Alumnes amb/sense nivell (i II)

Segons un informe de la Fundació Conocimiento y Desarrollo, tenir estudis universitaris triplica la possibilitat de trobar feina i comporta guanyar més diners. Però resulta que, amb dades de l’any 2005, poc més del 20 % de la població havia cursat estudis superiors i no arribaven al 50 % els que havien acabat la secundària. L’esmentat informe té com a objectiu fer notar que les empreses, l’economia i la societat necessiten la col·laboració de les universitats per fer front als seus reptes. L’estudi també destaca "el baix contingut pràctic i l'absència de competències que van més enllà dels continguts tècnics de la professió, com ara la capacitat de lideratge, la creativitat, la capacitat de gestió, expressió escrita i oral, i el domini de l'anglès". No tot ha de ser continguts teòrics, doncs.

Per donar-hi resposta, l’Espai Europeu d’Educació Superior esdevé una bona oportunitat per renovar la manera com la universitat capacita els seus estudiants, la qual cosa obliga a modificar els sistemes d’aprenentatge que, dit d’una altra manera, suposa que el professorat haurà de canviar els seus mètodes pedagògics si es volen tenir en compte els dèficits esmentats anteriorment.

Així doncs, com hem de preparar els alumnes de secundària i de batxillerat perquè hi arribin amb un nivell adequat? Aquests dies comencen a veure la llum els decrets normatius que despleguen la LOE i, com sempre, regulen tant com poden la vida de les escoles i instituts malgrat l’aposta teòrica per l’autonomia dels centres educatius. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació que s’hi especifiquen no són gaire concrets. Transcric, a tall d’exemple, un dels que apareixen a l’àmbit de llengües estrangeres de 4t d’eso com a criteri d’avaluació: “Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicació variats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera com a instrument d’autocorrecció i d’autoavaluació de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres".

Què caldrà que fem el professorat? Hi haurà temps i recursos del tipus que calgui per donar-hi una resposta adequada? Penso que no hauríem de caure en el desencís de pensar que es tracta d’una llei més i quedar-nos de braços creuats tot esperant el proper canvi legislatiu. La resposta l’ha de trobar l’equip docent de cada escola i els governants hi han de confiar plenament. Per això caldrà que l’Administració aporti els recursos disponibles a cada centre concret d'acord amb el seu projecte educatiu i curricular i segons les necessitats singulars en funció de la tipologia del seu alumnat. És imprescindible dur a la pràctica l’autonomia escolar. El que no veig clar és que la solució passi pel Pla de Millora de la Secundària que el Departament d’Educació ha planificat per millorar els resultats acadèmics dels instituts. Bàsicament consisteix a augmentar els recursos humans i econòmics a canvi d’un major percentatge d’aprovats. Ras i curt. Tan de bo, algú s’adoni que –com ja planteja el sindicat AMES- s’estableixi algun control extern per validar els coneixements reals dels alumnes quan acabin la secundària. Decidir que aprovin el 90 % dels alumnes a l’ESO i el 85 % al Batxillerat i la FP sense més sona molt poc professional. I no amaga el fracàs escolar real ni la manca de nivell.

Alumnes amb/sense nivell (I)

Diu Josep Maria Terricabras que “avui els estudis no serveixen per tenir nivell, sinó per tenir base”. El dilema és el de sempre: tenen o no tenen prou nivell els estudiants de secundària que surten de les nostres aules? Molts professors universitaris sostenen que la resposta és negativa. Bona part de la societat té aquesta mateixa percepció. Els empresaris també afirmen que els preocupa la millora formativa de la població estudiantil perquè afecta les seves empreses ja que necessiten persones no solament preparades sinó emprenedores. I si consultem el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació 2006 (MEC), trobem que la joventut LOGSE d’entre 20 i 24 anys té menys nivell educatiu que la població entre 25 i 30. Sembla que bona part dels factors que hi podrien influir s'han mantingut estables, com és el cas de la inversió educativa.

Un dels problemes rau en la definició del terme “nivell”. A què ens referim quan parlem del “nivell educatiu”. Qui té aquest enyorat nivell? Els resultats PISA permeten tot tipus d’interpretacions. La majoria d’experts coincideixen a acceptar que a Espanya hi ha poca excel·lència educativa, però en canvi, el sistema educatiu aconsegueix un grau d’equitat més elevat que en altres països. Ens podem quedar satisfets, doncs? Penso que no. A Alemanya, quan van veure els seus resultats de l’informe PISA van saltar totes les alarmes. A casa nostra, tenim l’habilitat de jugar amb les paraules i amb els conceptes i així ens quedem més tranquils. Aquí no tenim alarma: fem una llei nova (la LOE), que aviat estrenarem, redefinim el currículum, parlem de competències bàsiques que no és el mateix que parlar de continguts, i ja veurem què passa.

Sant Jordi, a tocar

Deixant a banda els obvis motius personals, el dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi sempre m’ha resultat atractiu. Aquesta barreja de llegenda, tradició, símbol cultural i de l’amor representat per un llibre i una rosa, respectivament, fan que sigui el dia laborable més festiu a Catalunya. L’origen no és el més important; el que compta és l’arrelament de la tradició d’obsequiar la persona estimada amb una rosa i que aquesta correspongui amb un llibre. No tinc res en contra, lògicament, que tothom compri els llibres que vulgui, amb roses o sense. Ni el Sant del dia ni els llibreters hi tindran res a dir! A més a més, penso que és bo de recordar que la UNESCO va proclamar aquest dia “Dia mundial del llibre i dels drets d’autor”. Una ocasió, una excusa, per passejar pels carrers dels nostres pobles i ciutats i mirar i remenar les múltiples llibreries transformades en paradetes a peu de carrer. És gairebé impossible que no hi trobem un llibre a la nostra mida. És, doncs, una jornada que permet posar l’accent al civisme, a la cultura de totes les persones que vivim a Catalunya i, per extensió, una ocasió de manifestar el nostre respecte per totes les cultures del món.