emèrita de Didàctica de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria l’ha dut a ser experta en currículum i avaluació, entre altres. Ha exercit la docència tant a Primària com a Secundària i ha treballat especialment en recerca sobre l'avaluació formativa, el llenguatge en relació a l'aprenentatge científic i l'educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha col·laborat en obres col·lectives, ha dirigit diverses tesis doctorals sobre l'ensenyament de les ciències i ha publicat articles a les revistes  Guix ,  Escola Catalana ,  Cuadernos de Pedagogía  i  Perspectiva Escolar . Premi de Pedagogia Rosa Sensat (2002) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009). És autora d’una vintena de llibres.   N...

Avaluar a través d’una nota és posar el focus en la qualificació

La finalitat formativa de l’avaluació té una funció reguladora de l’aprenentatge en un currículum competencial Per Jordi Viladrosa i Clua | Juny 2022 Tradicionalment, hem identificat el fet d’avaluar amb la recollida de dades per part dels professors que els permeti obtenir una qualificació. Malgrat que abunden els instruments que es poden utilitzar, el més habitual és l’examen o tasques escrites. Amb la informació aconseguida i tot un seguit de càlculs més o menys sofisticats, el professor pren una decisió sobre si els seus alumnes saben uns determinats continguts i amb quin nivell. Molt sovint, quan això passa a final d’un curs, hi sol haver en joc que s’aprovi o no una assignatura i, en alguns casos, que calgui romandre un any més en el mateix nivell educatiu. Preocupació per la taxa d’abandonament escolar i la repetició de curs Un fet preocupant és que el 8,7 % dels alumnes de secundària repeteix curs a Espanya, una dada quatre vegades més elevada que la mitjana de l’OCDE (1,9 ...

Eina d'Observació de Classes entre Iguals: Millora Professional i Reflexió Docent

Una guia pràctica per a fomentar la col·laboració entre docents i impulsar la qualitat educativa a través de l’observació estructurada. Jordi Viladrosa i Clua L’observació de classes entre iguals és una pràctica que transcendeix l’avaluació sumativa i se centra en la millora professional dels docents. Aquesta eina ofereix un marc per a la reflexió pedagògica, basada en l’observació no intrusiva i en el diàleg entre iguals . Més enllà de la rendició de comptes, l’objectiu principal és promoure un espai segur on els docents poden rebre feedback constructiu sobre la seva pràctica, explorar noves estratègies d’ensenyament i consolidar les seves competències professionals. Un dels avantatges clau d’aquesta metodologia és que facilita un intercanvi de coneixement pràctic i aplicable, contrastat amb les evidències teòriques i empíriques. La confidencialitat i la voluntarietat són pilars essencials, ja que permeten construir un clima de confiança on els docents poden compartir lliurement ...